Pages - Menu

divendres, 25 de març del 2016

K21, K42

El passat diumenge, un grup reduït d’ermassets, va participar a la cursa que es realitza a la finca pública del Galatzó, amb sortida de les cases des Galatzó i arribada a la platja de Peguera. A la modalitat de k21, els ermassets van demostrar un bon nivell, tant en categoria masculina, com femenina. Els representants van ser Sergio Martos, amb un temps de 1h 52min, (posició 35 de la general i 9è de la seva categoria) i Miriam Coll, amb un temps de 2h 5min (posició 77 de la general i 6a de la seva categoria).
Per altra banda, dos representants, Miquel Morro i Sebastià Díez, van participar a la modalitat k42 (46kms i un desnivell positiu de 2000m). Abans de la sortida ambdós corredors xerren de fer estratègia i intentar anar plegats al principi i a mesura que vagin passant els kms cadascú estiraria pel seu compte. Més o manco van plegats fins al primer cim (Puig de Galatzó) on duen uns 10 kms i un temps aproximat de 1h 25m al primer punt de control. Després segueixen amb una baixada ràpida cap el Boal de ses Serveres, on Sebastià es troba molt bé i decideix tirar pel seu compte; per anar direcció cap al segon cim (S’Esclop) i tornar a enfilar per amunt. Arriben a d’alt del cim, en 2h 50’ aprox, on ja duen uns 20 kms i uns 1500m +; aquí les cames comencen a pesar. Després de dita pujada els queda una baixada tècnica fins a les cases des Galatzó i la darrera pujada (Ses Planes), que de plana no té res... On marquen 4h 10’ aprox... Quan ja dus més de 20 kms i tant desnivell es fa ben dura aquesta “pujadeta”. Després de baixar de ses planes dius: Mare meva encara queden 20 i pico kms i estic rebentat... Avituallament de luxe i comences una altra vegada a córrer fins arribar a un torrent (deu mevet quin torrent) fang, pedres, on és fàcil caure i on mentalment et passa factura veure que no pots agafar un ritme constant... vas fent els que pots i això no acaba... Deu meu on ens hem ficat... A la fi, i passats uns 5 kms comences a veure “llum”... El rellotge ja marca 5h i uns 35 kms ufffff, i encara queden 10 kms d’asfalt, camí i pinar... Aquí un ja ha pensat en retirar-se més de 2 vegades, però si no ho hem fet fins ara, ja no ho farem, que “només” són 10 kms.... (uffff i quins 10 kms...) És aquí on ja es comença a fer més una cursa psicològica que física...
Comences a córrer i t’intentes enganxar a qualcú, però veus que la cames no tiren... lluita psicològica amb tu mateix i arribes al darrer avituallament i et diuen: venga que queden 5 o 6 kms i encara te desmoralitzen més... Quan queden 3 kms et fiquen per un pinar on un ja pensa que ja ha arribat i de sobte et veus abaix d’una costa ben fotuda i fora energia, i te cagues en tot... Darrers 600 metres on arribes al passeig de Peguera i la gent et comença a aplaudir i és el moment on entens perquè fas tot això... Arribada a meta i et sents la persona més feliç del món on oblides el sofriment que has patit uns instants enrere... Finalment Sebastià Díez posició 54 de la general i amb un temps de 6h 4min, i Miquel Morro 92 de la general i 4t de la seva categoria, amb un temps de 6h 27min.
D’aquesta cursa destacar que hi va haver molta gent (més de 30 persones) que es van haver de retirar degut a caigudes, ja que el vespre anterior havia plogut i tot patinava moltíssim. Nosaltres, per la nostra part, no ens vam fer res i per aquest motiu ja estam satisfets... Esperam que a la propera edició hi pugui haver més ermassets/es...
Gaaaassss i a la pròxima a donar un poc més....








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada