Pages - Menu

Popular Posts

dimecres, 5 de desembre de 2018

TRAVESSA I MITJA TRAVESSA 2018

Estimats ermassets i ermassetes, 
Com ja sabeu aquest passat cap de setmana se va celebrar una nova edició de la Travessa i Mitja Travessa de la Serra de Tramuntana. Hi ha molt per comptar i agrair;

Primer de tot gracies a tots els voluntaris que la vareu fer possible, principalment a tots els socis i simpatitzants que vos vareu passar tota la nit en dansa, sou el més gran, sense vosaltres no hi hauria cursa. Moltes gràcies una vegada més de part de tots els corredors que la varem gaudir.
menció especial per En Tomeu Pizà, representant del club a la organització d'aquestes curses, coordinador dels voluntaris ermassets i un dels pilars que han fet possible la consecució d'aquestes prova esportives. Sense ell, no hauria estat el mateix. Gràcies Tomeu per la feinada que has fet de forma totalment desinteressada.

Per altre banda me trec es capell pels participants a la Travessa de 130 kms, sou uns bous, Julio, Miquel i Jaume Busquets...es la cursa mes dura mai feta a Mallorca i en quant a nivell tècnic de les mes dures d'Espanya. Enhorabona. També ànims per en Toni Llabres que va haver d'abandonar.
En quant a la de 63 kms que varen sortir al final, enhorabona també a tothom, recorregut ben dur i enfangat, i tres pòdiums, per en Pau Bestard segon absolut, Aina Bernat primera sub23 i Miquel Juan Clar segon M60.  
Una pena que abandonàs en Joan Serra quan anava 5º. Tots els altres finalistes amb millor sensacions uns que els altres però tots arribant en temps a Pollença.

Ara ja vos deix amb la crònica personal del Miquel Angel Gallego, tot un poeta....

Fins l'any vinent que serem més i ho farem millor.

Bunyola, 1 de Desembre... devers les 7.30 hores del matí... Passejant pels carrers, ses madones es demanen ¿però que fa tot aquesta gentada per es poble? Mentre uns van al bar a prendre el cafè i llegir el diari, uns altres a treure és ca perquè faci ses un pixo, però la majoria de persones van vestits de curt, amb sa camiseta del seu club de muntanya. Idò si madona, avui hi ha cursa de muntanya i els que som mortals sortim des de Bunyola, els més valents, com en Miquel, en Julio, en Jaume i en Toni ja fa un bon grapat d'hores que estan en mig de sa Serra de Tramuntana fent sa seva pròpia penitencia.
Després d'esperar un any just des de l'anul·lació de la Tramuntana Travessa 2017, el dia ja ha arribat.
Sa gent va arribant a Bunyola, es saluden, quatre rialles, bromes, comenten que estan fent els altres companys que han sortit a córrer el vespre passat... No és precisament nirvis el que es nota a l'ambient, la sensació és que la gent en general estava més tranquil·la que els altres anys, però com sabem, l'ofici es duu per dins.
Sense donar-te compte ja és l'hora de la sortida, són les 8:30, i després d'haver passat per l'arc de sortida ja no hi ha volta enrere, començam enfilant ses escales cap al camí des Grau, cadascú al seu ritme, vas xerrant amb els de devora i el quilòmetres van passant fins arribar al pas de s'Estalò i cap a Orient.
En aquest moment es sent un murmuri generalitzat perquè en lloc d'anar cap avall a trobar-nos amb la carretera d'Orient, tornam a pujar cap a dalt amb un parell de pendents bastant curioses. Però penses... bé aquí hem vengut a sofrir...
Res passat aquesta petita sorpresa, tenim un tros un poc pla que alguns aprofiten per espitjar i altres per recuperar abans d'arribar la pujada del Castell d'Alarò, a on hi ha el primer avituallament al quilòmetre 16 aproximadament.
Un bon moment per agafar un poc d'aire, menjar un poc de fruita, dos dàtils i per avall. Una baixada rapida que la gent no perdona per agafar un poc de velocitat i aprofitar a replegar els bastons (els que els han necessitat per pujar al Castell)
Durant el tram de carretera fins a agafar el camí de Solleric, els amics i famílies dels corredors aprofiten per donar ànims als seus, fer-se fotos, i el que faci falta. Al final això és una cursa però també una festa.
A poc a poc els quilòmetres es van sumant a les cames i et comences a queixar per de dins, però se ten van ses beneitures quan veus als companys que fan la Travessa completa, veus les seves cares i penses que lo teu son bajanades devora lo que duen ells.
En arribar a Tossals, l'equador de la carrera, trobo que és un bon moment per menjar i hidratar-se bé perquè és ara quan comença la carrera de veres. La pujada fins al coll des Prat sempre es fa llarga i cap amunt, i convé arribar ses voltes des Galileu un poc en condicions per poder arribar a Lluc en garanties de continuar.
A partir de sa Font des Prat, comença a sortir el fang de tot aquest aigua caiguda el darrer més, està un poc trepitjable que la cursa de Mancor Xtrem, però tampoc fa llarg. Has d'anar vius igualment i mirar a on poses es peu.
Arribant a dalt al coll des Prat comença a bufar el vent més fred que hem tengut durant tot el matí, i el que et fa pensar és d'arribar lo més aviat possible a Lluc i no quedar-te par allà a dalt molt de temps.
Una vegada arribats a Lluc, sa gent ja va aquesta part de sa cursa, la gent ja va molt dispersa i ja pensam en arribar a Pollença "por lo civil o por lo criminal". Em trob per el camí alguns coneguts que han fet sa llarga i em demanen un poc desconcertats quina hora és i quant de temps duim corrent. Sa seva cara ho diu tot uffff No sé si perquè no tenen bateria al rellotge o ja estan delirant després de més de 18 hores corrent.
L'arribada a Pollença com sempre eterna amb tant d'asfalt, i com a "colofon" el que va davant jo es fica dins el torrent uns metres (perquè pensa que el recorregut és com cada any) i jo darrere. Ja era fosc, estàvem un poc desorientats fins que un altra pega un crit i diu es per aquí beneitarros!!.
Torna cap enrere, només amb ganes d'acabar fins que a un quilòmetre per arribar a meta sent una persona de per darrer cridant "Objetivo cumplido" pensant que seria un que fa sa llarga i ja és apunt d'acabar... Idò no, és en Llorenç Gayà que m'avança a tota pastilla, dient-me "te vaig dir que al pròxim avituallament te passaria...." Cosa que es vera, però m'ho va dir al Castell d'Alarò jajaja, va complir sa seva paraula.
Res, una altra experiència dins sa butxaca... i es que sa vida es això, experiències... i més si són així de bones enrevoltats d'amics i de muntanyes.

Enhorabona a tots i totes, sou uns cracks!!


Ara a descansar, menjar torró i fins l'any que ve




















dissabte, 10 de novembre de 2018

NOVA DATA CURSA INFANTIL




7a CURSA DE MUNTANYA INFANTIL DELS ERMASSETS.


dissabte  24 de novembre

Com ja sabeu la cursa estava prevista pel passat 27 d’octubre i se va suspendre pel mal temps. Esperam tenir més sort aquest pic.

La sortida i arribada serà a l’aparcament dels estenedors.
Hora: 11:00 h.  Retirada de dorsals a partir de les 10:00 fins les 10:45 al mateix aparcament.
Hi haurà dos recorreguts, fins a 8 anys, que correran uns 800 m més o manco per dins els carrers i camins dels voltants.
Els majors de 8 anys i/o menors acompanyats del seu pare/mare podran córrer la cursa llarga, que començarà allà mateix, i pujarà pel camí vell cap a la cases de Son Dameto per davallar després pel camí de Sa Costa fins arribar a l’aparcament un altre pic (recorregut circular). Uns 3,8 kms, i 150 m de desnivell. Hi haurà un avituallament de líquid  a les cases de Son Dameto.
Hi haurà corredors voluntaris que seguiran tots els nins per garantir la seguretat en tot moment. Ambulància i assistència mèdica.
Animam a tots els pares a córrer la cursa llarga acompanyant als seus fills, si les poden seguir, es clar...
Es obligatori dur calçat i roba esportiva.
Refrigeri al final de la cursa. Obsequi per a tots el participants.

LES INSCRIPCIONS S’OBRIRAN EL DIA 12 DE NOVEMBRE NOMÉS EN EL CAS QUE NO S’HAGUESSIN JA INSCRIT PER LA CURSA DEL DIA 27 D’OCTUBRE QUE SE VA ANULAR PEL MAL TEMPS. SI JA ESTAN INSCRITS I FAN COMPTES VENIR A CORRER JA NO HEU DE FER CAP INSCRIPCIÓ. SE RESPECTARAN LES QUE TENIEM.

MITJANÇANT EL ENLLAÇ

SI HI HA INSCRITS PER LA CURSA D’OCTUBRE QUE NO VINDRAN A LA DE DIA 24 HEU D’ENVIAR CORREU L’ABANS POSSIBLE A curses@ermassets.org AMB EL NOM DEL NIN/A INDICANT QUE ENCARA QUE JA ESTAVEN INSCRITS A LA DATA ANTERIOR, NO SE PRESENTARAN EL DISSABTE 24 DE NOVEMBRE.

Podran participar els nins que no s’hagin inscrit abans, però no se pot assegurar que puguin tenir obsequi en acabar la cursa. Per aquest motiu pregam que se formalitzi la inscripció l’abans possible, amb el dia 23 DE NOVEMBRE com a data límit.
La inscripció és gratuïta, però hi haurà una inscripció voluntària en forma de donatiu en suport als nens que pateixen el Síndrome de Cockayne, per l'associació Pep&Amy and friends.




dijous, 25 d’octubre de 2018

SE SUSPEN LA 7ª CURSA INFANTIL PER MUNTANYA

Desgraciadament vos informam que se suspèn la cursa infantil d'aquest dissabte dia 27 d'octubre degut a les males previsions meteorològiques, que donen pluja, ruixats forts i mal temps en general per tot el dissabte.
Pensam que es el mes sensat degut a que la majoria d'inscrits eren nens d'entre 6 i 11/anys que difícilment podrien gaudir amb seguretat d'aquesta cursa.
En principi es trasllada la cursa al dissabte 24 de novembreVos agrairem faceu difusió d'aquesta anulació.
Moltes gracies a tots per la comprensió i col·laboració.

Salut i muntanya

dijous, 11 d’octubre de 2018


7a CURSA DE MUNTANYA INFANTIL del ERMASSETS.
dissabte  27 d’octubre

La sortida i arribada serà a l’aparcament dels estenedors.
Hora: 11:00 h.  Retirada de dorsals a partir de les 10:00 fins les 10:45 al mateix aparcament.

Hi haurà dos recorreguts, fins a 8 anys, que correran uns 800 m més o manco per dins els carrers i camins dels voltants.

Els majors de 8 anys i/o menors acompanyats del seu pare/mare podran córrer la cursa llarga, que començarà allà mateix, i pujarà pel camí vell cap a la cases de Son Dameto per davallar després pel camí de Sa Costa fins arribar a l’aparcament un altre pic (recorregut circular). Uns 3,8 kms, i 150 m de desnivell. Hi haurà un avituallament de líquid  a les cases de Son Dameto.

Hi haurà corredors voluntaris que seguiran tots els nins per garantir la seguretat en tot moment. Ambulància i assistència mèdica.
Animam a tots els pares a córrer la cursa llarga acompanyant als seus fills, si les poden seguir, es clar...

Es obligatori dur calçat i roba esportiva.

Refrigeri al final de la cursa. Obsequi per a tots el participants.

LES INSCRIPCIONS S’OBRIRAN EL DIA 15 D’OCTUBRE MITJANÇANT EL ENLLAÇ


Podran participar els nins que no s’hagin inscrit abans, però no se pot assegurar que puguin tenir obsequi en acabar la cursa. Per aquest motiu pregam que se formalitzi la inscripció l’abans possible, amb el dia 25 com a data límit.

La inscripció és gratuïta, però hi haurà una inscripció voluntària en forma de donatiu en suport als nens que pateixen el Síndrome de Cockayne, per l'associació Pep&Amy and friends.




dijous, 27 de setembre de 2018

PALMA TRAIL 2018

Aquest passat diumenge pels voltants de la Vileta  i partint i arribant al seu cementiri (alguns quasi hi vàrem quedar) és va celebrar una nova edició de la cursa per muntanya de Palma. Sí,  sembla contradictori però els organitzadors s'encarregaren de demostrar que per ciutat se pot fer una cursa per muntanya ben digne. 13km exigents per moments i amb baixades rapidíssimes tot barrejat amb una forta calor i molta humitat, personalment un còctel que m'obligà devers el km 4 a cercar un revolt amagat per a deixar anar la meva ànima i amb ella tot el berenar...i des d'aquí un fart de patir i beure...i veure que no em quedava aigua....molt millor els companys amb la branca puigpuyentina pitjant fort i ocupant molt bones posicions. Julio, Toni Cano i Joan A. Planells estau forts!! S'ha de dir que molts ermassets corredors varen canviar les sabatilles per la bicicleta per a completar la volta a Mallorca. Això va minvar la presència de més companys. Són curses encara massa aprop de l'estiu i molts encara arrosseguen les vacances amb el més ample sentit. Quan entri la tardor això s'animarà i tornarem a trobar ermassets i ermassets arreu. Recordau que dia 30 reprenenem les sortides en grup pel voltant del poble. Salut!,









dimecres, 29 d’agost de 2018





Comunicat dels Ermassets Club de Muntanya d’Esporles.

En referencia a les intencions de la Federació Balear d’Atletisme d’assumir el control de les Curses per Muntanya de les Balears per la via directa emparant-se en un informe del “Centro Superior de Deportes “, el nostre club vol fer les següents reflexions.

La Cursa per Muntanya de la Fita del Ram se celebra des de l’any 2003, des de aquella primera edició organitzada per quatre apassionats de la muntanya, el senderisme i l’esport, aquesta cursa sempre ha estat vinculada a la Federació de Muntanya. De fet aquesta cursa i tot el que l’envoltava va ser el que va motivar quatre anys després (2007)a un grup engrescat amb curolla muntanyera a envestir cap a la creació del nostre club, un club de Muntanya que a dia d’avui 11 anys després a més de comptar amb una escola d’iniciació als esports de muntanya, aglutina diferents disciplines, com són senderisme, escalada, barranquisme, bicicleta de muntanya, orientació i per suposat curses per muntanya. La nostra filosofia ha estat durant tots aquests anys la mateixa, fomentar des de un punt de vista social, esportiu i competitiu l’amor cap  a la natura i el medi ambient en general i a  la Vall d’Esporles i els seus voltants en particular. Com a club forman part del Comite de Curses per Muntanya de la Federacio Balear de Muntanya i Escalada des de ja fa anys, hem viscut l’evolució d’aquesta disciplina esportiva i hem ajudar en la mesura de les nostres possibilitats a millorar-la, promocionar-la i fer-la viable i sostenible mediambientalment, creim que tot sempre es millorable, però que hem arribat a un nivell de qualitat prou alt, per una estructura amateur sense ànim de lucre, fent  compatible els interessos mediambientals amb els esportius.

Ara ens arriba que després de mesos de rumors i de pressions per tot arreu,  la Federació d’Atletisme se vol fer càrrec de males maneres de les curses per muntanya a la nostra comunitat, i noltros ens demanem...perquè?

Independentment de si les persones que dirigeixen la Federació de Muntanya, ens cauen millor o pitjor, si les valoram més o manco des de un punt de vista professional, no som la gran majoria de clubs organitzadors de curses, clubs de muntanya? No és la nostra filosofia de vida la practica de l’esport a aquest àmbit?, no portam prop de 16 anys lluitant i treballant per aquest esport?, no coneixem aquest àmbit millor que ningú?. Perquè s’ha de canviar radicalment quan una cosa funciona bé i va a millor? Perquè s’ha d’oficialitzar un canvi tan dràstic? Qui hi guanya en tot això?
Llavors ens posam a pensar i ens demanam en veu alta;
-          - No serà que al final tot és tan simple com que només  hi ha interessos materialistes darrera tot moviment.
-          - No serà que la federació d’atletisme se vol quedar amb les llicències dels 3000 federats que corren curses per muntanya i que ara cobraran ells.
-         -  No serà que en 10 anys la federació d’atletisme ha passat a tenir quasi la meitat de llicències que la de muntanya.
-          - No serà que volen cobrar les taxes de les curses ells.
-          - No serà que la proximitat física dels dirigents de la federació d’atletisme a la direcció política de l’esport balear ho  fa tot més fàcil per ells ara mateix.

Pensau que volen assumir ells el control per fer un bé a la muntanya, al medi ambient i a l’esport balear i aconseguir unes competicions amb uns estàndards de qualitat que ara no tenen, o simplement per recuperar estatus, poder i doblers?

Idò bé, no sabem molt be com acabarà tot aquest desgavell, lluitarem amb totes les nostres forces per seguir organitzant curses dins la Federació de Muntanya, simplement perquè malgrat els seus defectes són els nostres, perquè som un club de muntanya, i perquè no hi ha raons objectives pel canvi, si qualque club o grup organitzador creu que els hi anirà millor amb atletisme, allà ells, són lliures de fer el que trobin, però que quedi ben clar a tots que la nostra XVI PUJADA A LA FITA DEL RAM, o serà una cursa per muntanya organitzada per muntanyers o no serà, ningú desconeixedor de la realitat ens vindrà a imposar sense arguments per quin tub hem de passar.

diumenge, 17 de juny de 2018

Scenic Trail 2018

És difícil no caure en els llocs comuns...però no oblidarem aquesta CURSA en molt de temps. Mesos abans , quan fèiem la inscripció, ja l'esperàvem dura però la realitat va ser molt més  crua. I tot començà com moltes coses a la vida..."què,  on anam enguany?... jo faria aquella que uns m'han dit que està molt bé!! idò jo tenc uns amics que feren la de Azores i pinta bé...i una als USA? .... fins que en Xisco Moranta t'envia un mail amb un enllaç, te diu quan costa la inscripció, quans kilòmetres correrem, a quina ciutat... i quans habitants té i què nom el padrí del batle...Gràcies Xisco perquè sense altres no riuríem tant,  i això sempre és important, però sense tu senzillament no hi haguéssim anat. La Scenic Trail és una CURSA que transcorre per indrets bellíssims del cantó italià de Suïssa a la vall del Cassarate aprop de LUGANO . Té diferents distàncies però tots els ermassets ens vam apuntar a la de 54 km. La CURSA era dissabte així que divendres a les 9h ja ens trobàvem a l'aeroport i partírem cap a Milan. A veure...la CURSA és el bessó però tot el que l'envolta és també part de l'experiència. Des de la trobada a Son Sant Joan el bon ambient és  la tònica general. Volam cap a  Milan i cotxada a cap a Tesserete. Ens espera un alberg funcional i acollidor. L' horabaixa del divendres recollim dorsals i material. L'ambient ja és de cursa gran. El restaurant devora l'alberg ens reb amb els braços oberts. Bona caixa faran!!! I arriba el dissabte dematí.  Al berenar ja hi ha més nervis que bromes. La tensió davant el precipici. Cap a les 7,30h els ermassets arriben a la sortida amb cares serioses i equipats gairebé com per anar a sa lluna. De moment només està clar que farà molta calor. I així és, fregam els 30 graus durant bona part del recorregut. Al km 2 ja hi ha una certesa. Aquesta CURSA no fa presoners: O la doblegues o te passa per damunt. La calor és asfixiant. I les pendents com no hem vist mai. Les fonts naturals són miratges al desert. Et capfiques cada cop que en trobes una. El recorregut és senzillament espectacular i molt variat. De zones sorprenentment àrides o altres humides i fangoses on és inevitable anar per terra. Els avituallaments i voluntaris estan sempre per tú. Els minuts cauen...les hores....el desnivell a voltes inhumà. No obstant , els ermassets van fent la seva. I com sempre competeixen com els grans a un escenari molt diferent al que tenim acostumat . Pau, Joan... Bernat Jaume (QUINA CURSA de'n Bernat)...i tots els altres. Llorenç Galmés quin altre animal!!! I més companys que van arribant a meta...8h , 9h 10h, 11h 12h cadascú al seu ritme va guanyant km i fent meta...amb l'ovació dels que ja han arribat i esperen als altres. Com als entrenaments . Gràcies per esperar!! La dutxa ens reviu i comencen els comentaris i les experiències . Quin gran moment!! objectiu aconseguit i.. .Collons, no estic tan malament !!! Al sopar després de cursa l'eufòria i el cansament es barragen. Bones cerveses sinacol!! I petita CURSA nocturna amb 4 participants que no va arribar a puntuar. Vull fer menció especial per aquells que al darrer moment no van poder acompanyar-nos. Vos hem enyorat!! que no torni a passar. I als ermassets adoptats gràcies per compartir-ho amb nosaltres. Bon estiu a tothom!!!






dimarts, 29 de maig de 2018

ERMASSETES A CdC 2018 by Marian Castell.


Quan un grup de dones es proposen qualque cosa ho aconsegueixen!
Qui ho hagués dit fa un any quan aquest grup es va proposar un repte amb el seu entrenador Pau... córrer una carrera de 40 km... Camí de Cavalls va ser l’elegida.... i sí ho hem aconseguit... totes hem arribat... dones valentes, hem lluitat, ens hem entrenat, ens hem animat i juntes hem arribat a la meta...
Divendres dia 17 de maig partírem cap a Menorca. Estam animades, nervioses, reim i comentam les nostres pors però sabem que sobretot disfrutarem...  cap a Menorca com si anàssim de campament d’estiu.
Tot d’una en arribar a l’aeroport ens dividim en els cotxes de lloguer i anam a cercar els dorsals.


És el moment de donar les gràcies a Na Clara que ha sigut el nostre suport logístic durant aquest any, s’ha encarregat de tota la feina d’organització que no és poca, billets, allotjament, cotxes, recollida de diners, hores que de manera altruista ha emprat per fer-mos la vida més fàcil a la resta.
Ens trobam al centre neuràlgic de la carrera, agafam els dorsals, firmam papers, recollim camisetes... més aviat vestits-túnica, són enormes!!! Ens hem equivocat de talla, serviran per dormir... comentaris, recomanacions que ens fan riure “Prohibit defecar als trams de Xarxa Natura” – i què feim si ens peguen les ganes? Bé ja veurem - ....
Aprofitam i feim compra per poder berenar potent abans de la cursa... partim cap als apartaments... bona elecció “ bueno, bonito y barato”... un poc guiri però espaiosos i amb una bona piscina!... Ens repartim i anam a sopar un bon plat de pasta o pizza per tenir forces i afrontar el nostre repte.
Mentres tant, no en som gaire conscients però tenim un company que ja du prop de 13 hores corrent, fent Cami de Cavalls, la volta completa, ell si que és una llegenda...185kms per davant. Ànims Jaume!!
Tornant als nervis previs de la nostra cursa. No sé com va ser a la resta dels apartaments però supòs que més o menys va ser el mateix... quatre persones donant voltes d’un costat a l’altre durant una hora... preparant roba, motxilla i totes les cosetes que consideràvem importants a dur... gelitos, barretes, sals, tiritas, chip preparat... – dus calcetins de recanvi?- segur seran necessaris?. I aigua un litre o més? Farà fred? Buffff quin estrès... anam a dormir en 4 hores ens hem d’aixecar...


Sonen despertadors...després d’una nit amb visites de adol·lescents... i llançaments d’ous inclosos, ja són les 5 del matí... berenam, ens vestim, i partim cap al bus que ens durà cap a la sortida de la COMPRESSPORT TRAIL MENORCA CAMÍ DE CAVALLS 2018 modalitat TREKKING COSTA NORD... ens esperen 39 km... per a la gran majoria, els seus primers 39 km corrent.
Són quasi les 8 del matí, falten pocs minuts pel començament, ens trobam a la sortida, Cala Pilar... darrers pixos, un parell de fotos, nirvis però sempre amb rialles i amb el recolzament d’en Pau que amb la seva actitud positiva ens fa creure en nosaltres mateixes... yes, WE CAN!!!!.

8.00h Començam, en Pau com un llamp i na Marga es queda una estoneta amb nosaltres, després la perdem, és un altre nivell, jajajajaja, el que nosaltres consideram  del planeta dels extraterrestres... i fa que la mitja del grup pugi considerablement!!...
Tot i que la cursa transcorr majoritàriament vorejant la mar, ens adentram a una zona boscosa, és poc habitual a Menorca i recorda bastant a paisatges mallorquins.. al km 4,5 ens trobam amb el primer avituallament, encara esteim fresques, el grup es dispersa i tothom comença amb el seu repte personal, els seus mals, les seves preocupacions....
Disfrutam del paisatge, està ennigulat, temperatura ideal, tenim sort, començam a trobar els primers suports, ens fan fotos, ens donen ànims... crec que totes ens donam compta de la importància que ha tingut durant el trajecte, trobar aquestes persones que ens han seguit durant la cursa i ens han donat suport: Olga, Andreu i família, Teresa, Tolo i família, Bernat i Llorenç, gràcies a tots i sobretot a na Margaaaaa... que va entrenar fins al darrer moment i per una lesió no va poder fer la cursa i que tot i això ens ha prestat la seva ajuda en la pena que duia ens ha ajudat i facilitat la vida amb els seus ànims incondicionals... GRÀCIES A TOTS!!!!

Avituallaments fantàstics!... de tot però poques ganes de menjar, quina pena!!!... els paisatges espectaculars, fins i tot Punta Nati que pareix més un paisatge lunar que mediterrani... Totes esteim d’acord que hem patit a n’aquest tram, roques difícils que requereixen de tècnica per no torçar peus...
Arribam al darrer tram... noooooo asfaaaaaaaalt.... infiniiiiiit un conyàs, però ho feim, podem... som invencibles.

 I Fi... ho hem aconseguit... amb constipats, mocos, diarrees, caigudes i peus destrossats...  totes ho hem aconseguit, hem arribat...
Finalment, el paper dels nostres estimats ermassets ha estat molt positiu. En Jaume Busquets ha acabat la “volteta” a Menorca de 185kms en 33h i poc, n’Scott Benet va fer primer a la de 100km a la Costa Nord, en Toni Llinàs va fer un gran paper al trecking costa Sud i en Pau Bestard va fer segon al trecking Costa Nord. Na Marga Garau deixant el llistó de les ermassetes ben alt i no oblidem la resta de companyes que són totes unes campiones: Clara, Ana, Anna, Antònia, Araceli, Damy, Jesus, Joana, Lucia, Marga Soler, Mari, Maria, Maria Ramon i Núria.

A la fí, aquesta ha sigut la nostra cursa, mai l’oblidarem perquè una dona pot fer molt, per totes juntes HEM FET LLEGENDA!!!.


Marian Castell.










dilluns, 14 de maig de 2018

ERMASSETS A LA TRANSVULCANIA

Dia 12 de Maig celebrant l'aniversari de la cursa Transvulcania a l'illa de la Palma, un grup d'ermassetes, ermassets i futurs ermassetes i ermassets es van desplaçar per a córrer les diferents distàncies. Després de voltejar un seguit de dies per tota l'illa i de poder gaudir dels diferents paisatges, climes i gastronomia local, el dijous dia 10 férem el primer tast d'allò que ens trobaríem dos dies més tard. Presenciàrem el KV amb sortida a Tazacorte, la mateixa localitat costanera, que seria l'arribada de la marató i darrer punt de pas de la ultramarató. Ens adonàrem llavors de la magnífica rebuda per part de la gent local i de com tots ells ens acompanyarien al llarg de la cursa. Amb tot aquest preàmbul, la matinada del dissabte cadascú de nosaltres es va calçar les sabates per tal de córrer, i no només córrer, sinó acabar la cursa. Una cursa, que creua l'illa volcànica i que enlaire als corredors al cim de l'illa, corrent per sobre dels núvols i on les exigències físiques són força notables. El resultat va ser el que tots desitjàvem, ja que independentment de la classificació tots poguérem acabar la cursa amb uns temps desitjats.

Ultra (74km)
-Jordi Prats: 11:36:56 pos 315/1683

Marató (45km)
- Pau Fuster 6:32:53 pos 164/816
- Gaspar Gutierrez 6.50.15 pos 208/806
- Alex Malberti 6:54:09 pos 228/816
- Biel Font 7:28:55 pos 329/816
- Esther Amorós 7:30:59 pos 333/816 femenina 50/179
- Iris 8:55:34
- Jose Maria 8:55:34

Mitja Marato (25km)
- Toni Palou 3:46:12  pos 85/487
- Mª del Mar Rigo 05.20.03 pos 348/487

ENHORABONA A TOTES I TOTS!!!!






dilluns, 16 d’abril de 2018

UNA CURSA ESPECIAL


Ahir diumenge 15 d’abril, vàrem celebrar la nostra cursa, la dels Ermassets d’Esporles, en aquesta ocasió, una fita especial, la XV edició de la Pujada a la Fita del Ram. Ja han passat 15 anys des de que un grapat d’esporlerins aficionats de la muntanya encapçalats pel nostre president Antoni Vicenç i amb l’imprescindible ajuda de l’ajuntament engeguessin aquesta aventura que ha permès a molts de mallorquins conèixer i gaudir dels màgics alzinars que envolten la nostra contrada.

En aquesta edició senyalada hem aconseguit el nostre record d’inscripcions coincidint amb el Campionat Balear de Seleccions de Clubs i com ja sabeu per primer pic hem dissenyat un recorregut que ha ajuntat les dues moles que caracteritzen el nostre paisatge, la Mola de na Ferrana i la de Planicia, el recorregut ha estat espectacular.

Però primer de tot s’ha de ser agraït i donar les gràcies a tots els esponsors i patrocinadors que han esta molts, Fisioplanet, Nutrisport, Bodegues Tunel, Agromart, Foracorda, la llista és llarga. També als propietaris de totes les finques per on hem passat, especialment als responsables de  Son Noguera, Son Nadal i Son Balaguer des Racó, per les seves facilitats i atencions.
Però els veritables herois de la jornada són els més de 120 voluntaris que varen treballar durant moltes d’hores i fins hi tot dies perquè la cursa fos un èxit, també als que varen marcar el recorregut amb un temps que no convidava a sortir de casa, tasca molt complicada per la tipologia del terreny i del bosc. Sense voluntaris no hi ha cursa. No me vull oblidar de ningú i és mal de fer escriure els 120 noms, però vull donar les gràcies al director de cursa n’Andreu Pallicer, a en Peter Tries, en Tomeu Pizà, però sobretot a en Joan de la Cruz que ha fet una feina impagable, juntament amb la resta del grup de direcció.

En quant als resultats, un grapat de pòdiums individuals, Biel Gomila segon de la general, una fantàstica cursa den Biel, que va arribar només a un minut del extraterrestre Jandro Forcades, segon sènior den Pau Bestard, i 5e de la general, Scott Bennett 8e de la general, i Aina Bernat primera promesa.
En relació als premis per seleccions, 3 lloc de la selecció masculina (Biel Gomila Puigserver, Pau Bestard Puig, Scott Bennett, Julio Roman Aguilar, Jordi prats Ferrusola) amb dues baixes de darrera hora, com son en Joan Serra i en Miquel Fernàndez i el mateix lloc per la selecció femenina que enguany ha pegat un bot de qualitat espectacular (Marga Garau, Aina Bernat Llaneras, Iris Hendriks, Anna Moreno Montero, Esther Amorós, Maria Magdalena Roig Oliver, i la resta d’ermassetes al complet). La resta d’ermassets i ermassetes varen donar tot el que tenien per acabar dignament amb posicions molt destacades aquesta cursa que tan ens engresca i ens uneix.

La nostra més sincera enhorabona a tots els corredors/es guanyadors de totes les categories, als campions, i a tots els que han aconseguit acabar la cursa que és el que importa.

Gràcies a tots els corredors i corredores de muntanya per venir a la nostra cursa, que gràcies a la tasca de tots seguirà sent un referent en el calendari de la Copa Balear.
En darrer lloc comentar, que com cada any ha estat una cursa accidentada, enguany més complicada pel fang i la humitat i els nostres metge han hagut d'atendre una sèrie de corredors amb lesions, degut a caigudes i doblegades de turmells. Les desitjam a tots una ràpida i satisfactòria recuperació.

Fins l'any vinent que serem més, ho farem millor, i tindrem un nou recorregut, o no, qui sap.


Salut i muntanya sempre en verd.