Val Di Zoldo, 11 de juny, 2016
CRÒNICA
DOLOMITE EXTREME TRAIL 53K
Aquesta sortida, es cou des de fa uns quants
mesos.., vàrem voler viatjar fora de
s’illa per competir en alguna trail que ens semblés autèntica als nostres
paladars de Muntanya…
Dit i fet!
Ja som de tornada i volem deixar-vos un relat
de com ha estat aquest petit/gran repte!!
Punt de trobada, divendres 10 de juny, avanç
de les 20h, a Forno di Zoldo (Dolomitis)
per accedir a les acreditacions, dorsals i comprovació de docs. (certificats
metge )
Dolomitis.., es un entorn alpí, crespat i
muntanyenc, destacat per les agulles punxegudes que recorren tota la banda nord
italiana, majestuosos recorreguts, que es poden fer a peu, bici de carretera,
btt, trekkings, escalades, vies ferrades i tot el que podem imaginar dels
esports d’hivern d’ski i Muntanya…
Doncs, som-hi!, trobada d’Ermassets, puntuals
a Forno di Zoldo, on era tot un desplegat d’estands per recollir dorsals i
instruccions per l’endemà, ser-hi a l’arc de sortida…
Som gairebé 17 valents, dels quals 6 varen
viatjar uns dies avanç per aclimatar i assolir vies ferrades amb passos ben
destacats i palpar territori dolomític.., (Gus, Beia, Feló, Joan, Xaves i
Fran).
La resta, que arribem just el dia avanç de la
cursa som: (Bestard brother’s, Bernat, Tomeu i Pau), Xisco, Bernat Jaume, Tolo,
Pau Munar, Marc Patau, Pere, Joan Planells i Pep.
Excitats, documentació en mà, 4 fotos de panoràmica
de zona, i cap a cases, (Pralongo) a
4km., on ens esperava na Eleonora, madonna de Casa Rosada, hostalet destacat, pel pas dels anys i decoració de
feia tres dècades, com a mínim.. (de bon rotllo vàrem estar genials)
Timing..!
Toc de diana 4 am: berenar.., del clàssic,
pernil, formatge, i melmelades.., cafès i trasllat cap a l’arc de sortida (Forno
di zoldo), disposa’m de 13h per assolir els 53 km, amb cinc avituallaments,
repartits per tot el recorregut..
Despleguen un helicòpter.., filmen per amunt
dels gairebé cinc-cents corredors/es.., tothom alçant els braços.., i cridant
per que ens donessin el toc de llança.., en un pet tots a córrer..!
A destacar, el nostre Pau Bestard, va iniciar un ritme d’inici altíssim, encapçalant
lideratge els primers quilòmetres, marcant ritme i tensió al primer grup de
corredors.
La resta de mortals, cada un prenent consciència
del que ens podia arribar.., recorreguts
uns carrers del poble i ens atraquem per un camí de pas còmode que ben seguit,
ja fa pendent amunt i promet una trail ben distreta.., sa meteo molt mes que
correcta, amb una capa de roba a d’alt, era ideal per córrer..
1er.
avituallament: Paso Duran,
punt quilomètric 15 i 1.605m. d’alçada., un pel d’aigua i seguim.., tot amb
ordre, moderant pas..
2n.
avituallament: Monte Grana,
p.q. 20, 1.627m., aquí amb un pel de
desgast, dos fruits secs i seguir en marxa..
3er. avituallament: Malga Pioda, p.q. 29, 2.135m., era imprescindible arribar avanç de
les 13:30h, anàvem perfecte (12h aprox.) de pas.., important aquí menjar pel
desgast de les hores de córrer, va ser un tram modificat per l’organització, ja
que el d’inici era gelat i impracticable, sense seguretat i perillós..
4art. avituallament: Paso Stalanza (Grandioso
Delmo), p.q. 37 i 1.766m., ja feia un temps terrible, tempesta, fred i alhora
una bona suada, ben castigats.., aquí creiem que el haver modificat el
recorregut, ens faria fer menys de quilòmetres dels publicats.., i amb aquesta idea
tornam a seguir i per ventura si afluixava es temps..
5è. avituallament: p.q. 45, Monte Punta i 1.952m., aquí gairebé
tothom va fer sa pell, un cim d’una vertical tremenda, que després de 9 hores
de desgast es feia insofrible.., i ens motiven amb un rètol que ens deia algo
així.. SI TENS QUE PLORAR, FES-HO ARA.., QUE ES LA DARRERA PUJADA..!!
Podeu imaginar els renecs, i la duresa de la
pujada.., però be..! i un cop d’alt, i recuperant, el detallasso de la baixada,
un pas encordat d’una distància de cinquanta metres aprox., empinat, amb herba,
fang, roca i amb 5 o 6 membres de rescat de muntanya, supervisant el pas de
corredors.., la majoria cagats pel cansament..
Era moment d’entendre, que podien ser els
darrers quilòmetres, que varen ser de vuit aproximadament.., tots de baixada i
amb dos pams de fang fins gairebé el final.., fotut el control per no genegar
al mes aviat ensurt.., braços i mans obertes, pendents per si cas..!
També a dir, que va ser un passote, baixada
llençada en espera de trobar Forno di
Zoldo, per trobar-nos amb tota la tribu, la majoria ja dutxats i
arreglats..
Arribada pletòrica, per jo! Gent, música i els
Ermassets, amb una rebuda de les que sempre t’agraden..
En acabar, com tots som uns “picats”i pensam
en millorar i poder córrer mes i millor, us deix classificació Ermasseta,
destacant que en Pau Bestard, va
assolir la Cinquena posició de la general, disputant-se amb elits nòrdics que
de ben segur dormen en alçada i en Pau tant sols no va fer ni un vespre de son
per aclimatar, i això ens fa pensar a molts que tenim un dels grans entre
nosaltres, que darrerament ens ofereix, fotos des de d’alt des caixó de Campió!
1er.
PAU BESTARD
5è. class. gral. 6:57:07
2n.
BERNAT BESTARD 102è. “ “
9:12:58
3er.
TOMEU BESTARD 103è. “ “
9:12:58
4rt.
FRAN RAMON
104è. “ “
9:14:05
5è.
MIQUEL BEIA
113è. “ “
9:19:14
6è.
BERNAT JAUME 128è. “ “ 9:28:32
7è.
FRANCESC TOMÀS 170è. “ “ 9:58:40
8è.
JOAN AMENGUAL 185è. “
“ 10:06:46
9è.
TOMEU COLOM 186è. “ “ 10:06:46
10è.
MARC PATAU
201è. “ “
10:18:24
11è.
PEP PATAU
202è. “ “
10:18:24
12è.
GUSTAU GASTALVER 246è. “ “ 10:58:09
13è.
PAU MUNAR 352è. “
“ 12:36:42
14è.
JOAN PLANELLS
379è. “ “ 12:50:44
També assoliren distinió finisher (en teoria km
37) en Xisco Moranta i Pere Ventayol, per arribar al Passo Staulanza, on
varen optar en acabar per la meteo gens favorable i al tenir la notícia que els
53 kms inicials al final eren quasi 57..!
La resta.., rialles i rialles.., conyes,
“canyes”, gelats, i bon rotllo…
Ah!, i per a la propera ja s’està enfornant…
Salut i quilòmetres.., Ermasets a d’alt de
tot!!
Pep patau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada