Pages - Menu

dissabte, 5 de maig de 2018

CRÒNICA APÒCRIFA DE SA FITA DEL RAM

He tornat avui a Sa Fita i també diumenge passat ,contradient el que cantava Sabina "al lugar donde fuiste feliz no debieras tratar de volver"...i això demostra dues evidències : que en Sabina és un geni i que la felicitat és relativa. Trobar la felicitat amb el sofriment és una mena de massoquisme molt estès entre els ermassets. Gent estranya que no se cansa mai de trescar pels mateixos paratges. Sempre hi trobam noves . Aquesta edició especial de Sa Fita del Ram no va decebre.  Gran recorregut i molt ben marcada😜! De bon matí ja s'ensumava el dia que ens esperava. Perfecte organització i una vegada més els voluntaris mai suficientment reconeguts.  Enhorabona al director de cursa...me sents? ENHORABONA. Com sempre, els nostres cracks destacadíssims i tercers al campionat...i les ermassetes que pugen fortes. I a l'arribada l'ambient que a mi m'agrada. Moltes rialles i converses animades fent un carroussel de la cursa. Sense adonar-nos Sa Fita ha tornat gran.  Adoescent. Pletòrica i vigorosa. Per molts d'anys!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada