Pages - Menu

Popular Posts

diumenge, 17 de juny de 2018

Scenic Trail 2018

És difícil no caure en els llocs comuns...però no oblidarem aquesta CURSA en molt de temps. Mesos abans , quan fèiem la inscripció, ja l'esperàvem dura però la realitat va ser molt més  crua. I tot començà com moltes coses a la vida..."què,  on anam enguany?... jo faria aquella que uns m'han dit que està molt bé!! idò jo tenc uns amics que feren la de Azores i pinta bé...i una als USA? .... fins que en Xisco Moranta t'envia un mail amb un enllaç, te diu quan costa la inscripció, quans kilòmetres correrem, a quina ciutat... i quans habitants té i què nom el padrí del batle...Gràcies Xisco perquè sense altres no riuríem tant,  i això sempre és important, però sense tu senzillament no hi haguéssim anat. La Scenic Trail és una CURSA que transcorre per indrets bellíssims del cantó italià de Suïssa a la vall del Cassarate aprop de LUGANO . Té diferents distàncies però tots els ermassets ens vam apuntar a la de 54 km. La CURSA era dissabte així que divendres a les 9h ja ens trobàvem a l'aeroport i partírem cap a Milan. A veure...la CURSA és el bessó però tot el que l'envolta és també part de l'experiència. Des de la trobada a Son Sant Joan el bon ambient és  la tònica general. Volam cap a  Milan i cotxada a cap a Tesserete. Ens espera un alberg funcional i acollidor. L' horabaixa del divendres recollim dorsals i material. L'ambient ja és de cursa gran. El restaurant devora l'alberg ens reb amb els braços oberts. Bona caixa faran!!! I arriba el dissabte dematí.  Al berenar ja hi ha més nervis que bromes. La tensió davant el precipici. Cap a les 7,30h els ermassets arriben a la sortida amb cares serioses i equipats gairebé com per anar a sa lluna. De moment només està clar que farà molta calor. I així és, fregam els 30 graus durant bona part del recorregut. Al km 2 ja hi ha una certesa. Aquesta CURSA no fa presoners: O la doblegues o te passa per damunt. La calor és asfixiant. I les pendents com no hem vist mai. Les fonts naturals són miratges al desert. Et capfiques cada cop que en trobes una. El recorregut és senzillament espectacular i molt variat. De zones sorprenentment àrides o altres humides i fangoses on és inevitable anar per terra. Els avituallaments i voluntaris estan sempre per tú. Els minuts cauen...les hores....el desnivell a voltes inhumà. No obstant , els ermassets van fent la seva. I com sempre competeixen com els grans a un escenari molt diferent al que tenim acostumat . Pau, Joan... Bernat Jaume (QUINA CURSA de'n Bernat)...i tots els altres. Llorenç Galmés quin altre animal!!! I més companys que van arribant a meta...8h , 9h 10h, 11h 12h cadascú al seu ritme va guanyant km i fent meta...amb l'ovació dels que ja han arribat i esperen als altres. Com als entrenaments . Gràcies per esperar!! La dutxa ens reviu i comencen els comentaris i les experiències . Quin gran moment!! objectiu aconseguit i.. .Collons, no estic tan malament !!! Al sopar després de cursa l'eufòria i el cansament es barragen. Bones cerveses sinacol!! I petita CURSA nocturna amb 4 participants que no va arribar a puntuar. Vull fer menció especial per aquells que al darrer moment no van poder acompanyar-nos. Vos hem enyorat!! que no torni a passar. I als ermassets adoptats gràcies per compartir-ho amb nosaltres. Bon estiu a tothom!!!






dimarts, 29 de maig de 2018

ERMASSETES A CdC 2018 by Marian Castell.


Quan un grup de dones es proposen qualque cosa ho aconsegueixen!
Qui ho hagués dit fa un any quan aquest grup es va proposar un repte amb el seu entrenador Pau... córrer una carrera de 40 km... Camí de Cavalls va ser l’elegida.... i sí ho hem aconseguit... totes hem arribat... dones valentes, hem lluitat, ens hem entrenat, ens hem animat i juntes hem arribat a la meta...
Divendres dia 17 de maig partírem cap a Menorca. Estam animades, nervioses, reim i comentam les nostres pors però sabem que sobretot disfrutarem...  cap a Menorca com si anàssim de campament d’estiu.
Tot d’una en arribar a l’aeroport ens dividim en els cotxes de lloguer i anam a cercar els dorsals.


És el moment de donar les gràcies a Na Clara que ha sigut el nostre suport logístic durant aquest any, s’ha encarregat de tota la feina d’organització que no és poca, billets, allotjament, cotxes, recollida de diners, hores que de manera altruista ha emprat per fer-mos la vida més fàcil a la resta.
Ens trobam al centre neuràlgic de la carrera, agafam els dorsals, firmam papers, recollim camisetes... més aviat vestits-túnica, són enormes!!! Ens hem equivocat de talla, serviran per dormir... comentaris, recomanacions que ens fan riure “Prohibit defecar als trams de Xarxa Natura” – i què feim si ens peguen les ganes? Bé ja veurem - ....
Aprofitam i feim compra per poder berenar potent abans de la cursa... partim cap als apartaments... bona elecció “ bueno, bonito y barato”... un poc guiri però espaiosos i amb una bona piscina!... Ens repartim i anam a sopar un bon plat de pasta o pizza per tenir forces i afrontar el nostre repte.
Mentres tant, no en som gaire conscients però tenim un company que ja du prop de 13 hores corrent, fent Cami de Cavalls, la volta completa, ell si que és una llegenda...185kms per davant. Ànims Jaume!!
Tornant als nervis previs de la nostra cursa. No sé com va ser a la resta dels apartaments però supòs que més o menys va ser el mateix... quatre persones donant voltes d’un costat a l’altre durant una hora... preparant roba, motxilla i totes les cosetes que consideràvem importants a dur... gelitos, barretes, sals, tiritas, chip preparat... – dus calcetins de recanvi?- segur seran necessaris?. I aigua un litre o més? Farà fred? Buffff quin estrès... anam a dormir en 4 hores ens hem d’aixecar...


Sonen despertadors...després d’una nit amb visites de adol·lescents... i llançaments d’ous inclosos, ja són les 5 del matí... berenam, ens vestim, i partim cap al bus que ens durà cap a la sortida de la COMPRESSPORT TRAIL MENORCA CAMÍ DE CAVALLS 2018 modalitat TREKKING COSTA NORD... ens esperen 39 km... per a la gran majoria, els seus primers 39 km corrent.
Són quasi les 8 del matí, falten pocs minuts pel començament, ens trobam a la sortida, Cala Pilar... darrers pixos, un parell de fotos, nirvis però sempre amb rialles i amb el recolzament d’en Pau que amb la seva actitud positiva ens fa creure en nosaltres mateixes... yes, WE CAN!!!!.

8.00h Començam, en Pau com un llamp i na Marga es queda una estoneta amb nosaltres, després la perdem, és un altre nivell, jajajajaja, el que nosaltres consideram  del planeta dels extraterrestres... i fa que la mitja del grup pugi considerablement!!...
Tot i que la cursa transcorr majoritàriament vorejant la mar, ens adentram a una zona boscosa, és poc habitual a Menorca i recorda bastant a paisatges mallorquins.. al km 4,5 ens trobam amb el primer avituallament, encara esteim fresques, el grup es dispersa i tothom comença amb el seu repte personal, els seus mals, les seves preocupacions....
Disfrutam del paisatge, està ennigulat, temperatura ideal, tenim sort, començam a trobar els primers suports, ens fan fotos, ens donen ànims... crec que totes ens donam compta de la importància que ha tingut durant el trajecte, trobar aquestes persones que ens han seguit durant la cursa i ens han donat suport: Olga, Andreu i família, Teresa, Tolo i família, Bernat i Llorenç, gràcies a tots i sobretot a na Margaaaaa... que va entrenar fins al darrer moment i per una lesió no va poder fer la cursa i que tot i això ens ha prestat la seva ajuda en la pena que duia ens ha ajudat i facilitat la vida amb els seus ànims incondicionals... GRÀCIES A TOTS!!!!

Avituallaments fantàstics!... de tot però poques ganes de menjar, quina pena!!!... els paisatges espectaculars, fins i tot Punta Nati que pareix més un paisatge lunar que mediterrani... Totes esteim d’acord que hem patit a n’aquest tram, roques difícils que requereixen de tècnica per no torçar peus...
Arribam al darrer tram... noooooo asfaaaaaaaalt.... infiniiiiiit un conyàs, però ho feim, podem... som invencibles.

 I Fi... ho hem aconseguit... amb constipats, mocos, diarrees, caigudes i peus destrossats...  totes ho hem aconseguit, hem arribat...
Finalment, el paper dels nostres estimats ermassets ha estat molt positiu. En Jaume Busquets ha acabat la “volteta” a Menorca de 185kms en 33h i poc, n’Scott Benet va fer primer a la de 100km a la Costa Nord, en Toni Llinàs va fer un gran paper al trecking costa Sud i en Pau Bestard va fer segon al trecking Costa Nord. Na Marga Garau deixant el llistó de les ermassetes ben alt i no oblidem la resta de companyes que són totes unes campiones: Clara, Ana, Anna, Antònia, Araceli, Damy, Jesus, Joana, Lucia, Marga Soler, Mari, Maria, Maria Ramon i Núria.

A la fí, aquesta ha sigut la nostra cursa, mai l’oblidarem perquè una dona pot fer molt, per totes juntes HEM FET LLEGENDA!!!.


Marian Castell.










dilluns, 14 de maig de 2018

ERMASSETS A LA TRANSVULCANIA

Dia 12 de Maig celebrant l'aniversari de la cursa Transvulcania a l'illa de la Palma, un grup d'ermassetes, ermassets i futurs ermassetes i ermassets es van desplaçar per a córrer les diferents distàncies. Després de voltejar un seguit de dies per tota l'illa i de poder gaudir dels diferents paisatges, climes i gastronomia local, el dijous dia 10 férem el primer tast d'allò que ens trobaríem dos dies més tard. Presenciàrem el KV amb sortida a Tazacorte, la mateixa localitat costanera, que seria l'arribada de la marató i darrer punt de pas de la ultramarató. Ens adonàrem llavors de la magnífica rebuda per part de la gent local i de com tots ells ens acompanyarien al llarg de la cursa. Amb tot aquest preàmbul, la matinada del dissabte cadascú de nosaltres es va calçar les sabates per tal de córrer, i no només córrer, sinó acabar la cursa. Una cursa, que creua l'illa volcànica i que enlaire als corredors al cim de l'illa, corrent per sobre dels núvols i on les exigències físiques són força notables. El resultat va ser el que tots desitjàvem, ja que independentment de la classificació tots poguérem acabar la cursa amb uns temps desitjats.

Ultra (74km)
-Jordi Prats: 11:36:56 pos 315/1683

Marató (45km)
- Pau Fuster 6:32:53 pos 164/816
- Gaspar Gutierrez 6.50.15 pos 208/806
- Alex Malberti 6:54:09 pos 228/816
- Biel Font 7:28:55 pos 329/816
- Esther Amorós 7:30:59 pos 333/816 femenina 50/179
- Iris 8:55:34
- Jose Maria 8:55:34

Mitja Marato (25km)
- Toni Palou 3:46:12  pos 85/487
- Mª del Mar Rigo 05.20.03 pos 348/487

ENHORABONA A TOTES I TOTS!!!!






dilluns, 16 d’abril de 2018

UNA CURSA ESPECIAL


Ahir diumenge 15 d’abril, vàrem celebrar la nostra cursa, la dels Ermassets d’Esporles, en aquesta ocasió, una fita especial, la XV edició de la Pujada a la Fita del Ram. Ja han passat 15 anys des de que un grapat d’esporlerins aficionats de la muntanya encapçalats pel nostre president Antoni Vicenç i amb l’imprescindible ajuda de l’ajuntament engeguessin aquesta aventura que ha permès a molts de mallorquins conèixer i gaudir dels màgics alzinars que envolten la nostra contrada.

En aquesta edició senyalada hem aconseguit el nostre record d’inscripcions coincidint amb el Campionat Balear de Seleccions de Clubs i com ja sabeu per primer pic hem dissenyat un recorregut que ha ajuntat les dues moles que caracteritzen el nostre paisatge, la Mola de na Ferrana i la de Planicia, el recorregut ha estat espectacular.

Però primer de tot s’ha de ser agraït i donar les gràcies a tots els esponsors i patrocinadors que han esta molts, Fisioplanet, Nutrisport, Bodegues Tunel, Agromart, Foracorda, la llista és llarga. També als propietaris de totes les finques per on hem passat, especialment als responsables de  Son Noguera, Son Nadal i Son Balaguer des Racó, per les seves facilitats i atencions.
Però els veritables herois de la jornada són els més de 120 voluntaris que varen treballar durant moltes d’hores i fins hi tot dies perquè la cursa fos un èxit, també als que varen marcar el recorregut amb un temps que no convidava a sortir de casa, tasca molt complicada per la tipologia del terreny i del bosc. Sense voluntaris no hi ha cursa. No me vull oblidar de ningú i és mal de fer escriure els 120 noms, però vull donar les gràcies al director de cursa n’Andreu Pallicer, a en Peter Tries, en Tomeu Pizà, però sobretot a en Joan de la Cruz que ha fet una feina impagable, juntament amb la resta del grup de direcció.

En quant als resultats, un grapat de pòdiums individuals, Biel Gomila segon de la general, una fantàstica cursa den Biel, que va arribar només a un minut del extraterrestre Jandro Forcades, segon sènior den Pau Bestard, i 5e de la general, Scott Bennett 8e de la general, i Aina Bernat primera promesa.
En relació als premis per seleccions, 3 lloc de la selecció masculina (Biel Gomila Puigserver, Pau Bestard Puig, Scott Bennett, Julio Roman Aguilar, Jordi prats Ferrusola) amb dues baixes de darrera hora, com son en Joan Serra i en Miquel Fernàndez i el mateix lloc per la selecció femenina que enguany ha pegat un bot de qualitat espectacular (Marga Garau, Aina Bernat Llaneras, Iris Hendriks, Anna Moreno Montero, Esther Amorós, Maria Magdalena Roig Oliver, i la resta d’ermassetes al complet). La resta d’ermassets i ermassetes varen donar tot el que tenien per acabar dignament amb posicions molt destacades aquesta cursa que tan ens engresca i ens uneix.

La nostra més sincera enhorabona a tots els corredors/es guanyadors de totes les categories, als campions, i a tots els que han aconseguit acabar la cursa que és el que importa.

Gràcies a tots els corredors i corredores de muntanya per venir a la nostra cursa, que gràcies a la tasca de tots seguirà sent un referent en el calendari de la Copa Balear.
En darrer lloc comentar, que com cada any ha estat una cursa accidentada, enguany més complicada pel fang i la humitat i els nostres metge han hagut d'atendre una sèrie de corredors amb lesions, degut a caigudes i doblegades de turmells. Les desitjam a tots una ràpida i satisfactòria recuperació.

Fins l'any vinent que serem més, ho farem millor, i tindrem un nou recorregut, o no, qui sap.


Salut i muntanya sempre en verd.














divendres, 13 d’abril de 2018

El millor són les vostres rialles

QUINA CURSA! La darrera edició de la  CURSA del Tomir es recordarà durant molts d'anys i la contarem com aquella on arribar era més que mai el premi. Baix unes condicions directament aquàtiques devers 360 participants es mantingueren fidels a la cita malgrat les modificacions del recorregut motivades per la climatologia. És aquesta una prova dura i exigent amb el seu recorregut habitual, i enguany l'aigua (QUINA AIGUADA) varen convertir-la en èpica. La veritat és que també va servir per a descobrir que els ermassets són éssers amfibis . Colossal participació dels grans Pau Bestard i Biel Gomila i menció també per Scott i un bon grapat de companys que feren una CURSA sensacional amb temps i posicions molt meritòries.
Encara que els grans herois i heroïnes d'aquesta edició foren els voluntaris i voluntàries que aguantaren una pluja incessant sense perdre el somriure i animant sense descans.  Enhorabona a l'organització i als voluntaris! Especialment aquella al.lota que baixant cap a Pollença i amb un triste paraigües ens digué..."el millor són les vostres rialles".





dimecres, 21 de març de 2018

15 EDICIONS


Bernat Bestard, l'únic Ermasset que l'ha corregut cada any!! i seran 15 enguany!!!
Enhorabona Bernat!!

dilluns, 12 de març de 2018

PRIMERES CURSES

Bon dia a tothom, tenia el blog una mica oblidat...i això no pot ser. Ha començat ja el calendari de curses i ermassets i ermassetes van competint a les diferents proves del calendari.. Les dues primeres, tant a Alcudia com a Tossals verds-Lloseta han vengut marcades per la climatologia adversa amb pluja i vent la primera i amb pluja la segona. Això va fer que les dues  fossin dures i exigides. Hem de destacar que no s'ha produit l'allou d'inscripcions que pràcticament bloquejaren el web l'any passat, de fet a LLoseta-Tossals no s'han exhaurit les places ni d'aprop. Tal vegada són les curses més "antipàtiques" pels corredors de muntanya ja que acumulen totes dues molts de kilòmetres d'asfalt, però com a primeres serveixen per anar acumulant volum especialment per aquells que tenim la Scenic Trail de Suïssa a l'horitzó. LLoseta amb els canvis de recorregut de darrera hora no va arribar ni a 220 participants. Com sempre, i que no falti, en Pau Bestard als primers llocs amb un temps fabulós y gran actuació de M. A. Forteza amb una boníssima marca a LLoseta-Tossals. A Alcudia en Biel Gomila volà a aprop !!4,30m/km de mitjana.!!! Esperam que el grapat d'ermassets lesionats se vagin recuperant per a les properes proves. Vos deix un parell de fotos que sinó me renyen. Ermita vista de Na Ferrana i les ermassetes voluntàries que feren part del recorregut de Tossals per a retirar les cintes.