Alguns i algunes passen la nit millor que
d’altres, dormint, roncant, desvetllats, nerviosos i un poc de tot.
La carrera all round comença a les 8h ben
puntuals i cadascú comença a agafar el seu ritme. Uns kilòmetres fàcils i
ràpids que després es convertirien en zones tècniques, plenes de pedres i de torrents
però amb unes vistes espectaculars. Pareixia fèiem una gimcana, ja que la
senyalització era molt dolenta, era molt difícil veure la pròxima cinta i la
majora de gent es perdia durant uns moment o tiraven per allà on podien.
Abans del km 30 comencen trossos d’arena.
Cadascú la recor per allà on li sembla més dura per estalviar energia. En el km
32,5, a la platja del Migjorn, on a les 11.30 té lloc la sortida de la Half
Round, hi ha un gran ambient. Als que arribaren
abans d’aquesta hora els reben com si fos la meta, però encara els hi
queda una tiradeta.
Una pujada ben empinada que ens a dintre a un
bosc. El far de la mola, que feia molts km que el veiem, ja està més aprop. Una
vegada allà, uns mes ràpids que d’altres, menjam un poc, ens llevam l’arena de
les sabates, dues fregues i seguim, ara ja amb la idea de que esteim de
tornada.
Just sortint de La Mola, un grup de 4
Ermassets, juntament amb 5 o 6 corredors més es van perdre seguint les
senyalitzacions de la prova de BTT de la setmana passada i que encara no havien
llevat les cintes. Després de recórrer més km i de perdre bastant de temps varen retornar al camí però ja desmoralitzats
i pensant en algun moment amb la
retirada.
Pujada i baixada d’un torrent espectacular i
córrer per devora els acantilats no té preu. Baixada denominada terreny
Ermassets pel camí Roma que ens du cap Es Caló. Seguim vorera vorera fins a l’últim
avituallament de Punta Prima. L’aigua d’un turquesa espectacular i amb un sol
radiant que ens convidaven a estar en remull.
Quedava el més dur, anar fins a s’Espelmador i
tornar. Uns 7 km d’arena arena i més arena. La platja de illetes es
espectacular però l’havien de recórrer tota. Aquí ens creuàvem amb la gent que
tornava i ens donàvem força i ànims. Sortint de la platja d’illetes i amb un
kilogram d’arena a cada sabata ens quedàvem 4 km de pista per arribar a final.
La meta ens esperava i la illa de Formentera va ser conquerida pel verd
Ermasset.
Destacar els pòdiums d’en Pep Castro, de n'Aina Bernat i de na Iris, i la gran actuació de tots els Ermassets i Ermassetes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada