UNA VINTENA D'ERMASSETS I ERMASSETES VAREM PARTICIPAR EL PASSAT 15 DE JUNY A LA ZUGSPITZ ULTRA TRAIL 2019, UN GRAPAT DE CURSES QUE SÓN EL CAMPIONAT D'ALEMANYA DE CxM, QUE TRANSCORREN PEL TIROL AUSTRIAC I LA BAVIERA ALEMANYA. Grans resultats de tots els ermassets i ermassetes, qualque retirada dolorosa per temes físics molt a prop de meta, desnivells alpins, grans paisatges, una mica de neu, mala organització i moltes rialles. Una aventura més pel record.
Aquí vos deix amb la crònica de les ermassetes que varen participar amb èxit a la prova de 39 kms.
En un lugar de Alemania de cuyo nombre
no quiero acordarme, no ha mucho tiempo..... vàrem partir una colla d'ermassets
a conquerir cims, valls, llacs i cerveses. Teníem diferents reptes: 100km,
63km, 39km i 25km.
...i començam s'aventura:
Divendres dematí, 8.30h, Aeroport de
Palma, coa per embarcar maleta. Arribam a Munich, coa per agafar cotxes, 2
hores, i aprofitem per pegar una mossegada.
Autopista Munich-Garmisch, achtung!!!
Coa, aturats a s'autopista i... quina calor!!!.
Els nostros transports eren com una
sauna mòbil, un refrigerador de carn, i un solàrium.
Arriben @, els telèfons piten...
s’atraca tempesta elèctrica, canvis d’horaris a ses sortides i cancel·lació de curses.
En Julio, que anava a fer una volteta
turística per Zugspitze de 100km, només podrà fer 63km… una pena.
A la fi vàrem arribar al nostre destí
per dormir, Garmisch.
Arribam a s'hotel, repartim ses
habitacions després de discutir per enèsima vegada… un grup de 20 persones ho
té fácil.
I tornam a agafar cotxes cap a Grainau
per recollir dorsal. Aturam a fer compra per berenar…que no ens va servir de
res.
Grainau. Començam a bavejar amb ses
vistes d'alta muntanya, fotos per aquí, fotos per allà… preciós, espectacular.
Agafam dorsals, Pasta party i cap
s'hotel a omplir motxilles.
Dissabte ben prestet sona es
despertador, són les 04:00. Socorroooo!!!. Mos vestim en silenci, no hi ha
xarrera.
Ens ficam 14 persones dins una
furgoneta (a lo tetris) jajajajajajajja. Intentam deixar ses motxilles ningú
sap res.
Intentem agafar es bus però ningú sap
quin.
Feim coa i pujam al bus cap al nostre
destí Mittelwad. ..o no? Mira que si ens equivoquem de bus!!!!!.
Arribam… hem tingut sort.
Aconseguim deixar motxilles i tornam a
fer coa per wc (6 wc per 821 persones).
Coa per revisió de motxilles… hi ha
nirvis.
Ens donen sa sortida i als 5 minuts,
tornam a fer coa. Fotos, rialles i a gaudir es dia.
Primer avituallament al km 5. Aprofitam
per berenar, ho vàrem provar tot, tot. ... i ara sí que ve lo bo, comença sa
cursa de bon de veres.
Segon avituallament. ..se’ns ha fet un
poc llarga aquesta tirada, els càlculs ens fallaren...
Mossegada aquí, mossegada allà, omplim
botelles, continuam i molta calor. Primera pujada i dossificam forces...
Aquí hi devia viure na Heidi... estam
boca badades... i torna-m’hi, molta calor. Aprofitem qualsevol rierol o pica
d’aigua per ficar es cap.
Tornem a baixar per dins es bosc entre
els arbres, alts i immensos.
Començam a ensumar sa gran pujada
(+1000m en 10km).
Molta gent s'ho agafa amb calma i
aturen... i això en embraveix… és vera. Ens avança es primer de sa cursa de
63km…casi ni l'hem vist passar...i vinga per amunt.
Arriba es segon, i vinga per amunt.
Atenció!!!! arriba en Tofol i noltros
palito a palito i ell corrent, corrent cap amunt.
-"Ànim
Tofol, amunt que agafes a n'en Dylan!!!!!" …rialles, sorpreses i ànims
mutus. …i noltros seguim per amunt palito a palito.
Sentim
els crits i picarols. Uep!!! ja hi som.
S'ha
acabat es bosc i arribam a pista de muntanya…no!!! no hi som encara… es
paisatge canvia, ara hi ha molta pedra i cap arbre ... i vinga per amunt.
!!Frustració!!!,
ens fan passar un avituallament de llarg…buaaaa, pensàvem que ja arribàvem.
-"Zu den
Puppen, bis dass dieser dich nicht berührt...tanta sort de n'Iris...-" Ala
nines, cap amunt que aquest no vos toca!!.
Tercer avituallament.
Aquí menjam poquet, recarregam
botelles, se veuen cares cansades, gent asseguda a hamaques. ..Si ens seiem no
ens aixecam…
Sa nostra rialla continuava triomfant...i
vinga per amunt.
Ens queden 3km per una escaleta amb
gel...ufff, aquesta es va fer llarga. Feim cim i tocam neu… molta neu.
Ens queden els 10 darrers km amb un
desnivell espectacular.
Al quart avituallament no li feim ni
cas.
Baixades imprevistes i algun cul per
terra…coses q passen, res greu, ferides de guerra.
A pocs metres d'arribada, se senten els
crits de sa gent... tremolors per ses cames, rialles fluixes i sa pell de
gallina.
Ho hem aconseguit!! Aturem rellotges. A
la fí META.
Emocions desbordades x4.
Ermassetes, Marga, Mari, Ana, Joana,
Lucia i Antònia venen al nostre rescat, abraçades, rialles, plors.....i que vos
hem de contar....
Ara toca Party Bier i entre i entre van
arribant els ermassets: Joan i en Julio són els primers, darrere en Toni Ll,
Bernat i Biel i a continuació en Llorenç, en Toni C i en Dani. Pel camí han
quedat en Miquel i en Xisco per lesions, una vertadera llàstima.
Toca sopar de germanor i contar ses
aventures d'aquest dia.. que n’hi ha moltes...però moltes.
Diumenge, a les 15.30h tenim es vol, hi
ha temps suficient per fer passejada abans.
Deixam cotxes, embarcam maleta...alguna
cosa tan senzilla com això i el que ens va costar...però això, ja és una altra
història.
Després de fer coes, coes, coes, coes,
coes, coes...
Iris, Maria, MªJesus i Clara