"El perquè de tot plegat"
Dijous 16 de maig, moment d'ànsia per recollir el dorsal esperat pel darrer repte de la temporada (jo), en Rafa segueix (UTMB)...
Trobada de corredors i amb en Rafa que es clau per dur junts la travessa, documentació en mà, samarreta de cursa com a obsequi i directes a sopar per estar ben descansats...
Divendres, 7 del matí, plou, previsió variable, temperatura mitja 14 graus, l'aire es fresc, esmorzar i cap el punt de partida, trobada de mes corredors i cares conegudes, emoció, fotos vora la mar i amb minuts, tothom preparats per poder còrrer l'illa de Menorca sencera , i altres a fer la Costa Nord amb 100 quilòmetres de distància.
PAAAM i sortida..., just devora de Sa Cala Petita de Ciutadellla, i enfilant destí Cala Morell, per asfalt i amb grup i primer cop de reflexió.. (A veure quants quilòmetres ets capaç de fer avui, xato...)
Les primeres hores son lentes, calibrant material, assentant comoditat i animant-nos per llevar pes al que ens queda per endavant...
Primer Punt de Control (PC), Cala Morell km 17,5, Coca-cola i devora el grup de corredors "Mallorca Trail", que deunidó com arrien, per jo un ritme alt i en qüestió de poca estona quedem... (en Rafa i jo) alliberats de la resta de grup i seguim un darrera l'altre. En Rafa s'acomoda al meu ritme lent per que ja vaig una mica estrany...
Següent PC, Els Alocs km 32, fam i mes coke, repostats a seguir, animats i mirades de no hem fet res de res.. o sigui que vamoooss... Molta calor ja duc una bona suada i recorda'm-nos que hem de beure sovint. El terreny molt cru i dur, Camí de Cavalls es tortura lenta, pedres i roques ben aferrades a terra amb poc espai per trepitjar bé..., cap problema, seguim i seguim amb molts espais de silenci, ja que anem en forma de tàndem.
Moment crític, molta calor, hidratat i menjat, moment de "gel", reacció estranya, vaig incòmode, estic cansat i tot just hem començat el trail..., penso amb l'entorn brutal de penya segats i colors de pel.lÍcula, i segueixo amb mal estar i ja ens trobem a dinar, PC Cala Tirant, km 51.
Ens trobem amb les famílies l'Asun i na Laura vora els amics, (família Busquets), en Jaume ja duia tot el trajecte amb btt per davant gaudint del paisatge i anant vigilant els caps de cursa...
Doncs be, hora de dinar ( 14:15 ), tupper de pasta i reomplir motxilles, estic un pel fotut, tocat i emprenyat..., no vaig alegre i seguim..,. Inici de la crisi, forts desnivells i pendents de dificultat amb trams d'arena de platja, calor i vull demostrar-me que he de estar bé..., enfilo darrera una al·lota que puja com un llamP i el menda darrera contemplant vistes... jejeje
Destinació Arenal d'en Castell km 62, i jo des del dinar estic xungo de panxa, i no puc beure gens ni tan sols aigua, i davant l'avituallament escolleixo poma, i premi, vaig vomitar-ho tot... (no entrarem en detalls)
Ja penso en deixar-ho però l'orgull em pot, seguim a ritme lent, gairabé tot a peu i amb fatiga, i agafant aire per llevar el "pajaron" i encara va servir per l'últim PC per jo (Favàtix) km 77, de vespre i amb fred (22:06'),
Amb sentit comú, vaig plegar, i rescatat per la família amb cotxe, en Rafa Medina molt mes fresc segueix fins el següent punt de control (Es Grau) km 84 amb un temps 1h 20' i també amb fatiga però va passar a ritme lent a mes de vint corredors ja que gairebé tothom anava molt tocat...,
Repostatge de coca cola i la darrera part es gairebé tot asfalt fins Maó i cap a Es Castell on es el km 100, que va fer un temps de l'Ulltra costa Nord de 16h53'07"
La fi de CdC 2013 per tots dos, en Rafa va decidir no seguir per protegir el genoll, que ja tenia mal de nou i suposo que per tot plegat com va anar tot...
CONCLUSIÓ:
L'ultradistància casca moltíssim i s'ha dedicar entrenaments específics, jo he jugat amb aquesta disciplina i he perdut la partida, però en cap moment penso deixar-ho de banda, ara si, els propers reptes seran mes modests...
Salut i quilòmetres per a tots !¡
Siau...
Rafa Medina i Pep Patau.
Molts d'ànims Pep i a tots els Corredors Ermassets perquè cada nova experiència és una victòria i això de "perdre" no existeix... Si ho pensau bé, sempre hi guanyau qualque cosa!!!
ResponEliminaEnhorabona als dos!!! un alttre experiència més per ficar a la motxilla i
ResponEliminaaixò vos fa encara més grans. Salut cracks