“Una cursa arran del cel” “Brutal” “sa cursa” “una cursa de autèntica muntanya i de llarga distància” “ens vàrem sentir super cuidats” “una passada” “guapa i espectacular”
Així qualificaven alguns dels corredors a sa pàgina oficial de M5000 skyrunning.
Tot comença fa un any, quan s’èxit de sa quedada denominada Ronda dels cims Mallorquins va tenir un accentuat èxit de participació, i sobretot una sensació de que una aroma de autèntica muntanya estava embriagant als corredors més muntanyers de sa illa.
Es decideix així per part de un fanàtic de ses dues disciplines i es seus col·laboradors organitzar el que seria sa nova Mallorca 5000 skyrunning, segurament sa cursa mes completa des calendari Balear, aquesta cursa junta en menos de 17 hores baixades i pujades de ses millors curses de sa illa, sa pujada des barranc mes s’accés a Cornadors, sa pujada de l’Ofre, una de ses vertiginoses baixades de Mancor extrem, sa PUJADA amb majúscules de Mancor extrem, es brutal camí de Comafreda però en sentit invers a Caimari èpic i per acabar sa pujada mes dura des calendari, sa des marató de Tomir.
Es a dir 69 km de eròtica muntanya que exciten és sentiments de més valents i valentes.
4300 metres de desnivell positiu de autentica estratègia de muntanya.
I un destí conegut i estimat per tots es que estimam sa Serra, Pollença.
Tot comença a les 6 A.M quan arribam a Sóller i sa seva meravellosa plaça…
Lloc on es mesclen sa son, sa incertitud i sa il·lusió de ser es primers én estrenar recorregut distancia i desnivell a ses Illes.
Foto de rigor, arriben les 7 tocades i arrancam a córrer per es carrers de Sa Vall de Sóller encara amb fosca amb llum de lluna i llum de de matinada a nes mateix temps,
Cada un va coint es seu ritme i regulant forces per es llarg camí que ens espera.
Sa pujada transcor per es camí vell de Biniaraix fins arribar a creuar es pontarró de fusta que ens du al primer cim que es ni mes ni manco que Cornador Gran, una estampa preciosa creuar es Torrent de l’Ofre amb un cabdal de aigo agradable a sa vista i s´anima
Arribam al cim i baixam cap a sementer gran i coll des Jou fins ses cases de l’Ofre, allà els primers ànims d'espectadors que s´han aixecat ben d´hora per sa Nostra sort ¡!!
Afrontam sa pista que ens dura cap a sa pujada de l’Ofre i sa serra des 3 mils, fantàstica com sempre. Afrontam sa baixada cap a sa canal de Almadrà que ens indica que arribam al primer avituallament des dia, Cuber, on ens tractaren de meravella, i on rebem uns ànims de valor incalculable per cuir forces i afrontar es Pròxim tram, Coma dels Asses, baixada de s’avioneta com l’anomenam alguns, el dur puja-baixa des Pas Llis, i afrontam sa pujada a ses cases velles fins a arribar a sa Font des Noguer, un altra tram preciós e indescriptible, donam alguns passos mes i ens arriba es luxe de discorre en cursa per damunt s’aèria canaleta que du aigo de sa Font des Noguer fins Mancor, no hem d´oblidar que aquesta meravella la va fer es poble amb ses seves mans… tota una joia a protegir, un patrimoni de un valor descomunal on els vertiginosos han de fer un esforç extra per no tornar enrere..
Baixada fins ses Cases des Bosc, segon avituallament des dia, i que equivocat estava es que escriu quan pensava que estaven massa a prop, tot un encert per part dels organitzadors!!! Avituallament perfecte i amb molt de amor i humor, afrontam es gegant Massanella que pujam sense fer cim per gel, per lo que ens desviam a sa pujada de Comafreda, magnífica! amb sorpresa inclosa, tenim neeeeu!!! Uns passos mes i som al Coll de Prat, ens trobam en Lesmes que ens engresca i anima com sempre fà! Coll de sa Línia i Voltes des Galileu amb ses seves vistes espectaculars sobre es Puig roig , Ternelles, Badia de Pollença… un poc mes i arribam a lluc per sa Font Coberta i pujam al Coll de sa Batalla on tornam a disfrutar de es nostres companys ermassets i demes aficionats que ens fan sentir que el que feim te mes de un sentit. Duim uns 49 km i uns 3500D+ i ens queda es gegant i abominable Tomir, així que carregam piles i ens posam a donar passes, una darrera s’altre cada un trobant es seu ritme. Començam a vorer que ses indicacions lluminoses estan en marxa i deparen que queden encara hores de cursa.
Tot i axí ens plantam al Coll Pelàt, I mes tard al començament de sa pujada des Tomir per damunt Binifaldó. BRUUUTAL! Com sempre… i es que no dona treva i et fa sentir com si a 8000metres de alçada ens trobéssim. Passetes curtes i seguides que ens duran a fer cim, Ciiiiiim!!! No ens ho pensam i començam sa tècnica baixada de Tomir cap es coll de Tomir, trobam als voluntaris que ens animen moltíssim a afrontar sa darrera pujada considerable, es Puig De Ca, una muntanya fantàstica i desconeguda per molts que es caracteritza per tenir roques esmolades com a ganivets, qui la conegui deu estar afirmant amb es cap, pues es un tret característic i un tros molt tècnic que afrontam amb 60 km i 4000m de desnivell positiu que fan que ja no anem tan frescos com al principi.
Feim cim, mes ànims des valents voluntaris que aguanten estoicament fred i vent i que saben que baixaràn ben de vespre… tot i així ens donen moltíssims de ànims per continuar.
Afrontam sa baixada i arribam al darrer avituallament, aquest a nes coll de miner, que delimita territori pollencí amb es de Campanet, un lloc màgic des que sempre tenc bons records i ara encara mes!!!
Baixada cap a Fartàritx des Racó i cap al dur camí romà que anomenen de “Can Pau”. Aquest ens dura a s’esperat asfalt i pista que ens du cap es Pont Romà i que per tant ens deixa a ses portes des poble de Pollença on sa gent surt a ses portes de ses cases a donar els darrers ànims i on es cos comenta a saber que això ja està fet!!!! Feim unes quantes corbes i ja hi som ¡! Repte aconseguit! Ja podem veure els arcs i sa gent aplaudint!!! Dos passos mes i…. Brutaaaal!!! I mes tenint en compte que ens espera en Pau Mas i es seu equip de Fisioplanet per ajudar-nos a recuperar.
Els resultats dels ermassets com sempre fantàstics! I es que tenim un equip de guerrers i lluitadors!! Especial menció a nen Pau bestard i es seu tercer lloc que el col·loca on fa anys que se mereix!!! Molta il·lusió veure al meu gran company de entrenaments i de comentaris en Miquel Tomàs “es nostro Pinxo!” que va fer una excel·lent cursa fent un 15 lloc magnífic. I a tots es que partireu de Sóller i lluitareu per aconseguir un objectiu, a tots voltros que fóreu tan valents de acceptar un desafiament com aquest, enhorabona a tots!!! No importa es temps invertit sinó el que heu demostrat!!! Gràcies a tots per sa lliçó de valentia donada!!!
No vull acabar aquest text sense donar ses gracis a una persona que ha fet possible això, en Guillem Mascaró, que amb es seu equip de feina ha demostrat que a aquesta vida s´ha de ser valent i que si ens desvien des camí , si ens ho posen difícil hem de continuar i no quedar mos plorant a un racó, solucions!!!! Gracis Guillem!! I a tots els ermassets que ens vengueren a animar, mil Gracis Jaume Busquets, Andreu Lesmes, Mara, Rafel Nadal, Herme, Bernat Jaume, Alfonso, Cris, Marian i tants d´altres que éreu allà.
I si me permeteu sa llicència personalment donar ses gracis a ses persones amb sa que hem anat intercanviant moments de sa preparació de sa prova tant d’entrenaments de conversacions, voltros ja sabeu qui sou. I a sa Meva Laura i es meu Pau que sense es temps que me permeten entrenar no podria fer possible es aconseguir es meus reptes.
Molts de Km i Muntanya a tots!!!
Bernat Amengual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada