El passat diumenge, un grup reduït d’ermassets, va
participar a la cursa que es realitza a la finca pública del Galatzó, amb
sortida de les cases des Galatzó i arribada a la platja de Peguera. A la
modalitat de k21, els ermassets van demostrar un bon nivell, tant en categoria
masculina, com femenina. Els representants van ser Sergio Martos, amb un temps
de 1h 52min, (posició 35 de la general i 9è de la seva categoria) i Miriam
Coll, amb un temps de 2h 5min (posició 77 de la general i 6a de la seva
categoria).
Per altra banda, dos representants, Miquel Morro i
Sebastià Díez, van participar a la modalitat k42 (46kms i un desnivell positiu
de 2000m). Abans de la sortida ambdós corredors xerren de fer estratègia i
intentar anar plegats al principi i a mesura que vagin passant els kms cadascú
estiraria pel seu compte. Més o manco van plegats fins al primer cim (Puig de
Galatzó) on duen uns 10 kms i un temps aproximat de 1h 25m al primer punt de
control. Després segueixen amb una baixada ràpida cap el Boal de ses Serveres,
on Sebastià es troba molt bé i decideix tirar pel seu compte; per anar direcció
cap al segon cim (S’Esclop) i tornar a enfilar per amunt. Arriben a d’alt del
cim, en 2h 50’ aprox, on ja duen uns 20 kms i uns 1500m +; aquí les cames
comencen a pesar. Després de dita pujada els queda una baixada tècnica fins a
les cases des Galatzó i la darrera pujada (Ses Planes), que de plana no té
res... On marquen 4h 10’ aprox... Quan ja dus més de 20 kms i tant desnivell es
fa ben dura aquesta “pujadeta”. Després de baixar de ses planes dius: Mare meva
encara queden 20 i pico kms i estic rebentat... Avituallament de luxe i
comences una altra vegada a córrer fins arribar a un torrent (deu mevet quin
torrent) fang, pedres, on és fàcil caure i on mentalment et passa factura veure
que no pots agafar un ritme constant... vas fent els que pots i això no
acaba... Deu meu on ens hem ficat... A la fi, i passats uns 5 kms comences a
veure “llum”... El rellotge ja marca 5h i uns 35 kms ufffff, i encara queden 10
kms d’asfalt, camí i pinar... Aquí un ja ha pensat en retirar-se més de 2
vegades, però si no ho hem fet fins ara, ja no ho farem, que “només” són 10
kms.... (uffff i quins 10 kms...) És aquí on ja es comença a fer més una cursa
psicològica que física...
Comences a córrer i t’intentes enganxar a qualcú, però
veus que la cames no tiren... lluita psicològica amb tu mateix i arribes al
darrer avituallament i et diuen: venga que queden 5 o 6 kms i encara te
desmoralitzen més... Quan queden 3 kms et fiquen per un pinar on un ja pensa
que ja ha arribat i de sobte et veus abaix d’una costa ben fotuda i fora
energia, i te cagues en tot... Darrers 600 metres on arribes al passeig de
Peguera i la gent et comença a aplaudir i és el moment on entens perquè fas tot
això... Arribada a meta i et sents la persona més feliç del món on oblides el
sofriment que has patit uns instants enrere... Finalment Sebastià Díez posició
54 de la general i amb un temps de 6h 4min, i Miquel Morro 92 de la general i
4t de la seva categoria, amb un temps de 6h 27min.
D’aquesta cursa destacar que hi va haver molta gent
(més de 30 persones) que es van haver de retirar degut a caigudes, ja que el
vespre anterior havia plogut i tot patinava moltíssim. Nosaltres, per la nostra
part, no ens vam fer res i per aquest motiu ja estam satisfets... Esperam que a
la propera edició hi pugui haver més ermassets/es...
Gaaaassss i a la pròxima a donar un poc més....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada