Pages - Menu

Popular Posts

dimarts, 5 de desembre de 2017

IIª TRAVESSA DE SA SERRA TRAMUNTANA

La TTCCMM 124 i TTCCMM 54, enguany no s'ha pogut celebrar. La meteo no ens ho ha posat fàcil, i els estaments oficials tampoc, intentaré anar per ordre.

Ermassets ens encarregàvem de marcar, vigilar i avituallar el tram que va des de Sa Boal de Ses Serveres fins a Valldemossa. Aquest tram que es fa en la seva totalitat de vespre, presenta varies dificultats:
  1. Zona de Sa Boal de Ses Serveres, Pas de Cossi, Pas de Na Sabatera, Coll des Carniceret: Moltes cruïlles de camins, molta zona pedregosa, molt exposat al vent i al fred en aquest temps.
  2. Des del Coll Des Carniceret fins al Coll d'Estellencs (zona encarregada als amics de Puigpunyent): Gran quantitat de desviament de camins, zona amb pendents i humida
  3. Bosc de Planícia, si bé l'alzinar ens abriga una mica, també és molt fosc, moltíssims de camins, s'ha de tenir molt esment en el marcatge.
  4. De Planícia fins al Camí des Correu, tram de pista llarg podem destacar que es un tram conflictiu per les barreres i propietat privada
  5. Camí des Correu fins Esporles, camí de carro ample molt empedrat i que en les condicions del divendres vespres, és un patinador...
  6. Esporles, avituallament molt importat sempre supervisat per en Pep Alemany i les seves nines...Gran tasca i molt laboriosa... gracies a totes i tots
  7. Esporles fins al Coll den Claret (urb. Valldemossa Nova) tram de pujada que travessa la carretera, no presenta dificultat perquè els voluntaris el controlen i encaminen els esforçats corredors de muntanya
  8. Del Coll den Claret fins a Son Olesa, un altre tram amb molts de trencalls i a damunt atravessa dues urbanitzacions que han ocultat/destruït els camins antics...
Per tant gran numero de voluntaris, per marcar, per senyalitzar, per protegir, per avituallar, per desmuntar, per gestionar. Ermassets és el club que aporta més voluntaris de tots els que organitzen La Travessa, uns 60 amb total....

Vull també citar l'esforç que representa organitzar un esdeveniment com aquest. Reunions, permisos, viatges amb cotxe a un lloc i un altre, mals de cap en general. Els clubs organitzadors Sa Milana d'Alaró, Es Pedal de Bunyola, Sa Fita, Mallorca a dalt de tot, Club Atletisme Andratx, La secció de muntanya del Club de Pollença, la secció de muntanya de Garden Hotels, noltros Ermassets i la Federació Balear de Muntanya i Escalada.

Son moltes tasques a repartir (tresoreria, esponsors, màrqueting, permisos, premsa i correu electrònic, moltes que me deix...). També tenim clubs col.laboradors que ens ajuden en les tasques del dia de la cursa com S'Altura i Trotadors d'Algaida.

No vull olvidar esponsors i ajuntaments, però per no fer més llarg consultau la pàgina web http://www.tramuntanatravessa.org/.

Reprenent l'inici d'aquest text; la meteo no ens ho va permetre posar en risc als participants i als voluntaris no forma part de la intenció de l'organització, tot i que els esports de muntanya hem de saber i mentalitzar-nos de que comporten un risc, no més elevat que la vida mateixa, però sí un risc addicional. Emergències, Guàrdia Civil i carreteres tampoc ens ho posaren fàcil, ens recomanaven no fer la prova en el tram nocturn, no ens ho prohibien però estàvem avisats. Amb els temps que corren això ja ens fa recular. Frases com la prioritat es la població no els corredors, jo me deman els corredors no són població, o és més població un conductor que duplica la tassa d'alcolèmia, no mereixem la mateixa ajuda?.... Aquí ho deix.

Durant el vespre passam d'alerta groga per fenòmens tempestuosos i neu a taronja, carreteres tallades lo qual dificulta possibles evacuacions, ambulàncies inclús arribada de voluntaris i avituallament. Decidim, crec -perdó, estic segur- suspendre definitivament les dues proves.

Una reflexió final...:

  • Estic convençut de que es podia sortir el vespre, dispost a passar-ho puta, però també a gaudir del moment. S'havia de sortir amb més material de muntanya (sobre guant anti pluja, pantalons d'aigua i un guardapits de plomes o plomes sencer dins la motxilla), ritme més lent i saber gestionar el moment, quan utilitzar cada cosa, baixar el ritme en trams complicats, protegir-te i conservar per arribat el moment estar sobrat d'energies. Tot això és cultura muntanyenca. Hauríem d'aprendre que a les curses de muntanya és important l'estat de forma i lo ràpid que et mous, però també saber anar a la muntanya i entendre com és i com reacciona.
  • He passat per situacions més compromeses a la muntanya i estic convençut de que es podia fer, no tothom evidentment, però pensau que vos podeu trobar amb situacions parescudes a una cursa a Pirineus, segurament modificaran el traçat però no la suspendran.
Punt final: Gràcies a tots els voluntaris (Puigpunyent, no vos olvid), organitzadors, col.laboradors, ajuntaments (en el cas que ens toca a nosaltres al d'Esporles, sobretot), esponsors. I tres persones: Pere Marc responsable de la cursa, Inma Gil que ha revisat documentacions i respost mails (tasca molt dura i poc reconeguda) i Tomeu Pizà, el cervell gris d'aquesta edició.
Organitzar és molt dur i costós, suspendre la prova un pal moral, però ens referem....