Pages - Menu

Popular Posts

dimarts, 28 de maig de 2013

Avis important per la cursa de diumenge 2 de juny

Es recorda a tots els corredors que esteu inscrits a la cursa de diumenge, que al ser el Campionat de Balears per clubs,  és requisit indispensable presentar la llicència federativa i el DNI a l'hora de recollir el dorsal. Al final no hi ha hagut places lliures per no federats, per tant qui no porti la llicència o el DNI quedarà fora de la cursa.
No es tornarà l'ingrés de la inscripció per aquest concepte.

dijous, 23 de maig de 2013

REUNIÓ VOLUNTARIS PER LA CURSA

Tots els interessats en participar com a voluntaris de l'organització de la cursa de la X Pujada  a la Fita des Ram 2013, estan convocats el dia 29 de maig a les 20h a la Sala de Plens de l'ajuntament (entrada per la biblioteca). 

Com cada any, tots aquests voluntaris estan convidats al dinar post-cursa en agraïment de la seva ajuda per organitzar i dur-la endavant.

Moltíssimes gràcies a tots

Força Ermassets.

dimarts, 21 de maig de 2013

ULTRA TRAIL MENORCA CAMI DE CAVALLS 2013

No cal afegir més paraules que aquestes:

"El perquè de tot plegat" 

Dijous 16 de maig, moment d'ànsia per recollir el dorsal esperat pel darrer repte de la temporada (jo), en Rafa segueix (UTMB)... 

Trobada de corredors i amb en Rafa que es clau per dur junts la travessa, documentació  en mà, samarreta de cursa com a obsequi i directes a sopar per estar ben descansats... 

Divendres, 7 del matí, plou, previsió variable, temperatura mitja 14 graus, l'aire es fresc, esmorzar i cap el punt de partida, trobada de mes corredors i cares conegudes, emoció, fotos vora la mar i amb minuts, tothom preparats per poder còrrer l'illa de Menorca sencera , i  altres a fer la Costa Nord amb 100 quilòmetres de distància. 

PAAAM i  sortida..., just devora de Sa Cala Petita de Ciutadellla, i enfilant destí Cala Morell, per asfalt i amb grup i primer cop de reflexió.. (A veure quants quilòmetres ets capaç de fer avui, xato...) 

Les primeres hores son lentes, calibrant material, assentant  comoditat i animant-nos  per llevar pes al que ens queda per endavant... 

Primer Punt de Control (PC), Cala Morell km 17,5, Coca-cola i devora el grup de corredors  "Mallorca Trail", que deunidó com arrien, per jo un ritme alt i en qüestió de poca estona quedem... (en Rafa i jo) alliberats de la resta de grup i seguim un darrera l'altre. En Rafa s'acomoda al meu ritme lent per que ja vaig una mica estrany... 

Següent PC, Els Alocs km 32, fam i mes coke, repostats a seguir, animats i mirades de no hem fet res de res.. o sigui que vamoooss... Molta calor ja duc una bona suada i recorda'm-nos que hem de beure sovint. El terreny molt cru i dur, Camí de Cavalls es tortura lenta, pedres i roques ben aferrades a terra amb poc espai per trepitjar bé..., cap problema, seguim i seguim amb molts espais de silenci, ja que anem en forma de tàndem. 

Moment crític, molta calor, hidratat i menjat, moment de "gel", reacció estranya, vaig incòmode, estic cansat i tot just hem començat el trail..., penso amb l'entorn brutal de penya segats i colors de pel.lÍcula, i segueixo amb mal estar i ja ens trobem a dinar, PC Cala Tirant, km 51. 

Ens trobem amb les famílies l'Asun i na Laura vora  els  amics, (família Busquets), en Jaume ja duia tot el trajecte amb btt per davant gaudint del paisatge i anant vigilant els caps de cursa... 

Doncs be, hora de dinar ( 14:15 ), tupper de pasta i reomplir motxilles, estic un pel fotut, tocat i emprenyat..., no vaig alegre i seguim..,. Inici de la crisi, forts desnivells i pendents de dificultat amb trams d'arena de platja, calor i vull demostrar-me que he de estar bé..., enfilo darrera una al·lota que puja com un llamP i el menda darrera contemplant vistes... jejeje 

Destinació Arenal d'en Castell km 62, i jo des del dinar estic xungo de panxa, i no puc beure gens ni tan sols aigua, i davant l'avituallament escolleixo poma, i premi, vaig vomitar-ho tot... (no entrarem en detalls) 

Ja penso en deixar-ho però l'orgull em pot, seguim a ritme lent, gairabé tot a peu i amb fatiga, i agafant aire per llevar el "pajaron" i encara va servir per l'últim PC per jo (Favàtix) km 77, de vespre i amb fred (22:06'), 

Amb sentit comú, vaig plegar, i rescatat per la família amb cotxe,  en Rafa Medina molt mes fresc segueix fins el següent punt  de control (Es Grau) km 84 amb un temps 1h 20' i també amb fatiga però va passar a ritme lent a mes de vint corredors ja que gairebé tothom anava molt tocat..., 

Repostatge de coca cola i la darrera part es gairebé tot asfalt fins Maó i cap a  Es Castell on es el km 100, que va fer un temps de l'Ulltra costa Nord de 16h53'07" 

La fi de CdC 2013 per tots dos, en Rafa va decidir no seguir per protegir el genoll, que ja tenia mal de nou i suposo que per tot plegat com va anar tot... 


CONCLUSIÓ: 

L'ultradistància casca moltíssim i s'ha dedicar entrenaments específics, jo he jugat amb aquesta disciplina i he perdut la partida, però en cap moment penso deixar-ho de banda, ara si, els propers reptes seran mes modests... 


 Salut i quilòmetres per a tots !¡ 

Siau... 

Rafa Medina i Pep Patau. 





divendres, 17 de maig de 2013

dijous, 16 de maig de 2013

101 kms de Ronda



Aquest passat cap de setmana va tenir lloc una de les Ultres més populars d'Espanya, la 101 kms de la sierra de Ronda.

El guanyador en categoria masculina absoluta individual va ser el pobler Miquel Capó, que segueix a tope després de la seva actuació al Marató de Sables, una de les proves de resistència més dures del mon.

També va participar a la prova de Ronda, una Ermasseta, n'Amaranta Ripoll, que va participar per equips, amb altres corredores mallorquines i va fer una molt bona classificació individual a la seva categoria, 6ª. Demostrant després de la Trail Serra de Tramuntana que li van les llargues distàncies.

A petició nostra ens ha fet cinc cèntims.

Més de 7000 participants i un ambient increïble, al km 40 es varen retirar dues components de l'equip na Núria i na marga. Fins el km 60 la cursa és bastant "corrible" però després comencen les rampes infernals de formigó, serà al km 77 quan ja ha passat la mitja nit quan comença el més dur 20 km infernals ...em quedo amb el darrer km que es veu ronda il·luminada i la darrera costa anomenada "cuesta del caxondeo" precisament per ser el darrer km vertical. Cursa 100% recomanable per l'ambient festiu i l'organització increible. Vàrem ser el primer equip femení en arribar a meta però com estava incomplet no vàrem puntuar , però al manco ens han donat els 2 punts que necessitava per l'any vinent intentar anar a la CCC del Montblanc i el millor és haver compartit aquest experiència amb les meves companyes, i ara amigues Marga, Núria, Tere i Olatz que són fantàstiques.



dissabte, 11 de maig de 2013

CURSA VALL DE SOLLER 2013



    Diumenge passat dia 5 de maig es va celebrar la cursa de la Vall de Sóller , cursa molt dura de 21 kms , en la qual hi va haver moltes baixes d'Ermassets , tant per lesions, com per planificació de la temporada.
Però sempre n'hi ha d'Ermassets disposts a participar-hi.
  El paper d'aquests Ermassets va esser de  primera , destacant a n'en Pau i en Mateu  els quals estan a un moment de forma fabulós. Ara també vull dir que la resta d'Ermassets vàren fer una gran cursa i sa vàren buidar del tot. Sa cara de sofriment d'en Xisco Moranta i d'es Presi en s'estòmac que no li deixava beure ni menjar res era espectacular. Així i tot arribàren a la meta en un bon temps.

   El guanyador , com sempre en Roldán  seguit d'en Navarro, això davant no te color. Però esperem que a sa pròxima cursa canvií segur ,perquè és sa nostra, sa Cursa de sa Fita 2013.


   Nos veim a sa Fita 2013 on sirem molts més i heu farem millor que mai.

     Salut!!!!!










 

ULTRA / TRAIL SERRA DE TRAMUNTANA 2013

           Després d'haver passat un temps de reflexió de 3 setmanes i vist  els cadavers que han quedat per es camí,com jo mateix, és hora de sabre perquè ens dedicam a fer aquest esport.  Vos deix es relat den Pep patau de s'Ultra. Un relat en el qual no he tocat res i demostra la grandesa d'aquest esport i de la gent que el practica.

                   
  Dia 19 d'Abril va ser la data en la que vàrem prendre part de la TMST i UMST que ens ha dut tant de "pressin" en preparació psíquica i física per poder dur amb el màxim de garantides possibles el poder assolir aquest repte, que per a molts de naltros ens te tant atrapats...

Punt de trobada va ser pavelló d'Andratx, i tothom puntual per a prendre el control de xips, i darrers retocs de materials, aplicacions de cremes balsàmiques, cafè obligat i molt puntuals ens fan caminar fins l'arc de sortida darrera l'Ajuntament, tots barrejats i cada una de nosaltres amb el pols ben alt a punt de partir per gaudir d'aquesta experiència que per molt que es diguin fins que no passa per el teu cos, tota la resta son llegendes...

Un cop sota l'arc de sortida i tenim tots els èlits davant, la resta de corredors vem anar a puesto d'estratègia per que ja erem a la zona de llençament, i sènse retard a les 00:00, el batle en dona la sortida amb la música ben alta i el clamor de tants visitants i familiars per acomiadar a tots aquests aspirants a poder arribar a Pollença l'endemà..., uns de dia i altres de vespre...

Objectiu clar, primer obstacle s'esclop, un cim per agafa'l amb bones per la dificultat que té de pas estret, pedra gruixada i molt tècnic, i segona prioritat Estellencs, on tindríem primer Punt de Control, i ja mes enfora Port D'es Canonge. D'amunt les dues primeres hores vàrem dur un ritme còmude i amb molts corredors per devant i molts per darrera, pas estret i pocs avançaments. Temperatura ideal, amb un pel d'aire, i d'amunt uns 10 - 12 graus.

Tot fantàstic, érem en Pinxo, (Cunyat d'en Bernat Jaume), Marc, Manolo, i la resta d'Ermassets devant Biel Gomila, Rafa, Gus i per darrera els germans Bestard, i cada un amb la seva penitència tots plegats..., i com a tots els entrenaments deixant anar xorrades d'aventures i llevant lastre per passar-ho lo millor posssible, apropant-nos a Estellencs, En Pinxo vola, ens quedem en un trio per seguir fins Estellencs, una coca-cola i sense perdre massa temps, a seguir cap a es port, ja a prop de gairebé cinc hores tots amb silenci i pentinant el vespre...

Estellencs, asfalt i volta del general per agafar pista i tocar la mar.., pensant que a dos minuts ens trobarem el millor avituallament per que hi col·laboraren els nostres amics i voluntaris, Asun, Busquis i Tito, per menjar i reposar un grapat de calories ja perdudes..., amb la mala sort de trobar-nos en Rafa Medina que en un tram de baixada va caure i per un mal gest va sentir "crac" a un genoll, pel mal, va trobar millor de plegar i no arriscar, ja que la seva temporada encara te molts de quilòmetres, entre CdC i Montblanc..., que no son bromes...

Amb els primers raigs de llum, enfilant cap a George Sand i Valldemossa nova, una llarga pujada maleïda de pedres (per variar) i un zic-zac que pujava ben amunt, ara..., un altre vegada a peu per estalviar el màxim d'energies que encara tenim un bon rosari per endevant,,,,
Ara sí, dins el horari previst ens plantem a Vallemossa i trobada amb els runners de sa Trail, que per molts també amb una espectativa de prudència per veure com es desenvoluparia tot el trajecte dels 67km fins a Pollença, i amb una bona rebuda, tothom vetllant per si tot funcionava, entre els nostres Ermassets, teníem En Andreu Pallisser, en Miquel Fernàndez, en Bernat AC, en Tomeu Colom, (sento, no vull deixar-me ningú...), mes ses al.lotes que també varen prendre part com na Nuri , na Marta na Llucía..., preparats!!, o sigui que fins ara que tot d'una ens atrapareu ben aviat...

Pujada Teix, i baixada cap a Deià, amb un ritme de més control i ritme amb pals, de nou menjant i equilibrant consum energètic, ja que l'ascens era ben considerable, gairebé 600m positius, i per avall cap els Cingles, va ser quan una marabunta de corredors que varen passar entre ells els nostres Ermassets com a coets, sense perdre pistó, llevors vàrem estirar els grup fins al punt de control,(Deià) de nou menjar i sorpresa plats d'arros i pasta, o sigui que, a omplir d'hidrats, unes coca-coles i retrobada d'Ermassets...,
Males notícies en Miquel Fernàndez i en Gus, xungos amb mal i prenen l'opció acertada de plegar, ja que forçar no dur enlloc, des d'aquí molts ànims i a recuperar-se aviat...

Destinació Soller, el gran cabró del barranc de Biniaraix, tots coneixem la duresa i la forta pendent inacabable fins arribar al cim de l'Ofre, un recorregut crec de prop de 9km empedrat, inclinat que només penses en com sortir-ne aviat sense deixar els ronyons..., puto calvari...
Alafí Soller, (11:56.54') pujada de motivació amb públic, gent i fins el següent avituallament per reomplir aigües, isotònics, i menjar una mica mes...

El cos està inmers a un stress, que dona sintomes de debilitat i hem de poder col.laborar amb fer moviments sense trencar el ritme de cursa i beure molt, molt i molt per mantenir hidratat el possible ja que el desgast es considerable, tot hi anant a un ritme moderat..., el cap demana pista poder caminar o trotar, a prop Cuber un paratge maravellós que just vàrem passar amb corredors mesclats de les dues competicions...

Ferms, dins el PC de Cuber, minimitzant el proper ascens al Massanella, el darrer i molt exigent pas amb pedres, fang,i un cop mes altre desnivell de dimonis, per fer cim al punt mes alt de 1.250m, va ser durissim, ritme lent ulls aferrats a les sabates, respirant a ritme lent, glopejant aigua per no flaquejar, i amb bones i a la fi ens trobem un grup de voluntaris animant tots el corredors amb bon humor i molt bon rollo..., descens i pensant que Lluc ens espera...

18.54.25', arribada Lluc, rebuda espectacular, gent animant i cridant com si fóssim corredors coneguts, i ara si, amb les forces molt justes trobada amb els nostres familiars i amics...
Darrer tram, en queden pocs quilòmetres ja ho tenim però fins al final no volem fer-nos cap il.lusió,
Fa fred, o soc jo..., costa tornar a trotar, au a peu, molt cansats, lents, molt lents semblava que amb dues hores ho teníem a tocar, però molt ens va costar poder tornar gaudir corrents, fins que a la fi vem iniciar un trot lent i de mica en mica mantenint el ritme i fins que ja amb fred de veritat, vespre i fosc, vàrem treure llums i estris per arribar, trams de carretera, i fins que no vàrem tocar poble va ser etern..., i a la fi cop de moral amb la gent cridant i felicitant-nos verm arribar sota l'arc de arribada amb molta satisfacció per tornar de nou a ser "finisher's 2013".

Moltes felicitats a tots els Ermassets, per dur tant a dins aquest esperit de gaudir la muntanya !¡
Salut i fins aviat...

Pep Patau.




ERMASSETS A S'ULTRA


ERMASSETS A SA TRAIL