Pages - Menu

Popular Posts

dijous, 27 de juny del 2019

ZUGSPITZ ULTRA TRAIL 2019


UNA VINTENA D'ERMASSETS I ERMASSETES VAREM PARTICIPAR EL PASSAT 15 DE JUNY A LA ZUGSPITZ ULTRA TRAIL 2019, UN GRAPAT DE CURSES QUE SÓN EL CAMPIONAT D'ALEMANYA DE CxM, QUE TRANSCORREN PEL TIROL AUSTRIAC I LA BAVIERA ALEMANYA. Grans resultats de tots els ermassets i ermassetes, qualque retirada dolorosa per temes físics molt a prop de meta, desnivells alpins, grans paisatges, una mica de neu, mala organització i moltes rialles. Una aventura més pel record.

Aquí vos deix amb la crònica de les ermassetes que varen participar amb èxit a la prova de 39 kms.























En un lugar de Alemania de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo..... vàrem partir una colla d'ermassets a conquerir cims, valls, llacs i cerveses. Teníem diferents reptes: 100km, 63km, 39km i 25km.

...i començam s'aventura:

Divendres dematí, 8.30h, Aeroport de Palma, coa per embarcar maleta. Arribam a Munich, coa per agafar cotxes, 2 hores, i aprofitem per pegar una mossegada.

Autopista Munich-Garmisch, achtung!!! Coa, aturats a s'autopista i... quina calor!!!.
Els nostros transports eren com una sauna mòbil, un refrigerador de carn, i un solàrium.
Arriben @, els telèfons piten... s’atraca tempesta elèctrica, canvis d’horaris  a ses  sortides i cancel·lació de curses.
En Julio, que anava a fer una volteta turística per Zugspitze de 100km, només podrà fer 63km… una pena.

A la fi vàrem arribar al nostre destí per dormir, Garmisch.
Arribam a s'hotel, repartim ses habitacions després de discutir per enèsima vegada… un grup de 20 persones ho té fácil.
I tornam a agafar cotxes cap a Grainau per recollir dorsal. Aturam a fer compra per berenar…que no ens va servir de res.

Grainau. Començam a bavejar amb ses vistes d'alta muntanya, fotos per aquí, fotos per allà… preciós, espectacular.

Agafam dorsals, Pasta party i cap s'hotel a omplir motxilles.

Dissabte ben prestet sona es despertador, són les 04:00. Socorroooo!!!. Mos vestim en silenci, no hi ha xarrera.
Ens ficam 14 persones dins una furgoneta (a lo tetris) jajajajajajajja. Intentam deixar ses motxilles ningú sap res.
Intentem agafar es bus però ningú sap quin.
Feim coa i pujam al bus cap al nostre destí Mittelwad. ..o no? Mira que si ens equivoquem de bus!!!!!.
Arribam… hem tingut sort.
Aconseguim deixar motxilles i tornam a fer coa per wc (6 wc per 821 persones).

Coa per revisió de motxilles… hi ha nirvis.
Ens donen sa sortida i als 5 minuts, tornam a fer coa. Fotos, rialles i a gaudir es dia.

Primer avituallament al km 5. Aprofitam per berenar, ho vàrem provar tot, tot. ... i ara sí que ve lo bo, comença sa cursa de bon de veres.



Segon avituallament. ..se’ns ha fet un poc llarga aquesta tirada, els càlculs ens fallaren...
Mossegada aquí, mossegada allà, omplim botelles, continuam i molta calor. Primera pujada i dossificam forces...
Aquí hi devia viure na Heidi... estam boca badades... i torna-m’hi, molta calor. Aprofitem qualsevol rierol o pica d’aigua per ficar es cap.
Tornem a baixar per dins es bosc entre els arbres, alts i immensos.

Començam a ensumar sa gran pujada (+1000m en 10km).
Molta gent s'ho agafa amb calma i aturen... i això en embraveix… és vera. Ens avança es primer de sa cursa de 63km…casi ni l'hem vist passar...i vinga per amunt.
Arriba es segon, i vinga per amunt.
Atenció!!!! arriba en Tofol i noltros palito a palito i ell corrent, corrent cap amunt.
-"Ànim Tofol, amunt que agafes a n'en Dylan!!!!!" …rialles, sorpreses i ànims mutus. …i noltros seguim per amunt palito a palito.
Sentim els crits i picarols. Uep!!! ja hi som.
S'ha acabat es bosc i arribam a pista de muntanya…no!!! no hi som encara… es paisatge canvia, ara hi ha molta pedra i cap arbre ... i vinga per amunt.
!!Frustració!!!, ens fan passar un avituallament de llarg…buaaaa, pensàvem que ja arribàvem.
-"Zu den Puppen, bis dass dieser dich nicht berührt...tanta sort de n'Iris...-" Ala nines, cap amunt que aquest no vos toca!!.

Tercer avituallament.
Aquí  menjam poquet, recarregam botelles, se veuen cares cansades, gent asseguda a hamaques. ..Si ens seiem no ens aixecam…
Sa nostra rialla continuava triomfant...i vinga per amunt.
Ens queden 3km per una escaleta amb gel...ufff, aquesta es va fer llarga. Feim cim i tocam neu… molta neu.
Ens queden els 10 darrers km amb un desnivell espectacular.

Al quart avituallament no li feim ni cas.
Baixades imprevistes i algun cul per terra…coses q passen, res greu, ferides de guerra.

A pocs metres d'arribada, se senten els crits de sa gent... tremolors per ses cames, rialles fluixes i sa pell de gallina.

Ho hem aconseguit!! Aturem rellotges. A la fí META. 
Emocions desbordades x4.

Ermassetes, Marga, Mari, Ana, Joana, Lucia i Antònia venen al nostre rescat, abraçades, rialles, plors.....i que vos hem de contar....

Ara toca Party Bier i entre i entre van arribant els ermassets: Joan i en Julio són els primers, darrere en Toni Ll, Bernat i Biel i a continuació en Llorenç, en Toni C i en Dani. Pel camí han quedat en Miquel i en Xisco per lesions, una vertadera llàstima. 
Toca sopar de germanor i contar ses aventures d'aquest dia.. que n’hi ha moltes...però moltes.

Diumenge, a les 15.30h tenim es vol, hi ha temps suficient per fer passejada abans.
Deixam cotxes, embarcam maleta...alguna cosa tan senzilla com això i el que ens va costar...però això, ja és una altra història.

Després de fer coes, coes, coes, coes, coes, coes...

Iris, Maria, MªJesus i Clara