Video Run any 2015

Aquí teniu una petita mostra i resum d'aquest fabulós any. Esperam que vos agradi.

SOPAR FI DE TEMPORADA

El passat dissabte va tenir lloc el sopar final de temporada de la secció Run-Trail. Unes 50 persones ens varem reunir per passar una gran estona. Com sempre molt de menjar, moltes cervesses, rialles, shows i espectacle. També hi va haver temps per a mencionar als corredors més destacats de l'any, que s'endugueren algun premi gràcies als nostres col.laboradors i patrocionadors. 

Aquest foren els premis:

1.       ERMASSET DESTACAT DE L’ANY: Biel Gomila

2.       ERMASSET REVELACIÓ: Pep Castro 

3.       ERMASSET VETERÀ DE L’ANY: Miquel Pintxo,  

4.      PREMIS ESPECIALS:  

4.1. Pau Bestard 4º classificat de la Copa Balear i premi especial a la regularitat

4.2. Rafa Medina pels més de 20 competicions tipus Ultra trails que porta corregudes

4.3. Gustau Gastalver, per haver acabat enguany l’UTMB quan a falta de 20 kms era mort i enterrat.

4.4 Bernat Amengual, per ser l’ermasset més complet, ho practica tot i ho fa molt bé. Classificació COPA 14º

 ERMASSETA DESTACAT DE L’ANY: Mar cañellas

            ERMASSETA REVELACIÓ:  Maria José de Juan 8º Classificada a la Copa Balear. 

       ERMASSETA VETERANA DE L’ANY: Iris Hendriks

     PREMIS ESPECIALS:

4.1.  Helena Romagossa: pel bot de qualitat que ha pegat enguany

4.2.  Aina Sendra , per la dirección de la cursa solidària i la seva implicació en el grupet d’Ermassetes.

                                                     DESTACATS PER ALTRES MOTIUS

1.       ERMASSET BOTXARRO DEL 2015: Bernat Jaume

2.       El retorn més esperat de l’any: Exequo Fran Ramón, Antoni Vicenç

3.       Ermasset Minissalamer de l’any, primer ermasset a la Classificació de Curses Crono Frikis: Biel A. Morey

4.       Ermasset participant a les curses més frikis: Llorenç Gayà

DONAR LES GRÀCIES ALS NOSTRES ESPONSORS PELS REGALS QUE ENS HAN APORTAT PER  REPARTIR ELS PREMIS ALS MÉS DESTACATS:

FORACORDA, BODEGUES TUNEL, FISIOPLANET I SENSE PLÀSTIC.

Moltes gràcies a tots, sou fantàstics!!!!

SOPAR DE FI DE TEMPORADA

Hola de nou, 

Vos record que abans del dia 13 heu de confirmar la vostra assistència al sopar de dia 20 de novembre al mail soci@ermassets.org, exclusivament per mail, no espereu al darrer dia. Si som manco de 40 farem el sopar al Bar es Deportiu, si som més, a la sala gran del centre de dia com estava previst. per aquest motiu necessitam saber el més aviat possible quants serem.

Un altre tema, com cada any farem un recull d'imatges de la temporada, per editar un video del 2015, cada membre de la secció ha d'enviar dues fotos de qualitat a on aparegui competint amb la samarreta del club de l'any en curs. Si a més teniu fotos de grup representatives de competicions o entrenaments importants també les podeu enviar.

Tot el material s'ha d'enviar a en Mateu Garau (Mara petit) al mail : mateugarau@hotmail.com podeu començar a fer-ho des de ja fins a final de mes.

Els que no les envieu no sortireu. No sigueu tímids ;)) que després me toca  ami cercar fotos dels despistats/des com cada any.

Au, Salut i muntanya

Xisco Moranta Ribas

Vocal de la secció de curses per muntanya

Ermassets Club de Muntanya d'Esporles

BIEL GOMILA A DALT DE TOT

El passat diumenge es va celebrar la marató d'Artà, guanyada per l'incombustible  Miquel Capó, seguit den Biel Gomila, i a falta de la darrera cursa de Caimari, ja podem dir que en Biel, ha guanyat la Classificació general de la Copa Balear de Curses de Muntanya de 2015.
Malgrat que enguany les actuacions del Ermassets i Ermassetes en general han estat molt bones amb presencia del nostres als primers llocs de moltes categories, és de justícia fer els honors al nostre gran campió.
En Biel ha compaginat la competició a la copa Balear amb la de la Copa d'Espanya com a membre de la selecció Balear a on també he obtingut grans resultats malgrat el gran nivell que hi ha, i aquest fet és d'admirar, molt poca gent pot fer el mateix, i ja podem dir que en Biel està a l'elit del nostro esport, i més mèrit te, si ho fa, com tots noltros des de l'amateurisme més absolut.

Des de aquestes línies volem donar la més sincera enhorabona a en Biel Gomila i Puigserver, per ser el primer Ermasset en guanyar la Copa (també ha estat el primer Ermasset en guanyar la cursa de la Fita des Ram), però a més, li volem donar com a persona i desitjar, que no canviï mai, que segueixi sent el mateix, i que poguem seguir compartint vivències, moments, competicions i sobretot, rialles i cerveses artesanes. Al final les persones se valoren per la seva vesant humana, i això és el que queda.

Només te un defecte, no és esporlerí, però a aquesta vida no se pot tenir tot, és d'Algaida (gran poble) i és un Ermasset des més boixarros que hi ha, i per molts d'anys!!

ENHORABONA BIEL!!!!

CURSA ALARÓ 2015

 Una edició especial d'una cursa com la d'enguany a Alaró mereix Una crònica especial. I es que sa “pujada al castell” arriba a sa XV edició.
I com a això és un gran motiu per celebrar-ho, que millor que fer una cursa especial amb un recorregut especial per es voltants d'Alaró i a dins sa Nostra estimada Serra de tramuntana.

Així va ser, els nostres amics de Sa Milana es posaren a fer tasca, i ens dissenyaren un recorregut especial de23Km i 1400D+ i que es presentava com a Campionat de Balears.
Les 9 des dematí i donen la sortida a sa plaça , un poc d'asfalt per estirarun poc cames es grup de 350 corredors. Sa pujada, com sempre, rapida i dura, però no es qüestió de de fer trossos, sa cursa és llarga!!! Feim cim i començam a baixar, una de ses coses que m´agrada d'aquesta cursa es que ens crussam amb es companys i ens dona l'oportunitat d'animar i ser animat. Sentir es meu nom tantes vegades en 200 metres em posa sa pell de gallina, i em motiva a lluitar i a donar-ho tot!!!

Sa primera baixada impressionant, una terra negre i compacte que tot i es desnivell et deixa correr moltíssim, de fet va ser tot un espectable veure com baixaven escompanys de cursa!! Sobretot es nostra Miquel Tomàs “PINXO” tot un especialista en sa matèria. un magnific “Singletrack” entre oliveres i marges, i que ens du a l'escaleta que ens posa en direcció al segon punt elevat des dia,sa Atalaia. On trobarem una fortíssima pujada un cim ben muntanyenc, i una baixada indescriptible, totalment fantàstica.

Més tard passaríem per es famós Pas de s´estaló, que ens condueix cap a la Vall de Coa Negre, i cap a Son Pou. Aquell tros de pujades i baixades preparava ses cames per es darrer cim, passam per Son Roig i més tard per la fantàstica finca de Cas Secretari. Aquí ja ens avisaren bé els voluntaris, 4Km de forta baixada i meta!!! Així doncs posarem sa resta, el que ens havia pogut quedar. L'entrada al poble espectacular, amb gent a a totes bandes cridant i fent mamballetes feim sa darrera corbe i una estora Vermella ens esperava com si d'una estrena de Hollywood es tractes.

Una cursa fantàstica, amb un recorregut explendit, molt complet on els corredors més polivalents pogueren fer una gran feina,. Per a mi un acert!!! Ojala quedàs per sempre aquest recorregut!!!!

Agrair moltíssim als organitzadors i als voluntaris que aquestes curses siguin possible, i als corredors que fan possible un ambient immillorable ple d'esportivitat i passió per sa muntanya.

Y enhorabona a tots els Ermassets que preneren part en la o feren fantásticamente be!! Al llarg del recorregut vàrem poder gaudir de la companyia fantàstica de en Rafa Medina, Andreu Pallisser, Olga i altres Errmassets i familiars Gracis a ells també!!.

Donar l'enhorabona a Pau Bestard que tornar al podi de M30 amb un 4 lloc absolut i que du molts d'anys entre el Top 10. I a na Maria del Mar Canyelles que va batallar i va aconseguir pujar també al caixó!!!

Per acabar dir que el Campió de Balears varen ser l'incombustible Tòfol Castanyer i sa fortíssima Eva Moreda.
Ja domes queden 2 curses de la Copa Artà i Caimari!!! A disfrutarles!!!

Bernat AC 13/10/15

Rafa Medina a la Ultra de Guara Somontano

Aquest dissabte, un Ermasset amb molts de quilòmetres a les cames, realitzarà la Ultra de Guara Somontano. Ell és en Rafa Medina. Des d'aquí li donam moltes forces i molt d'ànim i que aconsegueixi acabar una altra Utra.

Ánim crack!!!!

CURSA SOLIDÀRIA

Estimats companys/es

Vos volem comunicar que el proper dissabte 24 d'octubre se farà a Esporles una cursa solidaria per disposar de fons per comprar i instal·lar noves estructures a l'escola d'Esporles per nins amb discapacitats físiques (gronxadors).

Aquesta cursa ha sortit de la iniciativa de un grup de mestres, pares i mares (molts d'ells són ermassets i ermassetes companys nostres), i compta amb la col·laboració de diferents administracions, l'ajuntament i entitats privades. El nostro club també col·labora desinteressadament en aquesta important iniciativa.

Aquesta cursa no te afany de lucre i tots els doblers aniran destinats al fi esmentat.

Els Ermassets, ens encarregam en concret del recorregut de la cursa per adults.

Pel dia de la cursa necessitam 10 voluntaris, per controlar el pas dels corredors per diferents punts. Tots els interessats en ajudar, podeu contactar amb mi.

El recorregut de uns 7,5 kms i 200 m de desnivell positiu, surt de la placeta des Jardinet, parteix pel carrer Nou de Sant Pere, i segueix pel Carrer de Darrera sa Paret fins l'aparcament dels estenedors, puja pes camí de sa Costa de Son Dameto cap a ses cases de sa possessió, just abans d'arribar a ses cases, agafarem un camí que gira cap a l'esquerra i puja cap al Pla de ses Tanques, al final del pla sortirem per una barrera i agafarem el camí de tornada cap el poble per la pista que baixa cap es camí de sa Costa de Son Dameto i tornarem cap a l'aparcament, per retornar a la placeta pes carrer de Sa Pansa i carrer nou de Sant Pere.

El camí que puja cap al Pla de ses tanques és privat, només s'hi pot passar el dia de la cursa, que obriran les barreres.

Hi haurà un únic avituallament a la barrera de sortida des Pla de ses Tanques, amb aigua i isotònic.

Esteu tots convidats a participar, podeu correr, caminar, caminar-correr, correr-caminar, anar amb pals, o fer de voluntaris, però heu de assistir, si o si.

El més ràpids necessitaran uns 30 minuts, la majoria entre 40 i 60 minuts i els que vagin a peu una hora i mitja.

En acabar la cursa pels més grans hi haurà curses infantils.

Inscripcions a Elitechip.

Salut i muntanya

ESTADA AL REFUGI DE TOSSALS

Com ja fa un temps, un cop a l'any ens reunim els runers del club a passar un cap de setmana en família. Vàrem quedar  a les 17h a  Lloseta i alguns pujen amb btt per aquelles rampes de ciment que fan suar de bon de veres, i els altres pujen caminant a un ritme "alegre". Deixam els trastos i feim un petit run run al voltant del refugi, ja que a les 20h haviem d'estar dutxats per començar a sopar. Mentres sopam apereixen Lluís Bonnin i n'Andreu Lesmes, que venien de fer 200 km en bicicleta i que estan ben trabucats del cap. Després del sopar feim unes birres i unes herbes dolces a salut d'en Biel Morey (gràcies Biel, te vàrem enyorar).

L'endemà partim devers les 8.30 cap a sa Font des Prat, pujam pel comellar des Prat fins arribar al Coll des Massanella. Una vegada allà pujam arran del marge pel pas del canal del cim, no apte per als que tenen por a les altituts. Alguns no ho veien del tot clar, però una vegada adalt no té preu. El cim del Massanella sempre es espectacular!!!!

Després de menjar alguna cosa i fer unes fotos, baixam pes pla de sa neu cap es Coll de sa Línea i seguim pes comellar des Bosc cap a ses cases des Bosc, on omplim d'aigua ja que anavem aixuts. Després pujam per sa Canaleta des Massanella, que la recomanam per a qui no hi hagi anat mai, i baixam cap el refugi de Tossals.

En total, uns 20 km i 1340 de desnivell positiu. Però sobretot bona companyia i moments per recordar.

Fins l'any que ve, on serem més i ens ho passarem millor

Crònica OCC (Helena Romagosa)

Orsiéres, Suissa. Dijous 27 d'agost 8:15h. Cinc Ermassetes impacients esperen el sus de la cursa. Enrera queden els nervis, els  infernals entrenaments d'estiu sempre molt d'hora per intentar esquivar la calorada d'aquest any i els malabars de nins per amunt i per avall a fi de trobar-nos al manco un cop a la setmana per fer els exercicis de força, tan avorrits com necessaris. Per davant, 53km de terra desconeguda, muntanyes imponents coronades en blanc que eliminen el cel de l'horitzó per reduir-lo a un simple sostre blau, arbres alts d'un verd fosc inusual,  glaciars i rierols d'aigua gèlida...i així, corpreses per aquest entorn, començam a correr per els carrers del poble atiborrats de gent. Tothom fa mambelletes i anima encara amb la son al ulls. Ens deixam endur sense pensar...ja hi som nines!!! Hem arribat fins aqui i arribarem fins al final...bons presentiments. Just en passar el poblet de picarols envestim la primera pujada entre granjes de vaques, prats verds i boscs humits i ombrívols...feim massa via i quasi agraïm el primer embús que trobam, gairebé no ens movem...passats uns 10' comença a fluïr una mica i en 1h i 22minuts arribam al primer avituallament; Champex-Lac. Ens aturam i berenam, ens hem hagut d'aixecar a les 5h i abans de la sortida amb els nervis no entrava res. Perdem moltes posicions amb l'aturada però ho necessitam . La cursa comença ara. Aquí ens espera en Lluís que ha decidit acompanyar-nos. Trotam per la vorera del llac alegres i despreocupades, anam xerrant i rient, com sempre. Però la cursa és llarga i des del començament algunes tenim la sensació de que anam un poc massa ràpid...però na Núria no, com una locomotora s'ha posat al davant i marca ritme constant. La pujada a La Giète és molt llarga i  començam a estar més silencioses, na Núria motoret estira i per fi arribam al refugi. Ens afuam a la baixada darrera na Marta que ja no troba que anam embalades i vol espolsar-se el patiment de la llarga pujada. Adelantam a mes de 50 persones a la baixada, anam un poc desbocades i el genoll de n'Iris se'n resent. Sa Vikinga fa estona que no diu res i per la seva expressió no sembla que vagi massa bé. Les altres feim veure que no passa res i l'animam, pensam ; " per alguna cosa li deim vikinga no?" o " n'Iris es un bou, aguantarà" però quan arribam a Trient el dolor que reflexa el seu rostre no augura el final esperat. A Trient ens esperen les nostres families i sortim animades cap a Catogne. Un mur d'argila i arrels s'aixeca davant nostre i venga per amunt! Pujam en silenci i a bon ritme, concentrades deixam enrera a mes de cent persones. Na Marta i n'Iris, patidores habituals de les costetes no afluixen i aconseguim anar totes juntes. Es fa dur i el silenci comença a preocupar, no és habitual en nosaltres... De cop uns crits salvatges esborren  els mals pensaments que ronden els caps. Són na Lurdes i n'Aina que ens esperen per fer la resta de camí fins al próxim avituallament. Ens abraçam, feim quatre fotos i agafam alè. L'ambient es relaxa i continuam l'ascenció més animades i renoueres. El descens a Vallorcine es llarg i exigent, molt. En arribar n'Iris està desfeta, te la cara congestionada del dolor i gairebé no se la reconeix, una baixada com aquesta posa a prova els genolls mes forts. Ens temem el pitjor quan la veim xerrar amb en Giacomo, però no!! Encara queda Vikinga!!!Na Marta i n'Iris diuen que necessiten recuperar i na Núria cedeix...ens deixa caminar però a ritme molt enèrgic i es comencen a sentir els "anau tirant que ja venim". La locomotora no ho permetrà. Baixa el ritme quan es queixa algú i accelera progressivament quan veu que pot, tot i que pensa que algunes li retiraran la paraula. Ens manté unides tota la cursa i sort d'ella perquè si no encara hi seriem. La pujada a la Flegère es converteix en una agonia,escalons alts i desiguals que rompen el ritme, tot pesa, tot decau. Trobam molta gent pel camí; asseguts, ajeguts...fets pols. A n'Helena se li ha tancat l'estomag i no aconsegueix ingerir res des de fa temps i a damunt hem acabat l'aigua!! No podem estar molt enfora no? Es fa etern, fins i tot na Begoña que ha estat impassible tota l'estona adaptant-se al ritme del grup amb comoditat i pujant sense pals amb la força d'un cavall comença a canviar el semblant...estam esgotades...però un cop més hem aconseguit no flaquetjar i arribam al darrer punt de control amb 40' d'antelació a les previsions. Ens hidratam i bevem un poc de brou...n'Helena nota que li comencen a faltar forces i no és capaç de menjar res, fantasmes de lesions no tan llunyanes comencen a planejar per el seu cap. Queda un descens de 1000m de desnivell en 8km. N'Iris i n'Helena saben que patiran, tanmateix es comença a olorar la victòria. Baixam com a cabres, com era d'esperar...flatos, coixes, una que ha reviscolat, l'altre que frissa d'arribar...ens sentim guanyadores, hem vençut la por, el dolor, hem vençut als incrèduls, hem desfet els somnis per fer-los realitat i esborrat els límits per dibuixar-los més enfora, o potser més amunt. L'arribada és emotiva, ens agafam de les mans i correm per els carrers peatonals de Chamonix amb el més ample dels somriures i els ulls plens de llàgrimes. Creuam la línea de meta amb els nostres fills i ens abraçam fort. Ho hem aconseguit!!! I ho hem fet juntes!! I el premi més gran és l'equip, i aquesta xarxa invisible i resistent que s'ha anat teixint entre nosaltres durant kilometres i kilometres, entrenament rera entrenament i cursa rera cursa és ara molt més forta i densa, i això en omple el cor de goig i felicitat. Som més que un equip i no ho canviariem per res del món!!

Per acabar la crònica no podem deixar de donar les gràcies a tots els suporters. Tan els que van venir com els que ens seguien des de la distància. La llista és molt llarga  i no volem deixar ningú. Aixi que milions de gràcies a les nostres families i amics, a les Nopodempus, als Ermassets, fisioterapeutes, osteòpates i a tots aquells que han cregut en nosaltres i s'han alegrat amb nosaltres.

Per cert, ja en tenim un altre en ment...TREMOLAU!!!

crònica UTMB15 del gran Gustau

El 31 d'agost 4 amics ens enfrontarem a una de les curses més dures del mon: la ultratrail del Montblanc. Són 170km i 10.000 metres de desnivell acumulat positiu. El recorregut es un traçat molt especial, perquè donar la volta al massís del Montblanc i travessa tres països: comença a Chamonix (França), va cap a Courmayeur (Itàlia), passa per Champex (Suïssa) per a acabar novament a Chamonix.  

Al llarg d’aquest calorós estiu dos pollencins, en Guillem Mascaró i en Llorenç Vila, un menorquí, en Joan Fortuny, i un ermasset, en Gustau Gastalver, hem preparat la cursa. Per conèixer sobre el terreny el què ens esperava, el mes de juny vàrem anar a fer el tour en tres dies; això va resultar ser clau a l’hora d’enfrontar-mos a la cursa...Aquells tres dies vàrem tardar 31 hores en realitzar el recorregut, i vàrem disfrutar-lo moltíssim: anàvem molt carregats, però amb el relax de fer-ho sense la pressió de la cursa.  més relaxat que en cursa.I de cop ja arriba el dia 28 d’agost, són les 18h i amb una intensa calorada, començam la cursa amb una sortida molt emocionant: més de 8.000 persones que dibuixen el camí pels carrers de Chamonix. Noltros teníem el nostre propi equip de fans que ens varen donar les forces necessàries per arrancar!

La primera part de la cursa és molt planera, amb un petit pic de 800m de desnivell que ens endinsà ja ala terreny de muntanya. Un començament en el què me va costar molt agafar ritme, notava les cames molt relaxades (pot ser per massa descans abans de la cursa!). No fou fins a Les Contamines  (km. 40) que me vaig notar amb forces per a tirar endavant la cursa.

La primera nit férem els dos grans colls que ens separaven d’Itàlia: la Croix du Bonhome i el Col de la Seigne. Des del primer moment, anàvem tots quatre junts...com que me costava agafar ritme els vaig dir que partissin, però de cap manera varen voler separar-se!

A la pujada al Bonhome vaig començar a anar còmode a la cua del grupet i de fet, fins que es va fer de dia, anàvem en processó: un autèntic espectacle de llums que emmarcaven el traçat amb una lluna plena que ens vigilava a tots.

Arribàrem a Courmayeur a les 10h del mati, amb un retard d’unes 3h sobre l`’horari que volíem fer: l’organització, en el darrer moment, va afegir un coll per tal d’arribar als 10.000m de desnivell: un regal que ens sobrava.

A Courmayeur ens esperaven na Marga i n'Andreu, que ens tracten com si fóssim professionals! Férem una bona menjada, un checo-checo al bany i ens untàrem de vaselina... i au! amb sabates netes  tornam a la guerra.

Anam cap a Suïssa, hem de fer el gran coll de la cursa: el coll Ferret, amb una calorada important.

 Ja arribant a La Fouly (km.111) començ a notar la fatiga d’anar a remolc del grup, xerram de fer un resset i quedam a Champex-Lac.

Arribàrem a Champex devers les 21h: allà m’espera la meva estimada amb un plat d’arròs blanc. Vaig intentar fer una dormideta però no hi va haver manera! Ens queden encara 42km amb tres colls que acumulen uns 3.500m de desnivell acumulat. Els que ja han fet la UTMB saben que a aquest punt et trobes a la meitat de la cursa, és la part més dura, on cada coll és un calvari.

  

I ho fou: al primer coll, el Col de Catogne, faig sa pell: se’m tanca l’estómac i se m’acaben les forces. Vaig arribar a Trient amb la decisió més dura ja presa: aturar i deixar el grup. Quan els hi vaig dir, les cares dels meus companys de fatigues ho diuen tot –i de fet, fou una de les principals motivacions per a després aconseguir acabar la cursa-. Fou com rompre un pacte no escrit.

Després d’una bona menjada, me vaig ficar al cotxe de na Marta per intentar dormir, i li vaig dir que en 40 min em despertés. Quan dus al teu cos el teu extrem, els que te segueixen ho passen malament. I fan tot el possible perquè marxis.

Quan passada una estona me vaig despertar, n’Aina, na Lurdes, en Carles i na Marta ho tenien tot previst perquè no aturàs...Jo no me veia per seguir, però alguna cosa m’empenyia a provar-ho i així ho faig. En Carles s’oferí a acompanyar-me, així que partírem tots dos, i vaig avisar-los de què, si als 10 minuts de pujada no me veia amb energies,  m’aturaria.

Però ben al contrari: de cop, amb una gran energia, vaig saber que seria finisher! Gràcies als meus amics i a la meva dona...tots sols som més dèbils, junts tenim molta força! Serà el lema d’aquesta cursa.

Per la seva banda, els meus companys també varen patir lo seu...en Guillem va fer un mal moviment i se li va posar el genoll com un tamborino, fet que li va causar molts de problemes a les baixades. En Llorenç, sortint de Vallorcine, es va dormir en marxa i va tenir un mareig, i en Joan va patir de mal de ventre.

Però tira a tira, amb un ritme constant varen arribar a Chamonix en 41h 20', sense dormir ni una gota. Jo vaig entrar 20' mes tard amb una darrera baixada trepidant des de la Flegere a Chamonix.

  L'arribada és una explosió d'emocions: les primers llàgrimes brotaren quan mon pare es sumà a la carrera . Quan arrib i veig en Pep, na Clàudia i na Marta sé que tot ha valgut la pena.

 Vaig acabar feliç sabent que compartir aquestes experiències amb la meva família ens dóna mes força i amor per afrontar la vida.

Vaig fer la cursa amb el capell de pagès d'un amic, en Macià, que ens va deixar aquest estiu. La seva força i el seu entusiasme me va acompanyar tota la cursa.

Gràcies amics