Quan
un grup de dones es proposen qualque cosa ho aconsegueixen!
Qui ho hagués dit fa un any quan aquest grup es va
proposar un repte amb el seu entrenador Pau... córrer una carrera de 40 km...
Camí de Cavalls va ser l’elegida.... i sí ho hem aconseguit... totes hem
arribat... dones valentes, hem lluitat, ens hem entrenat, ens hem animat i
juntes hem arribat a la meta...
Divendres dia 17 de maig partírem cap a Menorca. Estam
animades, nervioses, reim i comentam les nostres pors però sabem que sobretot
disfrutarem... cap a Menorca com si
anàssim de campament d’estiu.
Tot d’una en arribar a l’aeroport ens dividim en els
cotxes de lloguer i anam a cercar els dorsals.
És el moment de donar les gràcies a Na Clara que ha sigut
el nostre suport logístic durant aquest any, s’ha encarregat de tota la feina
d’organització que no és poca, billets, allotjament, cotxes, recollida de
diners, hores que de manera altruista ha emprat per fer-mos la vida més fàcil a
la resta.
Ens trobam al centre neuràlgic de la carrera, agafam els
dorsals, firmam papers, recollim camisetes... més aviat vestits-túnica, són
enormes!!! Ens hem equivocat de talla, serviran per dormir... comentaris,
recomanacions que ens fan riure “Prohibit defecar als trams de Xarxa Natura” –
i què feim si ens peguen les ganes? Bé ja veurem - ....
Aprofitam i feim compra per poder berenar potent abans de
la cursa... partim cap als apartaments... bona elecció “ bueno, bonito y
barato”... un poc guiri però espaiosos i amb una bona piscina!... Ens repartim
i anam a sopar un bon plat de pasta o pizza per tenir forces i afrontar el
nostre repte.
Mentres tant, no en som gaire conscients però tenim un
company que ja du prop de 13 hores corrent, fent Cami de Cavalls, la volta completa,
ell si que és una llegenda...185kms per davant. Ànims Jaume!!
Tornant als nervis previs de la nostra cursa. No sé com
va ser a la resta dels apartaments però supòs que més o menys va ser el
mateix... quatre persones donant voltes d’un costat a l’altre durant una
hora... preparant roba, motxilla i totes les cosetes que consideràvem
importants a dur... gelitos, barretes, sals, tiritas, chip preparat... – dus
calcetins de recanvi?- segur seran necessaris?. I aigua un litre o més? Farà
fred? Buffff quin estrès... anam a dormir en 4 hores ens hem d’aixecar...
Sonen despertadors...després d’una nit amb visites de
adol·lescents... i llançaments d’ous inclosos, ja són les 5 del matí... berenam,
ens vestim, i partim cap al bus que ens durà cap a la sortida de la
COMPRESSPORT TRAIL MENORCA CAMÍ DE CAVALLS 2018 modalitat TREKKING COSTA
NORD... ens esperen 39 km... per a la gran majoria, els seus primers 39 km
corrent.
Són quasi les 8 del matí, falten pocs minuts pel
començament, ens trobam a la sortida, Cala Pilar... darrers pixos, un parell de
fotos, nirvis però sempre amb rialles i amb el recolzament d’en Pau que amb la
seva actitud positiva ens fa creure en nosaltres mateixes... yes, WE CAN!!!!.
8.00h Començam, en Pau com un llamp i na Marga es queda una
estoneta amb nosaltres, després la perdem, és un altre nivell, jajajajaja, el
que nosaltres consideram del planeta
dels extraterrestres... i fa que la mitja del grup pugi considerablement!!...
Tot i que la cursa transcorr majoritàriament vorejant la mar,
ens adentram a una zona boscosa, és poc habitual a Menorca i recorda bastant a
paisatges mallorquins.. al km 4,5 ens trobam amb el primer avituallament,
encara esteim fresques, el grup es dispersa i tothom comença amb el seu repte
personal, els seus mals, les seves preocupacions....
Disfrutam del paisatge, està ennigulat, temperatura
ideal, tenim sort, començam a trobar els primers suports, ens fan fotos, ens
donen ànims... crec que totes ens donam compta de la importància que ha tingut
durant el trajecte, trobar aquestes persones que ens han seguit durant la cursa
i ens han donat suport: Olga, Andreu i família, Teresa, Tolo i família, Bernat
i Llorenç, gràcies a tots i sobretot a na Margaaaaa... que va entrenar fins al
darrer moment i per una lesió no va poder fer la cursa i que tot i això ens ha
prestat la seva ajuda en la pena que duia ens ha ajudat i facilitat la vida amb
els seus ànims incondicionals... GRÀCIES A TOTS!!!!
Avituallaments fantàstics!... de tot però poques ganes de
menjar, quina pena!!!... els paisatges espectaculars, fins i tot Punta Nati que
pareix més un paisatge lunar que mediterrani... Totes esteim d’acord que hem
patit a n’aquest tram, roques difícils que requereixen de tècnica per no torçar
peus...
Arribam al darrer tram... noooooo asfaaaaaaaalt....
infiniiiiiit un conyàs, però ho feim, podem... som invencibles.
I Fi... ho hem
aconseguit... amb constipats, mocos, diarrees, caigudes i peus destrossats... totes ho hem aconseguit, hem arribat...
Finalment, el paper dels nostres estimats ermassets ha
estat molt positiu. En Jaume Busquets ha acabat la “volteta” a Menorca de
185kms en 33h i poc, n’Scott Benet va fer primer a la de 100km a la Costa Nord,
en Toni Llinàs va fer un gran paper al trecking costa Sud i en Pau Bestard va
fer segon al trecking Costa Nord. Na Marga Garau deixant el llistó de les
ermassetes ben alt i no oblidem la resta de companyes que són totes unes
campiones: Clara, Ana, Anna, Antònia, Araceli, Damy, Jesus, Joana, Lucia, Marga
Soler, Mari, Maria, Maria Ramon i Núria.
A la fí, aquesta ha sigut la nostra cursa, mai
l’oblidarem perquè una dona pot fer molt, per totes juntes HEM FET LLEGENDA!!!.
Marian Castell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada