Antoni Vicenç: Iker Carrera Chamonix-Zermatt en menys de 24h.

Antoni Vicenç: Iker Carrera Chamonix-Zermatt en menys de 24h.

CRONICA DE LA CCC 2013 PER GUSTAU GASTALVER.

   La CCC es una cursa que es fa al massís del mont Blanc i la carrera reina es la ultratrail del Mont Blanc (166km 9200 de desnivell). El recorregut transcorre a través d’un GR que dóna la volta al massís per colls que ronden 2800 metres. El que fa molt especial aquesta cursa és que passa per tres països: partint de Chamonix (França), passa per Courmayeur (Itàlia) i per Champex (Suïssa).

  La CCC es la versió reduïda de l’Ultra: surt de Courmayeur i realitza el mateix recorregut de la llarga; en total, 98km i 6.500 de desnivell. Són les tres C: Courmayeur, Champex i Chamonix.

  Aquest any vaig decidir intentar fer-la, per tercera vegada: els anys 2011 i 2012 vaig prendre la sortida des de Courmayeur. La primera vegada, la muntanya me va vèncer , després de 5 hores seguides de pluja i de patir símptomes d’hipotermia, vaig abandonar a Trient.

  L’any següent, el 2012, vaig tenir la sort de viure una cursa espectacular, de mal temps, neu, pluja, vent... i vaig aconseguir acabar-la després de córrer 22h.

  Enguany, gràcies el bon temps, vàrem poder fer el recorregut original: els altres anys havien escurçat el traçat per tal d’evitar les parts altes de les muntanyes.

 Vaig sortir a les 9 del mati de Courmayeur amb un col·lega meu de Madrid, n’Álvaro, que esta molt fort, des de la segona fila de la sortida, i em vaig deixar en dur per les emocions... a les dues hores tenia tirons als quàdriceps i n’Álvaro ja m’havia fuit! A Col Ferret  van aparèixer els fantasmes del primer any: me faltaven 65 km i a les baixades no podia córrer degut al mal dels quàdriceps.

 Vaig decidir aturar-me en passar el coll, vaig estirar a consciència i vaig hidratar-me. Llavors vaig sortir molt tranquil, i poc a poc vaig començar a córrer millor. En arribar a la Fouly vaig trobar na Marta i els nins que m’havien vengut a veure: me varen donar un xute d’energia! Des d’allà, vaig partir cap a Champex amb molt bones sensacions.

 En arribar a Champex ja eren les 20h, duia 11 hores de cursa i es veia arribar la nit. Per això, vaig fer una aturada més llarga, vaig sopar de pasta i del formatge típic de la zona, mel!

  A partir d’aquest avituallament, vénen tres colls amb un desnivell d’uns 800 metres de pujada i amb baixades molt pronunciades. El primer, a Bovine, se me  va fer duríssim i el segon, per arribar al darrer avituallament, a Vallorcine, me va deixar buit d’energia.

  A Vallorcine me sentia tan baix d’energia que m’ho vaig haver de prendre amb calma, vaig menjar molt de formatge i rehidratar-me a tope. I vaig sortir poc a poc cap a la darrera pujada: la Tète du Vent. Ben al començament, me vaig prendre un gel de cafeïna i vaig tenir un  subidon, vaig anar prenent forces i vaig acaba pujant a Tète du Vent  a tota velocitat. Veure que anava avançant altres corredors me va pujar  la moral i vaig començar la baixada cap Chamonix corrent a tope, gaudint de la sortida del sol, que es reflectia al Mont Blanc.

  Llavors, vaig sortir del meu mantra per telefonar a na Marta i dir-li que anava llançat i que en 20 minuts arribava. No tenia clar que la meva família tengués temps de venir a rebre’m a la meta, m’esperaven més tard...

  Però hi eren: en aquell moment el cansament desapareix, poder compartir aquells moments en què les emocions estan a flor de pell després de tot l’esgotament és molt gran. Entrar a la meta  amb ells tres és de les coses guapes que m’han passat a la vida.

 Després de 23h me vaig plantar a Chamonix.

I aquest any, sense saber molt bé perquè, el meu inconscient ha fet  que torni  a fer aquesta cursa. Això m’ha duit hores de reflexió, un es demana durant una cursa tan llarga, quan acabes les forces i encara et queden 10h, que putes faig aquí.

  Al  final, en aquest tipus de curses, no competeixes amb els altres, ni amb el crono, sinó amb tu mateix.

  Vivim a una societat que ens adoctrina a fer coses d’una determinada manera, estandarditzats, fent tots les mateixes coses: els nins juguen a futbol, les nines fan gimnàstica, els escaladors estan sonats. Per practicar un esport, acabam comprant un seguit de coses; els corredors necessitam un determinat tipus de calçat, roba, complements i un llarg etc. Si no tenim un rellotge amb GPS que enregistri els km que feim, sembla que l’esforç de córrer no ha valgut la pena.

 Quan particip a una cursa de llarga distància m’enfront a totes les etiquetes que m’han posat al llarg de la meva vida. Superar un repte d’aquesta mena te dóna una satisfacció tan gran, que descobreixes  que el poder  de la ment és increïble i els límits estan per sobrepassar-los.

  El que m’ han ensenyat  aquets tipus de curses és que el fracàs és la font de motivació  mes gran que un mateix pot trobar .

  Per això vos anim a que participeu a alguna cursa d’aquest tipus, només fa falta inscriure’s...el demés vendrà després.

     Segueix el teu instint.

ENTRADA A META DE DOS ERMASSETS CAMPIONS.

I STAGE TRAIL ERMASSETS ALARO 2013.

     Uns setze Ermassets hem assistit a la primera concentració que  va  programar  es club per els seus corredors i no corredors habituals ,ja què , estaia obert a tothom d'es club.
 Ens vàrem concentrar es dissabte horabaixa a n'es Castell d'Alaró , territori milana . Arribàrem amb una bona aigua de pluja que no nos va aturar en cap moment.
 Partírem a fer la primera sortida ja xops i cercant aquella clariana que qualcú havia vist. Cap d'expedició va esser en Xisco Moranta que en mà ferme no va deixar passar ningú i ferem uns 10 kms per camins espectaculars.
 En arribar va tocar dutxa , bé rebetjada , no hi ha dutxes i sopar. Hem de fer un incís , s'estada a n'es Castell d'Alaró va esser de deu , menjar bo i abundant amb un gran servei . Molt recomanable.
 Avui ha tocat tiradeta de 20 kms i com a cap d'expedició en Pau Bestard. A n'aquest no importa que tengui mà ferme perquè no hi ha collons de passar lo. Hem arribat fins es Refugi de Tossals i hem tornat.

 Hem de destacar que aquesta primera concentració ha estat un èxit i li hem d'agrair damunt tot a n'Andreu Pallicer que es va encarregar de comanar es lloc i fins i tot de sa logística de s'aigua del 'entrenos'.

XI CURSA DE MUNTANYA DE BUNYOLA.

    Com passa a principi de temporada i després de s'estiu sa gent te ganes de competir i espera les curses de mitja distància com esperar el messies. Es diumenge passat es va celebrar a Bunyola la seva cursa de muntanya, amb un recorregut nou , guanyant amb desnivell i dificultat.
  Es varen insciure uns 250 corredors, el màxim permès i varen acabar 246 tot un èxit de participació. Els Ermassets ens presentàrem amb una gran representació que va estar a l'altura de ses circuntàncies. Sis corredors  es posicionaren entre els cinquanta primers ; en Pau va quedar es 10 , en Miquel Tomàs (Pinxo) es 19 , tercer a M40 ,primer pòdium per ell,  en Bernat Amengual , Pep Castro , Mateu Mara i en Pere Ventayol entre els Top 50.
 També destacarem la posició de na Núria Gascuñana que va quedar tercera de ses fèmines( un altre pòdium). La resta d'Ermassets com sempre amb un paper molt digne i espectacular.


La pròxima cursa és a n'es  Castell d'Alaró i segur que sirem més i quedarem millor.

 Salut.

CRONICA DE ULTRA TRAIL DU MONT BLANC

Nos acercamos al hotel de Román y Oscar para salir juntos en la salida a falta de 20' para que empiece la UTMB ya estábamos situados en la salida y con muchas ganas de que empiece la UTMB.  Dan la salida recorriendo por Chamonix y me impresione mucho la cantidad de público animando a todos los corredores por el recorrido de Chamonix.
Antes de salir de Chamonix ya se iba alejando Oscar y seguimos con Román juntos, después del 1 avituallamiento empezamos la primera subida suave una vez que empezaba la bajada ya comencé a correr solo y no podía seguir ritmo alto a Román y prefería hacerlo ritmo crucero.
Antes de llegar a Les Contamines km31 ya había pillado la noche y me encuentro con Bernat y Andreu me acompaña justo antes de entrar al avituallamiento donde me esperaba Asun,Erni y Dani en una área donde se permitía unas de las 5 asistencia y empiezo a tener dolor en la costillas, pido un anti-inflamatorio como algo y a seguir toda la noche solo.
Courmayeur km77 empieza a volver de día y nos esperan Asun y Erni me entregan ropa de recambio y comida pan centeno con nutella que ya lo hechaba de menos, me cambio de ropa y antes de la salida me como medio plátano y dos vasos de cola.En la salida veo a Llorens me sorprendió su retirada ya que el dolor de la rodilla impedía seguir en la ultra y menudo tiempazo hizo 77km en 10 horas una lástima tuvo que abandonar y le damos ánimos para que vuelva a la próxima.
Arnuva km 94 veo a Asun y Erni en el avituallamiento y justamente no esta permitida la asistencia ya que le he pedido vaselina para el escozor que se hacía muy molesto para trotar y habían dejado el coche a unos 4 km, dejo Arnua y empieza la subida al Grand Col Ferret 2.537m. el punto mas alto del recorrido.
Una vez en la cima de Grand Col de Ferret empieza una bajada de unos 18 km.
La Fouly km 108 llego con los pies algo hinchado y aun quedaba 11 km de bajada, relleno líquidos y me tomo el primer gel en la salida se me ocurrió poner los calcetines que llevaba en la mochila y ponerlo encima del pie asi en la bajada me amortiguava el pie con la zapatillas y pude volver a trotar los 11km que quedaba.
Champex-Lac km 122 antes de llegar me encuentro a Erni en la subida y estaba haciendo un entreno por los alrededores, mientras veo a la familia de Ermassets dándome ánimos en la subida y en el avituallamiento de asistencia permitida por fin vuelvo a ver al mister que me hacia falta para darme un subidón de adrenalina y darme detalles de lo que queda y como voy de ritmo.Me sorprendió cuando me dijo que habían abandonado 800 corredores y que yo iba subiendo muchas posiciones cada vez que pasaba un control.Me recomienda que coma pasta, amoniacidos y que me cambiase de ropa algo mas abrigada para poder pasar la segunda noche sin frío.Salgo del avituallamiento y nos acompaña la familia de Ermassets y MallorcaTrail un rato, la verdad estas cosas se agradece mucho.Sólo me quedaba tres cimas mas y 47 km para alcanzar lo mas deseado ser Finisher de UTMB.
Despues de hacer subir a Bowine 132 km y 1987m. recorri 7 km trotando lo mínimo ya que había mucha humedad en el suelo y patinaba bastante y no quería arriesgarme a caerme pero fue inútil y tan solo 7 km 2 caídas.
Trient km 139 ultima asistencia a corredores y cargo de golosinas y comida. Dani me recomienda que me lo tome con calma las dos ultimas subidas y nos despedimos para vernos en la llegada.
Catogne km 44 en la subida me tomo otro gel y tan solo 6 km y 725d+ se me hacia interminable la subida y empiezo a tener alucinaciones de todo tipo también me entraba sueño,he intentado para un rato pero no había manera de parar ya que la cabeza me pedia que siguiera y segui avanzando lentamente hasta llegar Catogne.
Vallorcine km 149 penultimo avituallamiento cargo líquidos,medio plátano y a por la siguiente subida Tete aux Vents.
Antes de llegar a Tete aux Vents me tome otro gel y seguía con las alucinaciones, la única manera que se me quitará las alucinaciones era adelantar en la subida a todo lo que podía y así lo hice, una vez llegado a la Tete aux Vents vuelve a amanecer y por fin veo parte de Chamonix y empeze a trotar hasta llegar al último avituallamiento.
La Flegere km 160 ya de día y por fin veo Chamonix,empece a trotar y adelantaba uno a uno, estaba disfrutando de pillar victima en la bajada que empece a correr todo lo que podía para acabar lo antes posible y me caí por ir rápido pero no me afectó nada y seguí hasta la entrada de Chamonix y en busca de gran arco de la meta,por la llegada me encuentro a Erni dando aviso que estoy llegando a meta y me esperaba en meta Erni,Asun y Dani.
Por fin veo el arco de la llegada y una vez entrado a meta me emocione de lo impresionante que es hacer esta UTMB y ser FINISHER.

Ultra Trail Mont Blanc para mi es majestuoso todo lo que rodea a pesar de la gran dureza

Dar las gracias a todos lo que siguieron el UTMB y en especial a Erni,Asun,Dani,Bernat,Andreu,Laura y Cris por los animos.

Erni a sido impresionante que hayas venido y me alegro muchísimo,espero devolverte el favor

Dani que voy a decir de ti? Si todo lo que me haces entrenar se cumple tu objetivo en cada ultra,eres el mejor y nunca dejare de confiar en ti.

Asun te lo debo a ti todo y perdoname por no perder tiempo a tu lado.

Te 

Video Fita 2013 den Mateu Garau - Ermassets

Ermassets a la UTMB

Son varis els Ermassets que s' han enfrontat a aquest repte, un dels més ambiciosos del trail running mundial. Aquí teniu una foto des nostre Rafa Medina recent arribat I el podeu comparar amb s' aspecte que feia abans de partir acompanyat den Bernat Amengual I n'Andreu Lesmes. Més abaix en Gustau, entrant amb en Pep! Seguirem informant al respecte.