Fa dos cap de setmana es va celebrar la marató de les muntanyes d'Artà...i com cada any no va decebre. Dura fins a fartar-se. Per jo la més exigent de la copa, tal vegada perquè està aprop de l'estiu i la preparació no és òptima. La veritat és que el nombre de retirats ja parla de la duresa d'aquesta prova. Els Ermassets com sempre mals d'esclovellar (que és sinònim d'esclofollar...voltros mateixos...) però hem de dir que la sort no ens va acompanyar gaire i les caigudes i lesions van minvar un bon nombre dels nostres representants. Tot i això patint i alenant férem camí.
D'altra banda la cursa és preciosa. Vora mar part del recorregut i amb canvis constants de superfícies que la fan molt divertida. A l'arribada gran ambient i molt bon dinar. Variat i abundant. La dutxa gelada te lleva la paparra després d'un massatge generós.
I a casa...recuperació