Resum de s'ultra a Formentera 2013
Aprofitant que va ser festiu el divendres dia 1 de març, en tintin i jo varem trobar nos a Eivissa per embarcar directament plegats al ferry per anar a la pitiussa petita..
Una vegada a lloc, dinar, registre d'hotel i just devora, l'organització va insta-lar de mode provisional l'entrega de dorsals i posterior breefing per causa de mal temps... un temporal de molt de vent i pluja, que semblava que tindríem aigua a doju..,
Un cop amb el dorsal i preparatius d'aigua, menjar (barretes, gels i isotònics), ens varem apalancar d'amunt el llit com dos nins amb unes ganes de còrrer que no hi veiem...
L'endemà, dia de la veritat, despertador (5.45), després de dormir poc a causa de nervis i ansia pre cursa, ens trobem tos els participants al port de la Savina, per donar sortida de la II edició FART 2013.
Un nombre de participants de arreu de les Illes, Menorquins, Eivissencs, Formenterencs, i una bona tropa de Mallorquins destacat per un grup nombrós de Sa Milana... i entre tots ens apropàvem a 100 corredors, amb un grupet de dones que donaven un ambient molt agradable, ja que es tractava de 71 km per recórrer.
6.50 del matí, control de xips, i a punt amb el dia just que començava a obrir-se, donen la sortida, amb una temperatura un pel baixa, però amb un inici de claror que garantia un gran dia de cursa..
Primer avituallament, km 17,5 aprox, ( 1h45'), isotònics, somriures, sol, desperts i ganes de kilòmetres, vorejant la costa Est, fins arribar al Cap de la Mola on el avituallament era complert de sòlid i liquid, el terreny, pla, pedregós no massa còmode, roca aferrada i escairada, trams de relleus amb arestes vivies, que si traveles pots fer mal de veres, però ja que hi erem només voliem devorar kilòmetres, he de dir que fa molt còmode anar amb en Rafa ja que ha fet e recorregut,... al km 6 aprox, en tintin ja em va renyar, per no seguir-lo un tram i vaig haver de vorejar tot una zona complicada de marges i poca visibilitat, i ja en va fotre quatre crits dient me que només el seguís a ell, per que recordava perfectament ell tram. Aquí es on varem perdre unes posicions per un tram poc senyalat.
Tot d'una sincronitzant marxa, el ritme era una mica alt, passant platges i veient com teniem la mar sempre de vora la sensació era brutal, amb una brisa molt agradable. A mida que ens acostàvem a la Mola, el ritme era mes lent, jo vaig començar a estar fluix ( km 35 aprox), tirada de gel, figues, dàtils, i ja rondava la pàjara...
En qüestió de 4h:49:51, arriba el avituallament esperat, amb opció de roba recanvi, i menjar mes complert (bocatas), jo amb símptomes de mal estar... en Tintin com una rosa, menjam i en qüestió de uns 20 minuts partim, a peu per digerir una mica, i senyal de stop, (caguera), i de vell nou a seguir. Com sempre la mar a la banda Est, i un paisatge de penya-segats molt espectaculars, els trams de pas eren una mica complicats, de mans i peus, i sense badar per no caure a vuit, i no es broma....
La arribada a Es Caló de's Moro, (06:54:15), vàrem passar un tram de baixada que no acabava mai de pedres grosses i aferrades, tipo camí d'es Correu, i ja teniem el peus re-bullits, repostatge de Cocke, i a seguir, plegats, un vora l'altre i amb cansament de la pallissa, teniem per davant encara uns 25 kilòmetres per el final, cosa que veiem que amb bones podiem assolir-ho. En Rafa molt centrat, deixant-me dur el ritme per el pajaron que no marxava, i tira-tira apropant-mos a prop cada vegada mes a meta.
Ja en el darrer avituallament, Es Pas d'es Trocador després de 08.09.21, amb un globo de dimonis, en Rafa em dona una cadira per avituallar-me i repòs de 5', ell fresc i àgil com un rupit.., engeguem de nou, i aquí es el darrer tram de l'illa on hem de fer tot un tram de platja de ses illetes, i el trepitjar es molt lent per que s'enfonsen els peus, cercant el lloc mes pràctic però obligats a caminar. Fins el punt de control i tornar per el mateix recorregut de tornada, ja que l'illa te forma llarga que es l'ultim tram.
Passada la penitència de la platja, uns vigilants de protecció civil, ens informen que hi ha pista fins meta, enxufem ritme, mega mega lent, i sense parar varem arribar pletòrics agafats de la mà, super contents i fets una coca, però va valer la pena i molt !¡
Desitjam que vos ambienti i fins la propera.
Salut,
Rafael Medina i Pep Patau.
Aprofitant que va ser festiu el divendres dia 1 de març, en tintin i jo varem trobar nos a Eivissa per embarcar directament plegats al ferry per anar a la pitiussa petita..
Una vegada a lloc, dinar, registre d'hotel i just devora, l'organització va insta-lar de mode provisional l'entrega de dorsals i posterior breefing per causa de mal temps... un temporal de molt de vent i pluja, que semblava que tindríem aigua a doju..,
Un cop amb el dorsal i preparatius d'aigua, menjar (barretes, gels i isotònics), ens varem apalancar d'amunt el llit com dos nins amb unes ganes de còrrer que no hi veiem...
L'endemà, dia de la veritat, despertador (5.45), després de dormir poc a causa de nervis i ansia pre cursa, ens trobem tos els participants al port de la Savina, per donar sortida de la II edició FART 2013.
Un nombre de participants de arreu de les Illes, Menorquins, Eivissencs, Formenterencs, i una bona tropa de Mallorquins destacat per un grup nombrós de Sa Milana... i entre tots ens apropàvem a 100 corredors, amb un grupet de dones que donaven un ambient molt agradable, ja que es tractava de 71 km per recórrer.
6.50 del matí, control de xips, i a punt amb el dia just que començava a obrir-se, donen la sortida, amb una temperatura un pel baixa, però amb un inici de claror que garantia un gran dia de cursa..
Primer avituallament, km 17,5 aprox, ( 1h45'), isotònics, somriures, sol, desperts i ganes de kilòmetres, vorejant la costa Est, fins arribar al Cap de la Mola on el avituallament era complert de sòlid i liquid, el terreny, pla, pedregós no massa còmode, roca aferrada i escairada, trams de relleus amb arestes vivies, que si traveles pots fer mal de veres, però ja que hi erem només voliem devorar kilòmetres, he de dir que fa molt còmode anar amb en Rafa ja que ha fet e recorregut,... al km 6 aprox, en tintin ja em va renyar, per no seguir-lo un tram i vaig haver de vorejar tot una zona complicada de marges i poca visibilitat, i ja en va fotre quatre crits dient me que només el seguís a ell, per que recordava perfectament ell tram. Aquí es on varem perdre unes posicions per un tram poc senyalat.
Tot d'una sincronitzant marxa, el ritme era una mica alt, passant platges i veient com teniem la mar sempre de vora la sensació era brutal, amb una brisa molt agradable. A mida que ens acostàvem a la Mola, el ritme era mes lent, jo vaig començar a estar fluix ( km 35 aprox), tirada de gel, figues, dàtils, i ja rondava la pàjara...
En qüestió de 4h:49:51, arriba el avituallament esperat, amb opció de roba recanvi, i menjar mes complert (bocatas), jo amb símptomes de mal estar... en Tintin com una rosa, menjam i en qüestió de uns 20 minuts partim, a peu per digerir una mica, i senyal de stop, (caguera), i de vell nou a seguir. Com sempre la mar a la banda Est, i un paisatge de penya-segats molt espectaculars, els trams de pas eren una mica complicats, de mans i peus, i sense badar per no caure a vuit, i no es broma....
La arribada a Es Caló de's Moro, (06:54:15), vàrem passar un tram de baixada que no acabava mai de pedres grosses i aferrades, tipo camí d'es Correu, i ja teniem el peus re-bullits, repostatge de Cocke, i a seguir, plegats, un vora l'altre i amb cansament de la pallissa, teniem per davant encara uns 25 kilòmetres per el final, cosa que veiem que amb bones podiem assolir-ho. En Rafa molt centrat, deixant-me dur el ritme per el pajaron que no marxava, i tira-tira apropant-mos a prop cada vegada mes a meta.
Ja en el darrer avituallament, Es Pas d'es Trocador després de 08.09.21, amb un globo de dimonis, en Rafa em dona una cadira per avituallar-me i repòs de 5', ell fresc i àgil com un rupit.., engeguem de nou, i aquí es el darrer tram de l'illa on hem de fer tot un tram de platja de ses illetes, i el trepitjar es molt lent per que s'enfonsen els peus, cercant el lloc mes pràctic però obligats a caminar. Fins el punt de control i tornar per el mateix recorregut de tornada, ja que l'illa te forma llarga que es l'ultim tram.
Passada la penitència de la platja, uns vigilants de protecció civil, ens informen que hi ha pista fins meta, enxufem ritme, mega mega lent, i sense parar varem arribar pletòrics agafats de la mà, super contents i fets una coca, però va valer la pena i molt !¡
Desitjam que vos ambienti i fins la propera.
Salut,
Rafael Medina i Pep Patau.
Molt bé cracks! M'ha agradat llegir la crònica! Sa veritat es que es una cursa molt "golosa"!
ResponEliminaSou uns putes craks!!!! Enhorabona i em feis molta enveja!!!
ResponEliminaEnhorabona als dos màquines!!! sou uns petidors nats!!!
ResponEliminasalut i força