Com ja sabeu aquest passat cap de setmana se va celebrar una nova edició de la Travessa i Mitja Travessa de la Serra de Tramuntana. Hi ha molt per comptar i agrair;
Primer de tot gracies a tots els voluntaris que la vareu fer possible, principalment a tots els socis i simpatitzants que vos vareu passar tota la nit en dansa, sou el més gran, sense vosaltres no hi hauria cursa. Moltes gràcies una vegada més de part de tots els corredors que la varem gaudir.
menció especial per En Tomeu Pizà, representant del club a la organització d'aquestes curses, coordinador dels voluntaris ermassets i un dels pilars que han fet possible la consecució d'aquestes prova esportives. Sense ell, no hauria estat el mateix. Gràcies Tomeu per la feinada que has fet de forma totalment desinteressada.
Per altre banda me trec es capell pels participants a la Travessa de 130 kms, sou uns bous, Julio, Miquel i Jaume Busquets...es la cursa mes dura mai feta a Mallorca i en quant a nivell tècnic de les mes dures d'Espanya. Enhorabona. També ànims per en Toni Llabres que va haver d'abandonar.
En quant a la de 63 kms que varen sortir al final, enhorabona també a tothom, recorregut ben dur i enfangat, i tres pòdiums, per en Pau Bestard segon absolut, Aina Bernat primera sub23 i Miquel Juan Clar segon M60.
Una pena que abandonàs en Joan Serra quan anava 5º. Tots els altres finalistes amb millor sensacions uns que els altres però tots arribant en temps a Pollença.
Ara ja vos deix amb la crònica personal del Miquel Angel Gallego, tot un poeta....
Fins l'any vinent que serem més i ho farem millor.
Bunyola, 1 de Desembre... devers les 7.30 hores del matí... Passejant pels carrers, ses madones es demanen ¿però que fa tot aquesta gentada per es poble? Mentre uns van al bar a prendre el cafè i llegir el diari, uns altres a treure és ca perquè faci ses un pixo, però la majoria de persones van vestits de curt, amb sa camiseta del seu club de muntanya. Idò si madona, avui hi ha cursa de muntanya i els que som mortals sortim des de Bunyola, els més valents, com en Miquel, en Julio, en Jaume i en Toni ja fa un bon grapat d'hores que estan en mig de sa Serra de Tramuntana fent sa seva pròpia penitencia.
Després d'esperar un any just des de l'anul·lació de la Tramuntana Travessa 2017, el dia ja ha arribat.
Sa gent va arribant a Bunyola, es saluden, quatre rialles, bromes, comenten que estan fent els altres companys que han sortit a córrer el vespre passat... No és precisament nirvis el que es nota a l'ambient, la sensació és que la gent en general estava més tranquil·la que els altres anys, però com sabem, l'ofici es duu per dins.
Sense donar-te compte ja és l'hora de la sortida, són les 8:30, i després d'haver passat per l'arc de sortida ja no hi ha volta enrere, començamenfilant ses escales cap al camí des Grau, cadascú al seu ritme, vas xerrant amb els de devora i el quilòmetres van passant fins arribar al pas de s'Estalò i cap a Orient.
En aquest moment es sent un murmuri generalitzat perquè en lloc d'anar cap avall a trobar-nos amb la carretera d'Orient, tornam a pujar cap a dalt amb un parell de pendents bastant curioses. Però penses... bé aquí hem vengut a sofrir...
Res passat aquesta petita sorpresa, tenim un tros un poc pla que alguns aprofiten per espitjar i altres per recuperar abans d'arribar la pujada del Castell d'Alarò, a on hi ha el primer avituallament al quilòmetre 16 aproximadament.
Un bon moment per agafar un poc d'aire, menjar un poc de fruita, dos dàtils i per avall. Una baixada rapida que la gent no perdona per agafar un poc de velocitat i aprofitar a replegar els bastons (els que els han necessitat per pujar al Castell)
Durant el tram de carretera fins a agafar el camí de Solleric, els amics i famílies dels corredors aprofiten per donar ànims als seus, fer-se fotos, i el que faci falta. Al final això és una cursa però també una festa.
A poc a poc els quilòmetres es van sumant a les cames i et comences a queixar per de dins, però se ten van ses beneitures quan veus als companys que fan la Travessa completa, veus les seves cares i penses que lo teu son bajanades devora lo que duen ells.
En arribar a Tossals, l'equador de la carrera, trobo que és un bon moment per menjar i hidratar-se bé perquè és ara quan comença la carrera de veres. La pujada fins al coll des Prat sempre es fa llarga i cap amunt, i convé arribar ses voltes des Galileu un poc en condicions per poder arribar a Lluc en garanties de continuar.
A partir de sa Font des Prat, comença a sortir el fang de tot aquest aigua caiguda el darrer més, està un poc trepitjable que la cursa de Mancor Xtrem, però tampoc fa llarg. Has d'anar vius igualment i mirar a on poses es peu.
Arribant a dalt al coll desPrat comença a bufar el vent més fred que hem tengut durant tot el matí, i el que et fa pensar és d'arribar lo més aviat possible a Lluc i no quedar-te par allà a dalt molt de temps.
Una vegada arribats a Lluc, sa gent ja va aquesta part de sa cursa, la gent ja va molt dispersa i ja pensam en arribar a Pollença "por lo civil o por lo criminal". Em trob per el camí alguns coneguts que han fet sa llarga i em demanen un poc desconcertats quina hora és i quant de temps duim corrent. Sa seva cara ho diu tot uffff No sé si perquè no tenen bateria al rellotge o ja estan delirant després de més de 18 hores corrent.
L'arribada a Pollença com sempre eterna amb tant d'asfalt, i com a "colofon" el que va davant jo es fica dins el torrent uns metres (perquè pensa que el recorregut és com cada any) i jo darrere. Ja era fosc, estàvem un poc desorientats fins que un altra pega un crit i diu es per aquí beneitarros!!.
Torna cap enrere, només amb ganes d'acabar fins que a un quilòmetre per arribar a meta sent una persona de per darrer cridant "Objetivo cumplido" pensant que seria un que fa sa llarga i ja és apunt d'acabar... Idòno, és en Llorenç Gayà que m'avança a tota pastilla, dient-me "te vaig dir que al pròxim avituallament te passaria...." Cosa que es vera, però m'ho va dir al Castell d'Alarò jajaja, va complir sa seva paraula.
Res, una altra experiència dins sa butxaca... i es que sa vida es això, experiències... i més si són així de bones enrevoltats d'amics i de muntanyes.
Després d'esperar un any just des de l'anul·lació de la Tramuntana Travessa 2017, el dia ja ha arribat.
Sa gent va arribant a Bunyola, es saluden, quatre rialles, bromes, comenten que estan fent els altres companys que han sortit a córrer el vespre passat... No és precisament nirvis el que es nota a l'ambient, la sensació és que la gent en general estava més tranquil·la que els altres anys, però com sabem, l'ofici es duu per dins.
Sense donar-te compte ja és l'hora de la sortida, són les 8:30, i després d'haver passat per l'arc de sortida ja no hi ha volta enrere, començam
En aquest moment es sent un murmuri generalitzat perquè en lloc d'anar cap avall a trobar-nos amb la carretera d'Orient, tornam a pujar cap a dalt amb un parell de pendents bastant curioses. Però penses... bé aquí hem vengut a sofrir...
Res passat aquesta petita sorpresa, tenim un tros un poc pla que alguns aprofiten per espitjar i altres per recuperar abans d'arribar la pujada del Castell d'Alarò, a on hi ha el primer avituallament al quilòmetre 16 aproximadament.
Un bon moment per agafar un poc d'aire, menjar un poc de fruita, dos dàtils i per avall. Una baixada rapida que la gent no perdona per agafar un poc de velocitat i aprofitar a replegar els bastons (els que els han necessitat per pujar al Castell)
Durant el tram de carretera fins a agafar el camí de Solleric, els amics i famílies dels corredors aprofiten per donar ànims als seus, fer-se fotos, i el que faci falta. Al final això és una cursa però també una festa.
A poc a poc els quilòmetres es van sumant a les cames i et comences a queixar per de dins, però se ten van ses beneitures quan veus als companys que fan la Travessa completa, veus les seves cares i penses que lo teu son bajanades devora lo que duen ells.
En arribar a Tossals, l'equador de la carrera, trobo que és un bon moment per menjar i hidratar-se bé perquè és ara quan comença la carrera de veres. La pujada fins al coll des Prat sempre es fa llarga i cap amunt, i convé arribar ses voltes des Galileu un poc en condicions per poder arribar a Lluc en garanties de continuar.
A partir de sa Font des Prat, comença a sortir el fang de tot aquest aigua caiguda el darrer més, està un poc trepitjable que la cursa de Mancor Xtrem, però tampoc fa llarg. Has d'anar vius igualment i mirar a on poses es peu.
Arribant a dalt al coll des
Una vegada arribats a Lluc, sa gent ja va aquesta part de sa cursa, la gent ja va molt dispersa i ja pensam en arribar a Pollença "por lo civil o por lo criminal". Em trob per el camí alguns coneguts que han fet sa llarga i em demanen un poc desconcertats quina hora és i quant de temps duim corrent. Sa seva cara ho diu tot uffff No sé si perquè no tenen bateria al rellotge o ja estan delirant després de més de 18 hores corrent.
L'arribada a Pollença com sempre eterna amb tant d'asfalt, i com a "colofon" el que va davant jo es fica dins el torrent uns metres (perquè pensa que el recorregut és com cada any) i jo darrere. Ja era fosc, estàvem un poc desorientats fins que un altra pega un crit i diu es per aquí beneitarros!!.
Torna cap enrere, només amb ganes d'acabar fins que a un quilòmetre per arribar a meta sent una persona de per darrer cridant "Objetivo cumplido" pensant que seria un que fa sa llarga i ja és apunt d'acabar... Idò
Res, una altra experiència dins sa butxaca... i es que sa vida es això, experiències... i més si són així de bones enrevoltats d'amics i de muntanyes.
Enhorabona a tots i totes, sou uns cracks!!
Ara a descansar, menjar torró i fins
