15 preguntes per conèixer a en Lluís Campins

1. Nom i malnom, edat

Tenc molts de malnoms però cap que se pugui publicar!!. Tenc 39 Anys

2. Estat civil, amb fills o sense

Estic casat amb na Montse Ribas i tenim un fill petit de dos anys i mig

3. Lloc de residència

Esporles. Vaig néixer a Palma i la major part de la meva vida l’he passada allà i al Port de Pollença que és on viu Munpare ja que la meva família per part paterna és de la part nord de Mallorca.

Fa uns 7 anys que vivim a Esporles i no ho canviaria per res del mon.

4. Quants d'anys fa que ets ermasset?

Ufffff! Fa molt de temps. Desde el 2015 per lo menos!

5. La teva millor aventura/peripècia/cursa/odissea?

Supòs que el viatges que organitzava el Consell Insular a la neu i que feia amb els amics quan teniem 20 o 25 anys. Teniem pocs doblers, moltes ganes de gresca i poca por!

6. La teva pitjor aventura/peripècia/cursa/odissea?

Totes tenen una part positiva i és lo que se sol recordar.

7. Quin són els teus pròxims “objectius”?

Estic apuntat a la Trail de la Serra de Tramuntana i encara que no fa molt que faig curses esper poder acabar dignament. (Tot és culpa d’en Miquel Forteza). També esper reprendre el Barranquisme si el menut m’ho permet

8. Quins són els teus ídols esportius?

No en tenc cap en concret. Si que es vera que quan era més jove em fixava amb el futbolistes però ara mateix no en tenc cap en concret. Admiro a qualsevol persona que dedica la seva vida a l’esport. Són molts d’anys de sacrificis i normalment amb moltes frustracions.

9. Un lloc de la muntanya mallorquina?

En general tota la Serra de Tramuntana i especialment els alzinars dels voltats de s’Ermita de Maristel.la. A més com que ho tenim tant a prop encara ho disfrut més!

També trob magnífics els paisatges que es descobreixen fent barranquisme i descens de Torrents. La primera vegada que vaig entrar dins un Torrent no m’hagués imaginat mai lo que me vaig trobar. Simplement espectacular!

10. Un viatge de plaer?

Normalment quan m’en vaig de viatge és per plaer així que qualsevol va bé!

11. Altres afeccions a més de la muntanya?

M’agrada molt escoltar música, especialment Rock i Hard Rock.

També m’agraden tot tipus d’esports/activitats relacionades amb la mar (Pesca, submarinisme, windsurf, ski, tirar pedres a les ones, paletes de platja, jeure amb els peus en remull, etc) encara que no els puc practicar tot lo que voldria.

També m’agrada molt jugar a Futbol i Futbol Sala.

12. El teu menjar preferit?

Qualsevol de cullera. Especialment els cuinats de llegums.

13. Els Ermassets són..... per tu

Un món per descobrir i esper que una gran família on poder disfrutar de l’esport.

14. Com et descrius com a esportista?

En general se’m donen bé els esports encara que som poc disciplinat i gens constant. Supòs que els Ermassets m’ajudaran amb aquest tema J

15. Una virtut personal i un defecte

Com a defecte diria que un poquet caparrut, encara que crec que tots el homes ho som una mica i com a virtut diria que se’m pot considerar una persona amable, dinàmica i alegre (Encara que tot això ho haurien de dir els altres!)

Crònica Garganta de los Infiernos (Biel Gomila)

GARGANTA DE LOS INFIERNOS 2015

El cap de setmana del 17, 18 I 19 d’aquest mes d’Abril ha estat una cita especial i intensíssima per a la gran majoria d’Ermassets ja que s’han disputat les proves més esperades fora de la Copa Balear. El club de muntanya més sonat i divertit de Mallorca, tenia representació a la Trail i a l’Ultra Trail de la Serra de Tramuntana i va deixar de nou una gran empremta en aquesta edició 2015.

S’ha de donar l’enhorabona a tota la gent que va participar-hi, tant si va ser finisher com si ho va intentar i en un acte encara de més valentia, es va haver de retirar per diversos motius, pensant amb el cap fred que el món no s’acaba aquí i que hi ha moltes experiència precioses que ens esperen i les podrem assaborir encara més ben preparats.

Altres, com en Biel Gomila, fa uns mesos, va rebre la notícia de que no podria participar a l’edició d’aquest any a la modalitat Trail ja que va ser seleccionat per a participar a la Copa d’Espanya 2015, formada per sis curses disputades a distintes Comunitats Autònomes. La primera va ser a Miranda de Ebro el passat 15 de Març (34kms i 1700m D+) la qual va acabar en 27a posició.

Amb una sensació agredolça, va donar-li voltes a com hauria d’haver anat el seu capet i les seves cames en aquella carrera i va proposar-se canviar d’estratègia.

Aquest passat 19 d’Abril, es va disputar la segona cursa de la Copa d’Espanya a Jerte (Càceres), carrera de 29kms i uns 1800m D+. La combinació del dia que feia i el paratge on es trobava, era immillorable. Un terreny molt corredor, amb moltes pujades i baixades, molt verd i amb molts corriols que s’endinsaven enmig d’un bosc molt espès.

Just abans de començar la carrera, durant l’escalfament previ, mentre passaven cap al caixó de sortida, tenia molt clar que no l’hi tornaria a passar el que li va ocórrer a la cursa de Miranda. No sabia com aniria la carrera, però tenia clar que no tornaria a pecar d’inconscient.

La cursa va començar sortint del poble i deixant-lo mentre creuaven el pont que comunica la muntanya amb el seus habitants i amb una forta pujada de ciment que recordava molt a l’inici de la crono del Castell d’Alaró. El ritme, des d’un principi va ser molt fort. En Biel va decidir no cometre el mateix error i (sense fer-li massa gràcia...hahahahaha) va aguantar un ritme i deixà que altres corredors anessin passant.

Pràcticament tot el recorregut era de pujades i baixades on es podia córrer a un ritme molt elevat, sumant-hi 5 pujades i baixades més pronunciades, sobretot la tercera, la qual els duia al punt més alt (uns 1200m) de la cursa. Del km 6 al 10, va pensar en com molts de vosaltres, locos per córrer per damunt pedres i en terreny molt tècnic, haguéssiu començat a voler avançar a gent i a cridar “PAS, BOTXARRO”!!!!! En aquell tram, que ara sí era tècnic, en Gomila va fer realitat aquest desig de començar a avançar-ne un parell. Al km 13, va començar una pujada on 4 o 5 corredors van escapar-se fins a perdre’ls de vista, mentre s’ermasset perdut per allà aguantava aquesta vegada sí, sense notar una fatiga extrema per al km 15 començar una baixada molt ràpida i al km17 tornar-los agafar per a no deixar-los anar.  Al km 18 anava ja amb un grup d’uns 9 corredors i comença una pujada que recordava es Coll de sa Madona on tothom a caminava i corria on podia per a intentar escapar-se de la resta, però res. Ben enganxat, abans d’acabar la pujada en deixa enrere dos i un cop comença una pista per a baixar, es posa a davant del grup de 6 o 7 corredors sense que aquests el deixin escapar. Comença de nou una pujada no gaire tècnica on sí que es pot córrer bé i sense perdre el ritme, segueix amb el cap molt fred i endavant, un minut després, ja estava sol sense ningú enganxat al darrera. A partir del km 23, ja sol, les cames en volien més i pensant que ja quedava menys, va canviar el xip i va començar a disfrutar com un nin petit, a córrer i a riure tot sol creuant-se de tant en tant algú que li deia “tranquil, que no ve ningú al darrera” mentre ell els hi agraïa la informació, però enlloc de tranquil·litzar-se, volia córrer encara més ràpid. Al km 27 tocà pista de ciment, indicant així que ja s’acostava el moment més esperat, l’arribada. Se sentia la música i la gent, cada cop més i més renou, fins a entrar als carrera diminuts copats de públic aplaudint, menuts que et posen la mà i et miren rient,...i de sobte “pum” diuen el nom, “arriba Biel Gomila, l’11è classificat”.  Encara no s’ho creu aquest botxarro.

Tots formeu part d’aquesta aventura i absolutament tots sou culpables directes de que estigui vivint aquesta aventura de la qual encara no me’n crec la meitat. Sense en Gustau dient-me que m’apuntés amb voltros i sense aquella primera sortida amb en Miquel, n’Andreu i en Tolo a Estellencs, mai hauria arribat a descobrir tot això. Mai vos ho podré agrair prou. Heu fet un munt de coses per jo i he trobat una putada bons amics.

P.D. Espero que l’any vinent, ja en puguem ser dos que volten. No hi hauria res millor que compartir curses amb es meu amic Pau Bestard. Sense ell tampoc hauria entrenat com he entrenat.

Una ferrada a tots i mil gràcies.

ultra- trail- marató 2015

Enhorabona a tots els Ermassets participants a la prova. Un cursa de sacrifici, superació, ambició i constància. Enhoraboan a tots i sobretot a aquells que per un motiu o un altre no la pogueren acabar.

Volta pes Teix

Avui ens hem reunit un bon grupet per reconèixer el recorregut de la cursa del Teix. Com és habitual, no endivinam mai el camí. Però hem passat una bona estona junts i hem disfrutat del que ens agrada.