Pages - Menu

Popular Posts

dimarts, 5 de desembre de 2017

IIª TRAVESSA DE SA SERRA TRAMUNTANA

La TTCCMM 124 i TTCCMM 54, enguany no s'ha pogut celebrar. La meteo no ens ho ha posat fàcil, i els estaments oficials tampoc, intentaré anar per ordre.

Ermassets ens encarregàvem de marcar, vigilar i avituallar el tram que va des de Sa Boal de Ses Serveres fins a Valldemossa. Aquest tram que es fa en la seva totalitat de vespre, presenta varies dificultats:
  1. Zona de Sa Boal de Ses Serveres, Pas de Cossi, Pas de Na Sabatera, Coll des Carniceret: Moltes cruïlles de camins, molta zona pedregosa, molt exposat al vent i al fred en aquest temps.
  2. Des del Coll Des Carniceret fins al Coll d'Estellencs (zona encarregada als amics de Puigpunyent): Gran quantitat de desviament de camins, zona amb pendents i humida
  3. Bosc de Planícia, si bé l'alzinar ens abriga una mica, també és molt fosc, moltíssims de camins, s'ha de tenir molt esment en el marcatge.
  4. De Planícia fins al Camí des Correu, tram de pista llarg podem destacar que es un tram conflictiu per les barreres i propietat privada
  5. Camí des Correu fins Esporles, camí de carro ample molt empedrat i que en les condicions del divendres vespres, és un patinador...
  6. Esporles, avituallament molt importat sempre supervisat per en Pep Alemany i les seves nines...Gran tasca i molt laboriosa... gracies a totes i tots
  7. Esporles fins al Coll den Claret (urb. Valldemossa Nova) tram de pujada que travessa la carretera, no presenta dificultat perquè els voluntaris el controlen i encaminen els esforçats corredors de muntanya
  8. Del Coll den Claret fins a Son Olesa, un altre tram amb molts de trencalls i a damunt atravessa dues urbanitzacions que han ocultat/destruït els camins antics...
Per tant gran numero de voluntaris, per marcar, per senyalitzar, per protegir, per avituallar, per desmuntar, per gestionar. Ermassets és el club que aporta més voluntaris de tots els que organitzen La Travessa, uns 60 amb total....

Vull també citar l'esforç que representa organitzar un esdeveniment com aquest. Reunions, permisos, viatges amb cotxe a un lloc i un altre, mals de cap en general. Els clubs organitzadors Sa Milana d'Alaró, Es Pedal de Bunyola, Sa Fita, Mallorca a dalt de tot, Club Atletisme Andratx, La secció de muntanya del Club de Pollença, la secció de muntanya de Garden Hotels, noltros Ermassets i la Federació Balear de Muntanya i Escalada.

Son moltes tasques a repartir (tresoreria, esponsors, màrqueting, permisos, premsa i correu electrònic, moltes que me deix...). També tenim clubs col.laboradors que ens ajuden en les tasques del dia de la cursa com S'Altura i Trotadors d'Algaida.

No vull olvidar esponsors i ajuntaments, però per no fer més llarg consultau la pàgina web http://www.tramuntanatravessa.org/.

Reprenent l'inici d'aquest text; la meteo no ens ho va permetre posar en risc als participants i als voluntaris no forma part de la intenció de l'organització, tot i que els esports de muntanya hem de saber i mentalitzar-nos de que comporten un risc, no més elevat que la vida mateixa, però sí un risc addicional. Emergències, Guàrdia Civil i carreteres tampoc ens ho posaren fàcil, ens recomanaven no fer la prova en el tram nocturn, no ens ho prohibien però estàvem avisats. Amb els temps que corren això ja ens fa recular. Frases com la prioritat es la població no els corredors, jo me deman els corredors no són població, o és més població un conductor que duplica la tassa d'alcolèmia, no mereixem la mateixa ajuda?.... Aquí ho deix.

Durant el vespre passam d'alerta groga per fenòmens tempestuosos i neu a taronja, carreteres tallades lo qual dificulta possibles evacuacions, ambulàncies inclús arribada de voluntaris i avituallament. Decidim, crec -perdó, estic segur- suspendre definitivament les dues proves.

Una reflexió final...:

  • Estic convençut de que es podia sortir el vespre, dispost a passar-ho puta, però també a gaudir del moment. S'havia de sortir amb més material de muntanya (sobre guant anti pluja, pantalons d'aigua i un guardapits de plomes o plomes sencer dins la motxilla), ritme més lent i saber gestionar el moment, quan utilitzar cada cosa, baixar el ritme en trams complicats, protegir-te i conservar per arribat el moment estar sobrat d'energies. Tot això és cultura muntanyenca. Hauríem d'aprendre que a les curses de muntanya és important l'estat de forma i lo ràpid que et mous, però també saber anar a la muntanya i entendre com és i com reacciona.
  • He passat per situacions més compromeses a la muntanya i estic convençut de que es podia fer, no tothom evidentment, però pensau que vos podeu trobar amb situacions parescudes a una cursa a Pirineus, segurament modificaran el traçat però no la suspendran.
Punt final: Gràcies a tots els voluntaris (Puigpunyent, no vos olvid), organitzadors, col.laboradors, ajuntaments (en el cas que ens toca a nosaltres al d'Esporles, sobretot), esponsors. I tres persones: Pere Marc responsable de la cursa, Inma Gil que ha revisat documentacions i respost mails (tasca molt dura i poc reconeguda) i Tomeu Pizà, el cervell gris d'aquesta edició.
Organitzar és molt dur i costós, suspendre la prova un pal moral, però ens referem....



dissabte, 11 de novembre de 2017

CURSES I MÉS

Bon dia a tothom, tard però tot arriba de fet avui faré un "dos por uno".

Fa dos cap de setmana es va celebrar la marató de les muntanyes d'Artà...i com cada any no va decebre. Dura fins a fartar-se. Per jo la més exigent de la copa, tal vegada perquè està aprop de l'estiu i la preparació no és òptima. La veritat és que el nombre de retirats ja parla de la duresa d'aquesta prova. Els Ermassets com sempre mals d'esclovellar (que és sinònim d'esclofollar...voltros mateixos...) però hem de dir que la sort no ens va acompanyar gaire i les caigudes i lesions van minvar un bon nombre dels nostres representants. Tot i això patint i alenant férem camí.

D'altra banda la cursa és preciosa.  Vora mar part del recorregut i amb canvis constants de superfícies que la fan molt divertida. A l'arribada gran ambient i molt bon dinar. Variat i abundant. La dutxa gelada te lleva la paparra després d'un massatge generós.

I a casa...recuperació

Com havia dit que avui era un "dos por uno" farem enlloc de crònica la prèvia de la cursa de demà a Caimari. Mos esperen més de 30km ben durs però serà una bona preparació per a la 1/2 travessa. Objectiu millorar el temps de l'any passat, però principalment gaudir del dia, de la muntanya i d'un recorregut magnific. En haver-la viscuda vos contarem les nostres aventures i desventures, Au bona nit i fins una altra. NO OBLIDEU EL SOPAR DE FI DE TEMPORADA!!!!!!DIA 17 DE NOVEMBRE!!!!


dimecres, 25 d’octubre de 2017

VI CURSA INFANTIL ERMASSETS

Bon dia a tothom, aquesta és la meva primera intervenció com a blogger així que donades les meves reconegudes habilitats pot ser un desastre absolut. Com sabeu, o haurieu de saber, el passat dissabte 21 d'octubre es va celebrar la cursa de muntanya infantil al poble. Vàrem gaudir d'un dia magnífic; temps gairebé estiuenc, ambientasso festiu i sobretot els nins i nines s'ho passaren en gran. La participació de record i la bona organització Ermassets-Ajuntament suposaren un èxit total. El recorregut de la distància 3,8 km passant per Son Dameto fou preciós i desconegut per a molts. A més la solidaritat hi va ser present amb la col·laboració i el suport per a l'asociació Pep&Amy and friends.
 

En definitiva, gran iniciativa i enhorabona a tots els participants. Nins i nines, pares i mares.!!

Vos esperam a la propera edició.

Salut!

Aquí teniu totes les fotos cortesia de Sebastià Adrover. Són molt bones.

Galeria Fotos Cursa Infantil

dilluns, 9 d’octubre de 2017

6ª CURSA DE MUNTANYA INFANTIL DELS ERMASSETS.

6a CURSA DE MUNTANYA INFANTIL del ERMASSETS.

dissabte  21 d’octubre

La sortida serà a davant la Cova des Monjo i arribada serà al aparcament dels estenedors.
Hora: 11:00 h. Inscripcions y retirada de dorsals a partir de les 10:00 fins les 10:45 ha l’aparcament.
Hi haurà dos recorreguts, fins a 8 anys, que correran uns 800 m més o manco, des de la cova des monjo pujaran fins el pont pel camí de Sa Costa de Son Dameto i baixaran per allà mateix, fins l’aparcament.
Els majors de 8 anys i/o menors acompanyats del seu pare/mare podran córrer la cursa llarga, que començarà allà mateix, i pujarà pel camí vell cap a la cesas de Son Dameto per davallar després pel camí de Sa Costa fins arribar a l’aparcament un altre pic (recorregut circular). Uns 3,8 kms, i 150 m de desnivell. Hi haurà un avituallament de líquid  a les cases de Son Dameto.
Hi haurà corredors voluntaris que seguiran tots els nins per garantir la seguretat en tot moment. Ambulància i assistència mèdica.
Animam a tots els pares a córrer la cursa llarga acompanyant als seus fills, si les poden seguir, es clar...
Es obligatori dur calçat i roba esportiva.

La inscripció és gratuïta, però hi haurà una inscripció voluntària en forma de donatiu en suport als nens que pateixen el Síndrome de Cockayne, per l'associació Pep&Amy and friends.

Refrigeri al final de la cursa. Obsequi per a tots el participants.

Més informació www.ermassets.org



      Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Esporles, Federació Balear de Muntanya i Escalada, Consell Insular de Mallorca.                                                      
                                              

divendres, 26 de maig de 2017

Crónica de la XIV Pujada a la Fita del Ram

Aquí vos pas la crònica den Dani Talens, tot un crack.... en molts de sentits.

(La meva) CRÒNICA DE LA FITA DEL RAM 2017


Diumenge…amb els primers raigs de sol tothom despert. Camiseta verda, xip, sabates a mig cordar, ja hi haurà temps per a ajustar-les bé, mocador de Amy and friends. Berenar lleuger però ben estudiat. Que no falti un bon café. Beep-beep-beep!! El whatsapp bull. Hi ha nervis.

Prest cap al jardinet, són les 7,45h i el poble està més despert. No és un diumenge qualsevol. No és una cursa com altra. És SA FITA DEL RAM.

Ja hi ha coa per enretirar els dorsals. Botelletes d´herbes (que siguin Tunel) i camisetes blaves. Organitzadors i voluntaris s’afanen per a que tot estigui a punt i ¡vés si hi està.!
Converses de corredors, bromes, rialles, ambient sa en definitiva.

I a les 9h es SÚS!!!

Els “pro” no baden i ja fan el primer revolt cap Es Rafal quan altres encara ni hem sortit. Les primeres rampes per Sa Vilanova cap a la zona recreativa ja fan la primera selección. Massa ràpid hem sortit!! – se senten veus.
Ja dins el bosc les sensacions físiques es barregen amb la bellesa del recorregut. Alzines i camins de carbones impossibles que un temps foren llocs de feines que avui no soportaríem. El rellotge t’escup la realitat i si vull arribar a Sa Fita en menys d’una hora ja me puc espabilar. Companys que te superen i animen i tu  gaire bé no pots ni alenar. Km 6 i punt crític, pujada fortíssima. Els primers ja deuen ser a dalt. Encara ens queda més de mitja cursa i l’hem d’administrar bé. Objectiu de fer fita en menys d’una hora aconseguit pels pèls. Això s’anima.

Als avituallaments se comenta ¿com van els primers.? Forcades-Gomila-Castanyer; Castanyer-Forcades-Gomila, Gomila-Castanyer-Forcades…ufff es veu que el tema està calent.

Uns altres seguim tira-tira corrent quan podem i no quan volem…però sempre gaudint de la Serra, dels voluntaris (sempre animant, sempre encoratjant encara que siguis el 100 i pico…)…del poble.

Tocant l’hora i quart els primers baixen volant les escales d’es correu, en Forcades enfila primer la curva de l’esglèsia i té la victoria a la mà. En Castanyer ha avançat en Gomila però aquest el torna superar devers Ca n’Olivaret. La gent ha embogit. En Forcades entra...i darrera en Biel Gomila…el jardinet s’ensorra.

I després un goteig de la resta de corredors. Uns més contents altres menys perquè esperaven fer millor temps. Gran paper dels Ermassets. Segons al campionat de clubs!!!!! Estau forts vatua al món!!!!

I a l’arribada comentant la jugada, - com t’ha anat? –Per aquí anava mort...per allà era duríssim… I un bocí de síndria, i molta d’aigua…i la fi una cerveseta, i dues, i…

Això és Sa Fita, no necessitam més




dimecres, 26 d’abril de 2017

XIV Pujada a la Fita del Ram

Benvolguts ermassets i ermassetes un any més arriba la Pujada a la Fita del Ram..

Vos hi esperam, competint, ajudant o animant...




dissabte, 22 d’abril de 2017

Mallorca Desert 2017

Crónica Mallorca Desert

El domingo pasado 9 de abril, cinco Ermassetas (Begoña, Helena, Iris, Marta i Marga) se levantaron temprano, algunas más que otras, para dirigirse a la Colonia de Sant Pere para hacer la carrera Mallorca Desert 23km. Desde muy temprano lucía el sol que nos acompañaría durante toda la carrera, pero el hecho de correr al lado del mar lo hizo más soportable. Los organizadores habían puesto avituallamientos cada 5km, y no solo a la mitad de la carrera como se había indicado en un principio, lo que aseguró que no faltase el agua en ningún momento.
La salida fue algo inesperada, nos pidieron pasar por la alfombra, y después de algunos metros, de repente, anunciaron la salida. No había mucha gente, menos de 100 corredores, y el grupo se puso en marcha de buen humor. Marga tenía tanta energía que nos despedimos de ella pronto y la vimos desaparecer con velocidad. Después de pasar s´Estanyol la carrera iba por arena muy blanda, entre las dunas, hasta llegar a Can Picafort. Por los comentarios de otros participantes ahora venía lo peor, mucha playa, mucha arena (como no habíamos visto arena hasta ahora). En realidad, todos los runners se dirigieron directamente a la orilla, donde las hojas de Posidonia y la arena más compacta permitieron avanzar bastante bien. Todos los corredores menos dos, ja que en el reglamento ponía que no estaba permitido, aunque durante la carrera nadie dijo lo contrario. Corriendo al lado del mar era posible alcanzar un buen ritmo, solo cortado cuando tuvimos que pasar el puente de s´Albufera o evitar colisiones con los muchos turistas que aprovecharon el buen tiempo para ir a la playa. Una vez en la playa de Alcúdia, donde seguimos el carril bici, fue casi imposible no chocar con los turistas que ocupaban todo el carril y no respondían ni a “perdón”, ni “entschuldigung”, tan ensimismados estaban con el sol y el color resplandeciente del mar Mediterráneo. Pero con un poco de tacto y movimientos rápidos de zigzag llegamos a la meta. Marga en 2h:19:23, 3era absoluta, Iris y Begoña en 2h:26:49 y 2h:27:09, 1era y 2nda clasificadas veteranas y Marta y Helena en 2h:52:09, 12 y 13 clasificadas senior femenina.
En resumen, fue una carrera bastante dura pero bonita, nunca la habíamos hecho antes, pero es una carrera para repetir, más si te gusta correr en plano y no te molesta un grano o dos de arena en los zapatos.