Dia 19 d'Abril va ser la data en la que vàrem prendre part de la TMST i UMST que ens ha dut tant de "pressin" en preparació psíquica i física per poder dur amb el màxim de garantides possibles el poder assolir aquest repte, que per a molts de naltros ens te tant atrapats...
Punt de trobada va ser pavelló d'Andratx, i tothom puntual per a prendre el control de xips, i darrers retocs de materials, aplicacions de cremes balsàmiques, cafè obligat i molt puntuals ens fan caminar fins l'arc de sortida darrera l'Ajuntament, tots barrejats i cada una de nosaltres amb el pols ben alt a punt de partir per gaudir d'aquesta experiència que per molt que es diguin fins que no passa per el teu cos, tota la resta son llegendes...
Un cop sota l'arc de sortida i tenim tots els èlits davant, la resta de corredors vem anar a puesto d'estratègia per que ja erem a la zona de llençament, i sènse retard a les 00:00, el batle en dona la sortida amb la música ben alta i el clamor de tants visitants i familiars per acomiadar a tots aquests aspirants a poder arribar a Pollença l'endemà..., uns de dia i altres de vespre...
Objectiu clar, primer obstacle s'esclop, un cim per agafa'l amb bones per la dificultat que té de pas estret, pedra gruixada i molt tècnic, i segona prioritat Estellencs, on tindríem primer Punt de Control, i ja mes enfora Port D'es Canonge. D'amunt les dues primeres hores vàrem dur un ritme còmude i amb molts corredors per devant i molts per darrera, pas estret i pocs avançaments. Temperatura ideal, amb un pel d'aire, i d'amunt uns 10 - 12 graus.
Tot fantàstic, érem en Pinxo, (Cunyat d'en Bernat Jaume), Marc, Manolo, i la resta d'Ermassets devant Biel Gomila, Rafa, Gus i per darrera els germans Bestard, i cada un amb la seva penitència tots plegats..., i com a tots els entrenaments deixant anar xorrades d'aventures i llevant lastre per passar-ho lo millor posssible, apropant-nos a Estellencs, En Pinxo vola, ens quedem en un trio per seguir fins Estellencs, una coca-cola i sense perdre massa temps, a seguir cap a es port, ja a prop de gairebé cinc hores tots amb silenci i pentinant el vespre...
Estellencs, asfalt i volta del general per agafar pista i tocar la mar.., pensant que a dos minuts ens trobarem el millor avituallament per que hi col·laboraren els nostres amics i voluntaris, Asun, Busquis i Tito, per menjar i reposar un grapat de calories ja perdudes..., amb la mala sort de trobar-nos en Rafa Medina que en un tram de baixada va caure i per un mal gest va sentir "crac" a un genoll, pel mal, va trobar millor de plegar i no arriscar, ja que la seva temporada encara te molts de quilòmetres, entre CdC i Montblanc..., que no son bromes...
Amb els primers raigs de llum, enfilant cap a George Sand i Valldemossa nova, una llarga pujada maleïda de pedres (per variar) i un zic-zac que pujava ben amunt, ara..., un altre vegada a peu per estalviar el màxim d'energies que encara tenim un bon rosari per endevant,,,,
Ara sí, dins el horari previst ens plantem a Vallemossa i trobada amb els runners de sa Trail, que per molts també amb una espectativa de prudència per veure com es desenvoluparia tot el trajecte dels 67km fins a Pollença, i amb una bona rebuda, tothom vetllant per si tot funcionava, entre els nostres Ermassets, teníem En Andreu Pallisser, en Miquel Fernàndez, en Bernat AC, en Tomeu Colom, (sento, no vull deixar-me ningú...), mes ses al.lotes que també varen prendre part com na Nuri , na Marta na Llucía..., preparats!!, o sigui que fins ara que tot d'una ens atrapareu ben aviat...
Pujada Teix, i baixada cap a Deià, amb un ritme de més control i ritme amb pals, de nou menjant i equilibrant consum energètic, ja que l'ascens era ben considerable, gairebé 600m positius, i per avall cap els Cingles, va ser quan una marabunta de corredors que varen passar entre ells els nostres Ermassets com a coets, sense perdre pistó, llevors vàrem estirar els grup fins al punt de control,(Deià) de nou menjar i sorpresa plats d'arros i pasta, o sigui que, a omplir d'hidrats, unes coca-coles i retrobada d'Ermassets...,
Males notícies en Miquel Fernàndez i en Gus, xungos amb mal i prenen l'opció acertada de plegar, ja que forçar no dur enlloc, des d'aquí molts ànims i a recuperar-se aviat...
Destinació Soller, el gran cabró del barranc de Biniaraix, tots coneixem la duresa i la forta pendent inacabable fins arribar al cim de l'Ofre, un recorregut crec de prop de 9km empedrat, inclinat que només penses en com sortir-ne aviat sense deixar els ronyons..., puto calvari...
Alafí Soller, (11:56.54') pujada de motivació amb públic, gent i fins el següent avituallament per reomplir aigües, isotònics, i menjar una mica mes...
El cos està inmers a un stress, que dona sintomes de debilitat i hem de poder col.laborar amb fer moviments sense trencar el ritme de cursa i beure molt, molt i molt per mantenir hidratat el possible ja que el desgast es considerable, tot hi anant a un ritme moderat..., el cap demana pista poder caminar o trotar, a prop Cuber un paratge maravellós que just vàrem passar amb corredors mesclats de les dues competicions...
Ferms, dins el PC de Cuber, minimitzant el proper ascens al Massanella, el darrer i molt exigent pas amb pedres, fang,i un cop mes altre desnivell de dimonis, per fer cim al punt mes alt de 1.250m, va ser durissim, ritme lent ulls aferrats a les sabates, respirant a ritme lent, glopejant aigua per no flaquejar, i amb bones i a la fi ens trobem un grup de voluntaris animant tots el corredors amb bon humor i molt bon rollo..., descens i pensant que Lluc ens espera...
18.54.25', arribada Lluc, rebuda espectacular, gent animant i cridant com si fóssim corredors coneguts, i ara si, amb les forces molt justes trobada amb els nostres familiars i amics...
Darrer tram, en queden pocs quilòmetres ja ho tenim però fins al final no volem fer-nos cap il.lusió,
Fa fred, o soc jo..., costa tornar a trotar, au a peu, molt cansats, lents, molt lents semblava que amb dues hores ho teníem a tocar, però molt ens va costar poder tornar gaudir corrents, fins que a la fi vem iniciar un trot lent i de mica en mica mantenint el ritme i fins que ja amb fred de veritat, vespre i fosc, vàrem treure llums i estris per arribar, trams de carretera, i fins que no vàrem tocar poble va ser etern..., i a la fi cop de moral amb la gent cridant i felicitant-nos verm arribar sota l'arc de arribada amb molta satisfacció per tornar de nou a ser "finisher's 2013".
Moltes felicitats a tots els Ermassets, per dur tant a dins aquest esperit de gaudir la muntanya !¡
Salut i fins aviat...
Pep Patau.
 |
| ERMASSETS A S'ULTRA |
 |
| ERMASSETS A SA TRAIL |
B R U T A L!!
ResponEliminaTots. Des del primer al darrer o als que no vau poder arribar. Només presentar-se a la sortida ja és una recompensa a molts entrenaments i tot un premi.
Enhorabona a TOTS!! Sou molt grans com a corredors i, per damunt de tot, com a persones!