Scenic Trail 2018

És difícil no caure en els llocs comuns...però no oblidarem aquesta CURSA en molt de temps. Mesos abans , quan fèiem la inscripció, ja l'esperàvem dura però la realitat va ser molt més  crua. I tot començà com moltes coses a la vida..."què,  on anam enguany?... jo faria aquella que uns m'han dit que està molt bé!! idò jo tenc uns amics que feren la de Azores i pinta bé...i una als USA? .... fins que en Xisco Moranta t'envia un mail amb un enllaç, te diu quan costa la inscripció, quans kilòmetres correrem, a quina ciutat... i quans habitants té i què nom el padrí del batle...Gràcies Xisco perquè sense altres no riuríem tant,  i això sempre és important, però sense tu senzillament no hi haguéssim anat. La Scenic Trail és una CURSA que transcorre per indrets bellíssims del cantó italià de Suïssa a la vall del Cassarate aprop de LUGANO . Té diferents distàncies però tots els ermassets ens vam apuntar a la de 54 km. La CURSA era dissabte així que divendres a les 9h ja ens trobàvem a l'aeroport i partírem cap a Milan. A veure...la CURSA és el bessó però tot el que l'envolta és també part de l'experiència. Des de la trobada a Son Sant Joan el bon ambient és  la tònica general. Volam cap a  Milan i cotxada a cap a Tesserete. Ens espera un alberg funcional i acollidor. L' horabaixa del divendres recollim dorsals i material. L'ambient ja és de cursa gran. El restaurant devora l'alberg ens reb amb els braços oberts. Bona caixa faran!!! I arriba el dissabte dematí.  Al berenar ja hi ha més nervis que bromes. La tensió davant el precipici. Cap a les 7,30h els ermassets arriben a la sortida amb cares serioses i equipats gairebé com per anar a sa lluna. De moment només està clar que farà molta calor. I així és, fregam els 30 graus durant bona part del recorregut. Al km 2 ja hi ha una certesa. Aquesta CURSA no fa presoners: O la doblegues o te passa per damunt. La calor és asfixiant. I les pendents com no hem vist mai. Les fonts naturals són miratges al desert. Et capfiques cada cop que en trobes una. El recorregut és senzillament espectacular i molt variat. De zones sorprenentment àrides o altres humides i fangoses on és inevitable anar per terra. Els avituallaments i voluntaris estan sempre per tú. Els minuts cauen...les hores....el desnivell a voltes inhumà. No obstant , els ermassets van fent la seva. I com sempre competeixen com els grans a un escenari molt diferent al que tenim acostumat . Pau, Joan... Bernat Jaume (QUINA CURSA de'n Bernat)...i tots els altres. Llorenç Galmés quin altre animal!!! I més companys que van arribant a meta...8h , 9h 10h, 11h 12h cadascú al seu ritme va guanyant km i fent meta...amb l'ovació dels que ja han arribat i esperen als altres. Com als entrenaments . Gràcies per esperar!! La dutxa ens reviu i comencen els comentaris i les experiències . Quin gran moment!! objectiu aconseguit i.. .Collons, no estic tan malament !!! Al sopar després de cursa l'eufòria i el cansament es barragen. Bones cerveses sinacol!! I petita CURSA nocturna amb 4 participants que no va arribar a puntuar. Vull fer menció especial per aquells que al darrer moment no van poder acompanyar-nos. Vos hem enyorat!! que no torni a passar. I als ermassets adoptats gràcies per compartir-ho amb nosaltres. Bon estiu a tothom!!!